La presó femenina de Litchfield, a Nova York, és l'escenari de la sèrie creada per Jenji Kohan, basada en l'autobiografia de Piper Kerman, Orange is the new black: Crònica del meu any en una presó federal de dones, on explica, tal i com indica el subtítol, la seva estada entre reixes després de ser condemnada per tràfic de drogues i blanqueig de calés.
La sèrie va del dia a dia de la presó combinat amb el relat de la vida anterior d'algun dels personatges, a raó d'una vida-prèvia-a-l'empresonament per capítol. Van per la cinquena temporada.
Però com que aquí el que ens interessa són es llibres i sa lectura, passarem de puntetes per les dutxes, la cuina, el menjador, les cel·les, l'economat...i anirem de pet a la biblioteca, que també en tenen. La sèrie ens proporciona un fotimer d'escenes de 'recluses amb llibre' —els dies són llargs, a la garjola, i qui més qui menys acaba per obrir-ne un—, així que és fàcil trobar llistes i més llistes que recullen (alguns/uns quants/tots els) llibres llegits o esmentats a Orange is the new black. La xarxa en va plena.
Ara bé, si hagués de triar els moments estel·lars de la sèrie en matèria llibresca, em quedaria, sens dubte, amb un parell. El primer és un funeral que celebren en memòria dels exemplars que han hagut de cremar per culpa d'una plaga de puces (Temporada 3, episodi 3: Empathy Is a Boner Killer)
i el segon, l'acabo de veure, una instal·lació que construeixen als passadissos de la presó, en homenatge a la Poussey, insigne bibliotecària (Temporada 5, episodi 7: Full Bush, Half Snickers).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada