dimecres, 7 de març de 2018

la tossuda gretel


ANTONIO ITURBE
La tossuda Gretel
Cultura|s
La Vanguardia
3|3|2018

La traductora japonesa Kyoko Obara em va explicar un dia que al Japó hi ha dues paraules diferents per denominar una biblioteca escolar o una biblioteca pública. Fins a aquest extrem són respectuosos amb el concepte de biblioteca escolar. Aquí, quan jo estudiava el BUP —que seria batxillerat, però, però no vaig saber mai en què era unificat i en què polivalent—, la biblioteca servia per enviar els alumnes que s'expulsaven de classe. Anar a la biblioteca era un càstig. Amb els anys, les coses han anat canviant. Al col·legi dels meus fills no s'enviaven els castigats a la biblioteca escolar sinó que s'utilitzava per a les acollides del matí dels pares que els havien de deixar abans d'hora i que esmorzessin allà el suc i les galetes. Perquè després diguin que la cultura no alimenta.
Mentre molts instituts presumeixen en les jornades de portes obertes d'aquests dies de les seves aules d'informàtica o dels seus camps d'esport, pocs ho fan de les seves biblioteques. Entre la desídia de molts directors de centres docents, la indiferència dels pares i el curtterminisme dels nostres polítics entossudits en què l'escola no formi ciutadans sinó empleats, la literatura ha anat encongint-se en el sistema docent fins a ser un regne de Lil·liput.
Però hi ha gent tossuda. La doctora Teresa Colomer és tossuda. Dirigeix el grup d'investigació de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona, batejat com a Gretel i el seu màster en didàctica de la literatura infantil i juvenil. Gretel també era tossuda: quan els seus pares van voler abandonar-la al bosc amb el seu germà Hansel, ells van insistir a tornar a casa una vegada i una altra. Colomer està convençuda que "la literatura no és un ornament ni un afegit. La literatura va néixer amb la mateixa humanitat perquè ens ajuda a veure i entendre el món que ens envolta i a refermar-nos en la nostra possessió de la paraula. Som éssers que ordenem la realitat amb paraules!".
Em diu que "les biblioteques escolars són una eina que influeix de manera directa en els nivells de comprensió lectora. Però no n'hi ha prou amb tenir un magatzem de llibres cobrint-se de pols. Ha de ser activa i això val diners. La Generalitat amb el seu pla Biblioteques escolars "puntedu" permetia que algú pogués dedicar-se mitja jornada a dinamitzar-la, però amb la crisi i les retallades, això es va acabar".
M'explica de la seva col·laboradora, Lara Reyes, que uneix la investigació a Gretel amb la docència a l'Escola Francesc Aldea de Terrassa: va arribar a una escola on amb prou feines es llegia i ho va capgirar. Amb la complicitat del claustre, van instaurar la lectura com a inici de la jornada, amb el mestre assegut també a la seva taula llegint per donar exemple, la lectura en veu alta, els projectes vinculats a la literatura, una biblioteca d'aula amb un espai acollidor definit, discussió sobre les lectures una tarda a la setmana...Lara Reyes també és tossuda. I entusiasta. Els índexs de lectura han pujat exponencialment i, el que és millor, se senten orgullosos de ser lectors. Teresa Colomer va tenir l'ocurrència de portar aquells nens que s'havien empoderat com a lectors a la universitat perquè expliquessin la seva experiència als alumnes d'últim curs de magisteri que al cap de poc temps serien mestres. Uns nens d'un barri humil, que pocs anys abans tenien dificultats per llegir, entraven en una aula de la Universitat Autònoma de Barcelona a donar una lliçó sobre didàctica de la lectura. Ells eren la lliçó.
Abans que se'n vagi per prosseguir amb el seu apostolat docent i literari li faig la pregunta del milió: doctora, per a què serveix avui dia estudiar literatura? "La literatura fa el món més intel·ligible i això ens fa més intel·ligents". Del tot necessari. |

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada