la merricat va a la biblioteca

Els amables lectors d'aquesta casa saben que sempre acabo reproduint els fragments que fan referència a biblioteques, lectors o lectura que trobo als llibres. Manies. La veritat és que els doblecs —metafòrics, que el llibre no era meu— de Sempre hem viscut al castell van començar a la primera pàgina perquè just en el segon paràgraf la Merricat ja esmenta uns 'llibres de la biblioteca' —els últims que va agafar—, que aniran sortint al llarg de tota la novel·la.

L'assumpte dels llibres és un clar exemple d'una tècnica que utilitza molt la Jackson —hi té la mà trencada— que no és altra que anticipar-nos coses que passaran —els llibres es quedaran per sempre més a la lleixa de la cuina del castell— sense aclarir-nos —encara— com va anar la cosa exactament. Una manera de mantenir el suspens, si voleu. També podia haver dit que la Jackson excel·leix en 'l'ús d'elements catafòrics', però després m'hauria de rentar la boca amb sabó o arrencar-me la llengua: tinc una reputació a preservar, jo.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

«L'última vegada que vaig donar un cop d'ull als llibres de la biblioteca que tenim a la lleixa de la cuina feia cinc mesos que els havíem d'haver tornat i em vaig preguntar si n'hauria triat altres si hagués sabut que serien els últims llibres, els que es quedarien per sempre a la lleixa de la cuina.» [P.7]

.

«Era un divendres de finals d'abril que vaig dur els llibres de la biblioteca a casa.

Els divendres i els dimarts eren dies terribles perquè havia d'anar a la biblioteca i a la botiga de queviures; la Constance no passava mai del seu jardí i l'oncle Julian no podia. Així que no era l'orgull el que em feia anar al poble dues vegades la setmana, ni la tossuderia, sinó la pura necessitat de llibres i menjar.» [P.8]

.

«Triava amb cura els llibres de la biblioteca. A casa nostra hi havia llibres, és clar; al despatx del pare cobrien dues parets, però a mi m'agradaven les rondalles fantàstiques i els llibres d'història, i a la Constance els de cuina. Malgrat que l'oncle Julian mai no agafava cap llibre, li agradava veure la Constance llegint als vespres mentre ell treballava en els seus papers, i de vegades se la mirava amb aprovació.

 —¿Què llegeixes, maca? Quina estampa més bonica, una dona amb un llibre.

 —Llegeixo L'art de la cuina, oncle Julian.

 —Magnífic.

Mai no estàvem gaire estona en silenci, amb l'oncle Julian a l'habitació, però no recordo que ni la Constance ni jo obríssim mai cap dels llibres de la biblioteca que encara són a la lleixa de la cuina.» [P.9]

.

[La Constance] «va plegar la bossa dels queviures, la va desar amb les altres al calaix i va col·locar els llibres de la biblioteca a la lleixa on s'estarien per sempre més.» [P. 35]

 .

[En Charles substitueix la Merricat a l'hora d'anar a comprar al poble]

«Vaig esperar que en Charles se n'hagués anat prou lluny, potser a la roca negra, i vaig dir:

—S'ha oblidat els llibres de la biblioteca. [la Merricat]

—Ets la senyoreta Malvada —va dir—. Volies que se n'oblidés. [la Constance]

—¿Com podia saber que teníem llibres de la biblioteca? Ell no és d'aquesta casa; no té res a veure amb els nostres llibres.» [P.109]

.

[La casa crema. Un cop apagat l'incendi, els veïns l'envaeixen, destruint tot el se'ls posa per davant, però, curiosament, no toquen 'els llibres de la biblioteca'. La Merricat apunta la raó per la qual els han respectat. La Merricat és de la broma]

«Mentre sèiem tranquil·lament a la cuina anàvem posposant el moment de veure la resta de la casa. Els llibres de la biblioteca encara eren a la lleixa intactes i vaig entendre que ningú no hagués volgut tocar uns llibres que pertanyien a la biblioteca; al cap i a la fi si feies malbé res de la biblioteca et posaven una multa.» [P.170]

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

I com que ara cap de les dues germanes no surt mai de casa, els últims llibres que la Merricat va treure de la biblioteca encara són al castell. A la lleixa de la cuina, concretament. I encara és hora que algú els obri.  Fi.

________________
P.S: D'altres exemples d'anticipació:

«Aquell dia, que va ser el darrer que la Helen Clarke va venir a prendre te...» [P. 39]

«S'acostava un canvi i ningú no ho sabia tret de mi» [P. 63]

«Aquell dissabte al matí vaig prendre'm una torrada amb confitura d'albercoc i vaig pensar en com la Constance l'havia fet i l'havia guardat amb cura perquè jo me la mengés algun matí assolellat, sense mai ni somiar que abans que la confitura s'acabés arribaria un gran canvi» [P. 66-67]

«Mai no va saber que seria el seu darrer matí a la terra» [P. 73]

«Crec que si hagués sabut que era el seu últim esmorzar li hauria deixat prendre's més salsitxes» [P. 74]

«Crec que en general va ser un dia agradable per a tots ells, i és clar que és molt millor que no sabessin que havia de ser el seu últim dia» [P. 77]

«Diumenge al matí faltava un dia menys per al canvi» [P. 79]

«Va ser l'últim dels nostres dies lents i encantadors, encara que, com l'oncle Julian hauria comentat, mai no ho hauríem sospitat» [P. 83]

«Era el dia perfecte per passar comptes amb en Charles. Al matí la Constance va decidir fer galetes especiades per sopar; quina llàstima, perquè si algú de nosaltres ho hagués sabut, li hauríem pogut dir que no s'hi molestés, que dijous seria l'últim dia» [P. 126]