dilluns, 1 d’octubre de 2018

la febre ginzburg


LLUÍS BONADA
Una sobtada febre per Natalia Ginzburg afecta com mai els nostres petits editors
El temps
Núm. 1709, 14|3|2017

Natalia Ginzburg (Palerm, 1916 - Roma, 1991) va viure desterrada en un poble de les muntanyes dels Abruços, al mig d'Itàlia, durant la Segona Guerra Mundial, pocs mesos abans que, de tornada a Roma, el marit, jueu i antifeixista militant, hi morís torturat per la Gestapo a la presó de Regina Coeli. Un dels plats més característics de la regió s'anomena 'virtú', estofat preparat amb setmanes d'antelació i format per més de cinquanta ingredients —llegums, verdures, pastes fresques i espècies aromàtiques i trossos de carn— amb el qual se celebra l'arribada de la primavera.
L'escriptora va triar el títol de Le piccole virtú per batejar el recull que s'obre amb el record d'aquell exili enyorat, el breu relat «Hivern als Abruços». Però no ho va pas fer perquè es referís al plat.
Les virtuts del títol —petites i grans— són les morals, objecte de l'assaig que dóna nom al recull. Ara bé, com l'estofat, en el recull es pot trobar tota mena de textos, ben variats i perfectament harmonitzats, i vés a saber si, conscientment o no, les virtuts del menjar dels Abruços la van portar, primer, a reflexionar sobre les virtuts de la vida, i després, a triar l'assaig per titular el volum. Sigui com sigui "només podem estar segurs —ens diu Domenico Scarpa, editor filològic de Le piccole virtú— que Natalia Guinzburg no va pensar ni per un moment en l'accepció 'gastronòmica' de la paraula virtú, i no se sap que la conegués".
Com el plat, els ingredients del recull són tan llaminers que han causat una sobtada passió editorial, cosa que no havia passat amb els seus anteriors llibres, traduïts entre el 1989 i el 2008, Estimat Michele, La ciutat i la casa, Vocabulari familiar i Les veus del vespre
Àtic dels llibres, petit segell que va publicar Les petites virtuts l'octubre del 2015, en versió d'Elena Rodríguez, presentarà a l'abril una nova traducció de Lessico famigliare, amb el títol de Lèxic familiar i la mateixa traductora, i ja li té contractats tres títols més.
Cinc són també les obres de l'escriptora que publicarà una altra editorial petita, Ela Geminada, les seves cinc novel·les breus. El camí que porta a ciutat ja és al carrer, en versió d'Alba Dedeu; aquest març ve Ha anat així, a càrrec de la mateixa traductora; el juny, Valentino, en versió d'Anna Casassas; a l'octubre, Sagittario, sense traductor encara, i al gener, una nova versió de Le voci della sera, amb traductor i títol per confirmar.
Finalment, la febre Ginzburg s'ha estès al Club Editor, que al gener publicava la nova versió de La ciutat i la casa, signada per Meritxell Cucurella-Jorba.


1 comentari:

  1. Bé, jo només hi afegiria que la febrada Ginzburg va coincidir amb el centenari del seu naixement. Aquestes coses passen.

    ResponElimina