dilluns, 19 de novembre del 2018

crònica d'una infància robada


GUSTAU NERÍN
Color de llet: crònica d’una infància robada
Elnacional
19|1|2017

Angle Editorial publica Color de llet, de l'anglesa Nell Leyshon, una novel·la curta centrada en l'Anglaterra rural del segle XIX. Una obra que ens situa en una situació d'explotació extrema. La protagonista és pobra, és menor d'edat i és dona. I la conjunció d'aquests tres elements la duu a la pitjor de les situacions. La gran virtut d'aquest llibre és que, tot i tocar un tema tan sensible, defuig el sentimentalisme.
Un Dickens en primera persona
Una de les curiositats d'aquest llibre és que es presenta com una història en primera persona. El llibre simula ser la transcripció del quadern escrit per una adolescent quasi analfabeta i, malgrat les dificultats, acaba essent prou versemblant. La brevetat de les frases, amb reproduccions literals dels diàlegs, acaba dotant de molta força al text. Una història sorprenent en què els adjectius hi són absents, perquè la protagonista, Mary, es limita a transcriure fets, pràcticament sense valorar-los. Explica la seva història, a partir de quan ella tenia quinze anys, i vivia amb la seva família en una pobríssima granja rural, fins uns mesos després. Ella, coixa, és la més dissortada d'una família que en res té sort. I, malgrat tot, aquesta adolescent, molt espavilada, ni es resigna ni es plany i res no aconsegueix treure-li l'alegria de viure. Leyshon descriu una situació extremadament dura, amb treball infantil, manca d'atenció per als nens, discriminació de les dones, maltractament als vells... Un univers terriblement dur, on la pobresa material es combina amb la manca de sentiments.
La fragilitat de la infància
En els darrers anys s'han multiplicat les obres sobre els infants sotmesos a condicions indignes: explotació laboral, treball infantil, abusos sexuals... Sembla ser que torna a sortir a la llum que hi ha molts nens que no han tingut dret a la protecció que els hauria de fornir la seva societat. Nell Leyshon posa l'exemple d'una situació d'explotació extrema, derivada, entre d'altres coses, de la pobresa extrema de la família dels nens i del classisme imperant. Color de llet és un crit, tot ell, en favor de la justícia social.
Sense concessions
Era fàcil, amb els elements amb que jugava Leyshon, de construir una història carregada de sentimentalisme, recreant-se en el dolor de la protagonista o buscant a qualsevol preu un final feliç. Nel Leyshon aconsegueix no caure ni en una temptació ni en l'altre. La protagonista és una nena molt intel·ligent i carregada d'orgull i de dignitat, que fa ostentació d'un admirable esperit de lluita. Però les cartes que li dóna el destí per enfrontar-se al seu futur són poques, i estan marcades. Leyshon és capaç d'eludir els riscos que oferia aquesta obra i tancar un text contundent i clar. Un crit desesperat a l'oïda del lector.

14 comentaris:

  1. Us està encantant, prou que ho sé, però jo estic a punt d'acabar i confesso que m'està costant una mica empassar-me (en el sentit de creure-me'l, no que suposi cap dificultat llegir-lo) el quadern d'aquesta nena. Cada ànima és un món. A hores d'ara, l'interès més gran que tinc és saber perquè no fa anar les majúscules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coneix, però no les fa anar. Em té intrigada.

      Elimina
    2. Això no és interès, és corregir una errada del primer paràgraf.

      Elimina
  2. I dir que m'ha resultat impossible no pensar en la Lila de la Robinson (noieta jove, també, vida plena de misèries, també, i analfabeta, també). A sobre, Lila (també) aprèn a llegir i escriure amb La Biblia, com la Mary, amb el llibre d'Ezequiel, concretament. M'ha fet venir ganes de tornar-la a llegir, de tant com m'hi ha fet pensar la lectura d'aquest mes i de tant com em va agradar.

    ResponElimina
  3. I un altre cop constato que hi ha una mena de novel·les que troben un consens extraordinari pel que fa als clubaires i que quan us referiu a elles utilitzeu la paraula 'maca'. No bona, ni excel·lent ni excelsa, sinó maca. La temporada passada va ser Nosaltres en la nit i aquesta serà Color de llet. Vaig a reflexionar-hi intensament.

    ResponElimina
  4. Ambdues publicades per Angle editorial. Qui sap si podria encetar una teoria sobre la seva línia editorial. (Ara estic fent una broma avançada sobre una polèmica recent de les lletres catalanes, a propòsit del darrer llibre de Toni Soler, aviso)

    ResponElimina
  5. I,Lila a banda, Color de llet m'està fent pensar en una altra novel·la (també l'hem llegida al club, fa mil anys:El curiós incident del gos a mitjanit, d'en Haddon. S'assemblen com un ou a una castanya!, diria algú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs s'assemblen i molt. En l'estratègia narrativa (perdó).
      En la del gos,representava que llegíem una novel·la escrita per un Asperger i en aquesta, el quadern d'una noia quasi analfabeta. Per tant, els autors han de dedicar molt de temps a vigilar que l'invent s'aguanti. Massa simulació, pel meu gust.

      Elimina
    2. Així, la Mary construeix la seva història amb frases breus, senzilles (de vocabulari i de sintaxi), sense adjectius, a base de reproduir diàlegs literalment. Assistim, bàsicament, a una transcripció dels fets.

      Elimina
    3. Pregunta de Trivial.
      Encara no he acabat la novel·la, però m'he adonat que la Mary té un mot-crossa. El fa servir molt i molt. És una locució adverbial. 10 Sugus® blaus, de pinya, per a qui la localitzi.

      Elimina
    4. Sí, ja ho veieu: avui m'he llevat xarbotada.

      Elimina
    5. La resposta és ENCABAT.

      Elimina