dimarts, 8 de gener del 2019

límits de velocitat


IGNACIO OROVIO
Límits de velocitat
La Vanguardia
6|1|2019

En algunes entrevistes, el filòsof alemany d’origen coreà Byung-chul Han explica que, quan va abandonar els seus estudis de metal·lúrgia a Corea del Sud per emigrar a Alemanya –amb l’oposició de la seva família–, ell es volia dedicar a estudiar literatura. Però el seu alemany era tan dolent que va haver d’estudiar...filosofia. Resulta que quan va arribar a Heidelberg el seu nivell d’aquesta llengua li permetia llegir tot just una pàgina al dia, de manera que es va centrar ni més ni menys que en Hegel. Trigava a llegir-lo, però l’entenia. No hauria pogut abordar Thomas Mann o Günter Grass, per exemple. Més ben dit, hauria estat molt poc eficient. Amb una pàgina al dia no s’hauria pogut doctorar mai en literatura. Avui és un prestigiós professor i filòsof.
La idea és sorprenent: podia avançar molt poc cada dia, però això li permetia que fossin textos de gran complexitat. Podia avançar en profunditat, analitzar cada paraula i idea fins a treure’n l’entrellat.
Qui –a part de Han– vol, avui, llegir més a poc a poc? La ingent producció de literatura, coneixement i informació del nostre sistema cultural, però sobretot com la tenim de prop, com és de fàcil accedir a tota, a un gairebé infinit de llibres o notícies o informes (amb milers d’obres d’accés lliure), ens indueix, cada vegada més, a buscar formes de lectura més veloces.
L’altre dia, passejant per l’App Store, vaig topar amb diverses aplicacions que ensenyen a llegir més ràpid. Focus, Esprint i Sprintreader, en concret. Les vaig provar. Algunes entrenen l’ull per guanyar velocitat fent servir la visió perifèrica per anticipar paraules i sentits. En les seves presentacions, aquestes apps prometen que la velocitat mitjana d’un bon lector (al voltant de 220 paraules per minut) es pot arribar a triplicar o quadruplicar. Sense deixar d’entendre el text, esclar.
D’altres són lectores en si mateixes. Llegeixes en elles. Abans de res, esculls els barems de la teva lectura, com ara la velocitat (entre 100 i 700 o 1.000 paraules per minut), la mida i tipografia de lletra (Helvetica Neue, Arial o Futura) i quantes paraules apareixeran cada vegada en pantalla, entre una i quatre; copies (o et baixes) a l’app el que vols llegir, pitges el play (és un dir) i
el
text
comença
a
aparèixer
paraula
a
paraula,
en un bombardeig estressant. Possiblement t’hi pots acabar acostumant, però, sens dubte, el plaer o interès de la lectura queda amagat per la presentació i sens dubte per l’ànsia d’acabar com més aviat millor: just el que, davant un bon llibre, no desitges que passi mai. I això vol dir que doblaràs o triplicaràs el nombre d’obres o textos que acabes a l’any...?
Cap de les apps, per cert, no proposa apagar o allunyar el mòbil i concentrar-se en un bon llibre.

3 comentaris:

  1. Confesso que vaig començar a llegir en anglès per tal de fer-ho més poc a poc... Però ara ja no em funciona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fullejo més que no pas llegeixo llibres sencers, la veritat. En remeno molts i normalment vaig a tota castanya; practico allò que se'n diu lectura vertical lliure, sense paracaigudes. Només modero la velocitat cas que trobi una cosa que m'interessi.
      Ara bé, quan llegeixo ficció, vaig al pas que em marqui el llibre. Si és un thriller trepidant, a tota vela, prestíssimo, perquè vull saber, posem per cas, qui és l'assassí, i coses així. El d'aquest mes, El Gattopardo, a poc a poc i no perquè no entengués el que llegia, sinó perquè m'ho demanava el llibre: andante tirant a adagietto.
      Total, que cada llibre té el seu tempo, i miro d'adaptar-m'hi.

      Elimina