dijous, 28 de febrer de 2019

claus i lucas


La compra del paper, del quadern i dels llapis
A casa de l'Àvia, no hi ha paper, ni llapis. Anem a buscar-ne a la botiga anomenada: Llibreria-Papereria. Triem un paquet de paper quadriculat, dos llapis i un gran quadern gruixut. Ho posem tot damunt del taulell davant l'home gros que hi ha al darrere. Li diem:
—Ens fan falta aquests objectes, però no tenim diners.
El llibreter diu:
—Com? Però...s'ha de pagar.
Repetim:
—No tenim diners, però tenim una absoluta necessitat d'aquests objectes.
El llibreter diu:
—L'escola és tancada. Ningú no necessita quaderns ni llapis.
Diem:
—Estudiem a casa nostra. Tots sols, nosaltres mateixos.
—Demaneu diners als vostres pares.
—El nostre Pare és al front i la nostra Mare s'ha quedat a la Ciutat Gran. Vivim a casa de la nostra Àvia, ella tampoc no té diners.
El llibreter diu:
—Sense diners, no es pot comprar res.
Ja no diem res, ens mirem. Ell també ens mira. Té el front amarat de suor. Al cap d'una estona, crida: 
—No em mireu així! Fora d'aquí!
Diem:
—Estem disposats a realitzar algunes feines a canvi d'aquests objectes. Regar el seu jardí, per exemple, arrencar les males herbes, portar paquets...
Crida encara més:
—No tinc jardí! No us necessito! I, en primer lloc, no podeu parlar normalment?
—Parlem normalment.
—A la vostra edat, dir «disposats a realitzar», això és normal?
—Parlem correctament.
—Massa correctament, sí, no m'agrada gens la vostra manera de parlar! La vostra manera de mirar tampoc! Fora d'aquí!
Preguntem:
—Teniu gallines, senyor?
Es tusta el rostre blanc amb un mocador blanc. Sense cridar, pregunta:
—Gallines? Per què gallines?
—Perquè si no en posseïu, podem disposar de certa quantitat d'ous i portar-los a canvi d'aquests objectes que ens són indispensables.
El llibreter ens mira, no diu res.
Diem:
—El preu dels ous puja cada dia. Contràriament, el preu del paper i dels llapis...
Llança el nostre paper, els nostres llapis, el nostre quadern cap a la porta i crida:
—Fora! No necessito els vostres ous! Agafeu això i no torneu mai més!
Recollim els objectes acuradament i diem:
—Però per força haurem de tornar quan ja no tinguem paper o quan els nostres llapis s'hagin gastat.

Agota Kristof. Claus i Lucas. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam, 2019.

3 comentaris:

  1. Acabat d'eixir de la impremta (en castellà també, editat per Asteroide). Sembla que l'edició del 2007 s'havia exhaurit. Amenaça formal: el llegirem la temporada que ve. Al club, és clar. Queda dit.

    ResponElimina
  2. jordi casals2/3/19 8:51

    Pinta bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un clàssic modern, que es diu. Jo el tinc pendent (de la Kristof només he llegit L'analfabeta). No sé si és una bona raó per incloure'l en la programació, però...

      Elimina