divendres, 1 de març de 2019

aprendre a entrar en una llibreria


«No sé si la Strand és la llibreria on he passat més hores de la meva vida, segurament no, però deu ser el lloc on he practicat millor l'art de distreure'm i explorar que vaig aprendre abans a les altres llibreries. Perquè d'entrar en una llibreria també se n'aprèn, igual que d'anar en bicicleta, i és un hàbit que després ja no s'oblida mai més. Les primeres pedalades les vaig fer als quioscos de Manlleu: anava al quiosc Sánchez, o al de la plaça, i remenava els tebeos i la col·lecció de Joyas literarias juveniles, un cop i un altre, buscant-hi la sorpresa: una frase que em fes riure, una vinyeta que m'ullprengués. El següent pas van ser les tardes a la biblioteca i, per Sant Jordi, decidir com gastava els diners dels regals a can Conti —la llibreria Contijoch—, la primera de debò. Més endavant La Tralla, a Vic, em va ensenyar a agafar ritme: la continuïtat, l'obligació d'haver-hi d'anar «per veure les novetats». Allà vaig aprendre que una llibreria et demana fidelitat, vol que hi tornis, i acabes fixant un recorregut per les taules i seccions que sempre és el mateix, i és particular i intransferible. La Tralla, al carrer de la Riera, era una llibreria amb diverses cambres, escales, desnivells i raconades; quina alegria, el dia que vaig descobrir una sala que m'havia passat per alt durant anys! Era un espai cec on tenien les obres de teatre, diria, i potser les monografies locals: va ser com si hagués topat amb una cambra secreta.»

Jordi Puntí. «L'aprenent de Borges». A: Tafanejar: llibreries del món.  Edició de Henry Hitchings. Més llibres, 2017. P. 264.

3 comentaris:

  1. jordi casals1/3/19 18:05

    Mai valorarem prou la feina de l'antiga Tralla i els amics que trobaves allà que, a més, et venien llibres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot se'n va aigua vall, n'aquesta vida. Ara, on hi havia hagut La Tralla (l'original, al carrer de la riera), em sembla que fan pizzes. Où sont les neiges d'antan?, etceterà.

      Elimina
  2. jordi casals2/3/19 8:49

    O potser va ser un somni que per força s'ha d'acabar?. En realitat es pitjor ja que ens veiem amb en Sanjo quan passejem els gossos.

    ResponElimina