divendres, 12 d’abril de 2019

biblioteca i gènere (la correcció política ens matarà)


MONTSE LLORENS
L’Escola Tàber de Sarrià, treu el sexisme de la seva biblioteca
betevé
8|4|2019
L'Associació Espai i Lleure i la comissió de gènere del centre han retirat els títols d'infantil que no potencien una visió igualitària
L’Associació Espai i Lleure i la comissió de gènere de l’escola pública Tàber n’han analitzat la biblioteca d’infantil amb perspectiva de gènere i han retirat 200 contes sexistes, el 30 % del fons. El 60 % tenen algun estereotip de gènere, però s’han mantingut per no deixar la biblioteca sense llibres. Només un 11 % són positius en perspectiva de gènere perquè no segueixen estereotips i ofereixen diversitat. Els resultats del projecte Biblioteca i gènere es publicaran a l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones.
Dones cuidadores i homes valents 
Durant el curs escolar passat la comissió de gènere del centre va valorar els 600 contes de la biblioteca d’infantil a través d’una anàlisi exhaustiva del seu contingut, en què es van tenir en compte el nombre de personatges de cada sexe, si eren protagonistes o secundaris o quins rols desenvolupaven. S’ha conclòs que la majoria de personatges femenins són secundaris i se’ls atribueixen tasques de cures o maternitat o tenen rols relacionats amb l’amor. En canvi, els personatges masculins són protagonistes i desenvolupen tota mena de rols amb actitud valenta i competitiva.
Contes que creen identitats
Segons l’Associació Espai i Lleure, els contes que es llegeixen d’infant tenen un gran impacte en la formació de la identitat de la persona, ja que es naturalitzen conceptes en una edat en què encara no es té capacitat crítica. Segons l’entitat, si els contes són sexistes poden contribuir, a la llarga, a actituds violentes, masclistes o, fins i tot, de violència de gènere.
Iniciativa pionera
Durant aquest curs escolar a l’Escola Tàber s’està analitzant la biblioteca de primària per descartar-ne els llibres sexistes, tal com s’ha fet a la d’infantil. El projecte Biblioteca i gènere s’exportarà a les escoles bressol públiques de Sant Feliu de Llobregat el proper curs escolar. S’espera que aquest projecte pugui arribar al màxim de biblioteques escolars possibles, així com també als diversos àmbits dels centres.

Llegiu també
Vetada ‘La Caperucita Roja’ por sexista. Ivanna Vallespín. El País, 11|4|2019.
Los bibliotecarios critican que se retire de la escuela ‘La Caperucita’ por sexista. Carina Farreras. La Vanguardia, 12|4|2019.
Contes sexistes? Sí, però amb una mirada crítica. Ivanna Vallespín. El País, 12|4|2019.
Llibres infantils sexistes: cal retirar-los o reinterpretar-los? Laia Vicens. Ara, 12|4|2019.
La prova del cotó: el test Bechdel. De casa al club, 19|5|2014.
Contes de fades per a un món modern. De casa al club, 19|10|2010.


Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera… El problema és que aquelles aventures (i per tant aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes, discriminatoris en qualsevol cas, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l’ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors.
Finalment, però, després de segles d’obscurantisme, James Finn Garner ha tingut el coratge de reescriure aquests contes infantils d’acord amb els temps políticament correctes a què afortunadament ens acostem. El company Garner és escriptor i actor, i viu a Xicago. Publica al Chicago Herald Tribune i actua a la Chicago Public Radio.

9 comentaris:

  1. Censura positiva? I un bé negre. Censura i prou.

    ResponElimina
  2. Jordi Casals12/4/19 9:59

    A mi els comptes moltes vegades em donaven sensació de tristesa. I si a la princesa ja li anava bé estar amb el drac?. M’agradaria saber el que opina el llop sobre la caputxeta. Però ai!, es veritat, el llop i el drac, i la nena dels llumins i la oreneta i la sireneta estan morts.

    ResponElimina
  3. Vet aquí una interpretant La princesa i el pèsol, per exemple:

    «Va ser llavors que vaig entendre el conte de la princesa i el pèsol. Ella no busca el príncep, busca el pèsol. Així que nota el pèsol sota vint matalassos, és quan ho veu clar. És el veritable sentit del seu viatge, el perquè ha anat tan lluny, el que ha vingut a confirmar: la insatisfacció malsana que sempre impedirà de viure plenament.»

    Vivian Gornick. Vincles ferotges; La dona singular i la ciutat: dos llibres de memòries. Traducció de Josefina Caball. L'altra, 2017. P. 135.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi puc estar més d'acord. L'important és la mirada crítica i censurant no s'afavoreix, precisament.

      Elimina
  4. Per a mi el titular seria: L'escola Tàber de Sarrià treu el sexisme i implanta la censura. El fi no justifica els mitjans.

    ResponElimina
  5. Jordi Casals12/4/19 11:17

    Estic d’acord, el que importa es la evolució en el pensament i l’acceptació de les noves realitats; amb el temps (si és que no passa ja ara) son comptes anacrònics que reflexen una realitat, per sort ja passada, però que convé que es mantinguin perquè es part de la història viscuda i soferta durant generacions. La censura no ajuda mai a res. Estàs segura que son ficció?, per mi varen ser moments reals llegint o escoltant històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic del tot segura. Però també sé que no s'ha de subestimar mai el poder de la ficció.

      Elimina