biblioteca i gènere (la correcció política ens matarà)

MONTSE LLORENS
L’Escola Tàber de Sarrià, treu el sexisme de la seva biblioteca
betevé
8|4|2019

L'Associació Espai i Lleure i la comissió de gènere del centre han retirat els títols d'infantil que no potencien una visió igualitària

L’Associació Espai i Lleure i la comissió de gènere de l’escola pública Tàber n’han analitzat la biblioteca d’infantil amb perspectiva de gènere i han retirat 200 contes sexistes, el 30 % del fons. El 60 % tenen algun estereotip de gènere, però s’han mantingut per no deixar la biblioteca sense llibres. Només un 11 % són positius en perspectiva de gènere perquè no segueixen estereotips i ofereixen diversitat. Els resultats del projecte Biblioteca i gènere es publicaran a l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones.

Dones cuidadores i homes valents 

Durant el curs escolar passat la comissió de gènere del centre va valorar els 600 contes de la biblioteca d’infantil a través d’una anàlisi exhaustiva del seu contingut, en què es van tenir en compte el nombre de personatges de cada sexe, si eren protagonistes o secundaris o quins rols desenvolupaven. S’ha conclòs que la majoria de personatges femenins són secundaris i se’ls atribueixen tasques de cures o maternitat o tenen rols relacionats amb l’amor. En canvi, els personatges masculins són protagonistes i desenvolupen tota mena de rols amb actitud valenta i competitiva.

Contes que creen identitats

Segons l’Associació Espai i Lleure, els contes que es llegeixen d’infant tenen un gran impacte en la formació de la identitat de la persona, ja que es naturalitzen conceptes en una edat en què encara no es té capacitat crítica. Segons l’entitat, si els contes són sexistes poden contribuir, a la llarga, a actituds violentes, masclistes o, fins i tot, de violència de gènere.

Iniciativa pionera

Durant aquest curs escolar a l’Escola Tàber s’està analitzant la biblioteca de primària per descartar-ne els llibres sexistes, tal com s’ha fet a la d’infantil. El projecte Biblioteca i gènere s’exportarà a les escoles bressol públiques de Sant Feliu de Llobregat el proper curs escolar. S’espera que aquest projecte pugui arribar al màxim de biblioteques escolars possibles, així com també als diversos àmbits dels centres.

Llegiu també: 

Vetada ‘La Caperucita Roja’ por sexista. Ivanna Vallespín. El País, 11|4|2019.

Los bibliotecarios critican que se retire de la escuela ‘La Caperucita’ por sexista. Carina Farreras. La Vanguardia, 12|4|2019.

Contes sexistes? Sí, però amb una mirada crítica. Ivanna Vallespín. El País, 12|4|2019.

Llibres infantils sexistes: cal retirar-los o reinterpretar-los? Laia Vicens. Ara, 12|4|2019.

La prova del cotó: el test Bechdel. De casa al club, 19|5|2014.

Contes de fades per a un món modern. De casa al club, 19|10|2010.

⇝

Fa molt de temps, en una època llunyana, els homes (perdó: les persones masculines) de mitjana edat es reunien en els seus clubs elitistes, fumant sense parar puros pudents, i s’explicaven, els uns als altres, les aventures de la nit abans, exagerant-les una mica, si calia. Algunes d’aquestes aventures s’han perpetuat al llarg dels segles en forma de contes infantils, amb personatges tan famosos com la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, els tres porquets, la Blancaneu, Joan i la mongetera… El problema és que aquelles aventures (i per tant aquests contes infantils) eren (i són) sexistes i racistes, discriminatoris en qualsevol cas, i mostren un menyspreu constant pels valors culturals que, com a persones, mereixen les bruixes, les fades, els animals, els gnoms, l’ecologia en general i, en particular, el reciclatge i els drets dels no fumadors.

Finalment, però, després de segles d’obscurantisme, James Finn Garner ha tingut el coratge de reescriure aquests contes infantils d’acord amb els temps políticament correctes a què afortunadament ens acostem. El company Garner és escriptor i actor, i viu a Xicago. Publica al Chicago Herald Tribune i actua a la Chicago Public Radio.