divendres, 31 de maig de 2019

escriviure



En aquesta conferència Ponç Pons es qüestionarà: Què és un poeta? Què és la poesia? Com es fa, per a què serveix, per què escrivim…? Quina relació hi ha entre vida i poesia? Parlarà del món literari, la crítica, el compromís social… és a dir, de la poesia i la literatura en general i tot el que s’hi relaciona. Explicarà com va prendre la determinació de relacionar-se amb la vida a través de les paraules i l’art literària. Defineix la seva activitat amb el mot “escriviure”, que fusiona dos verbs; escriure i viure. En aquest aspecte, Sam Abrams opina que segueix el mestratge de Henry D. Thoreau, Robert Graves o Gerald Brenan i ha convertit la seva obra en una vasta aventura existencial i artística. Lector insaciable, ens recorda la frase de Borges en què afirma: “jo estic més orgullós del que he llegit que no del que he escrit”. La producció de Pons forma un gran tot orgànic i coherent, amb la poesia lírica com a nucli central, que acaba desbordant-se cap a d’altres gèneres com ara la novel·la, el conte, el teatre, la traducció de poesia, el memoralisme, el pensament en la seva modalitat aforística, la literatura infantil i juvenil, l’articulisme. La seva dedicació a l’ensenyament la valora en un text de Dillatari en què diu: “Tanmateix el millor del que he fet ha estat ensenyar a escriure bé, fer pensar i sobretot ajudar als meus alumnes a ser bones persones” o quan diu “Hi ha moltes teories pedagògiques, però l’única que funciona de ver és estimar-te els alumnes”. Una característica de Pons és que sempre escriu des de la seva Menorca natal. És un “illoman” confés. Menorca és sempre el seu “locus standi” des d’on contempla la vida, la realitat i el món i el preocupa la feblesa del català a l’illa i la destrucció del paisatge natural.. El podríem definir com un poeta amb una insaciable set de coneixement que empra la cultura, l’art, la literatura i el pensament com a eines cognitives per a explorar la condició humana.
Ponç Pons és un escriptor menorquí llicenciat en Filologia Hispànica i catedràtic d’Institut de Llengua i Literarura Catalanes. Ha publicat nombrosos llibres d’entre els quals podríem esmentar Al Marge, Lira de Bova, Desert encès, On s’acaba el sender, Estigma (premi Jocs Florals de Barcelona i Premi Josep M. Llompart de la Crítica), El salobre (premi Carles Riba), Abíssínia, Pessoanes, Nura (Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona, Premi de la Crítica “Serra d’Or” i Premi Nacional de la Crítica), Camp de Bard i les traduccions Quatre Poetes Portuguesos, entre altres obres i premis en reconeixement de la seva trajectòria. També podem destacar que ha traduït poesia francesa, italiana i portuguesa i que ha publicat l’antologia castellana Llamas escritas, l’obra de teatre Lokus, el primer volum del seu Dillatari i el llibre de notes i aforismes El rastre blau de les formigues. La seva obra poètica figura a les més importants antologies, ha estat traduïda a nombroses llengües i li ha merescut ser nomenat Escriptor de l’any i ser distingit amb el premi Ramon Llull del Govern Balear.
[Font: Fòrum de debats]

2 comentaris:

  1. Jordi Casals2/6/19 9:05

    Bon dia Rosa. Gràcies pel teu ajut en difondre la conferència de divendres. La literatura (i sobretot la poesia) necessita tot l'escalf que li puguem donar. La conferència va ser un èxit. En Ponç Pons, home avesat en aquest tipus d’actes li va costar molt poc fer-se amb l’auditori; just obrir la boca va treure l’ofici, ben preparat, didàctic, entenedor, profund, amè, distès, amb moltes xerrades a les espatlles, va connectar immediatament. Moltes cites d’autors (potser masses pel meu gust que m’obligarà a visualitzar la conferència) varen demostrar el profund coneixement que té del món literari, lector i després autor va fer una conferència que no va decaure en cap moment, que va provocar forces intervencions en el torn de preguntes; tan és així que (astutament va limitar per “no cansar-nos”) realment una ponència de altura que crec que va agradar molt, no sé si provocarà cap conversió però crec que la literatura, i en aquest cas la poesia, s’ho mereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, a disposar. Què tal l'assistència? Al final no vaig poder treure-hi el cap, sap greu...

      Elimina