dijous, 13 de juny de 2019

l'esperit del rusc


«Hi ha un llibre de Maurice Maeterlinck, La vida de les abelles, que es va publicar el 1901 i en el qual es descriu l'eixamenament, és a dir, aquell moment en què l'eixam primari abandona la colònia per fundar-ne una altra i deixar pas als individus més joves. Aquest fenomen tan estudiat és, per a Maeterlinck, l'esperit del rusc, el que fixa l'hora del gran sacrifici anual en què el poble, arribat al cim de la seva prosperitat i poder, cedeix a la jove generació totes les seves riqueses i va a buscar al lluny, amb tota la incertesa, un nou assentament. Aquest fenomen de renúncia només es produeix quan la colònia està en el clímax de la seva vitalitat, no abans, i està liderat per la comunitat del rusc i no per la reina, que mana obeint. Diu Maeterlinck, des de la interpretació literària, que, en l'abandonament, les abelles s'han desfet dels béns que havien de defensar per tal de complir els designis de la comunitat, i és per això que cap abella no dubta. És més, són felices i inofensives alhora, perquè ja no han de defensar res i, per tant, ja no tenen ni tan sols enemics. En el rusc primari, l'esperança de satisfer l'instint farà que les joves abelles s'esmercin per arribar al clímax de bonança que les ha precedit.
Aquest exercici de solidaritat intergeneracional en el regne animal podríem interpretar-lo com un moment utòpic, difícilment traslladable a l'organització social humana.»

Ingrid Guardiola. L'ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície. Arcàdia, 2018. P.247-248.

1 comentari:

  1. Mmmm...doncs amb això de l'eixamenament, les abelles resolen l'assumpte del tap generacional, se m'acut ara. N'hem d'aprendre moltes, de coses, dels bitxets.

    ResponElimina