préstecs per salvar llibres

NÚRIA VILA

Préstecs per salvar llibres

La Vanguardia

23|7|2019

"Vine a la biblioteca amb les teves maletes i amb tots els teus amics i demana tants llibres com puguis”. És la crida que un grup d’activistes culturals d’Estocolm ha llançat com a acció de protesta davant el tancament de la Biblioteca Internacional de la capital sueca, amb l’objectiu de “salvar” tantes obres com sigui possible. Aquest edifici, també conegut com l’Annex (Annexet) de la Biblioteca Pública d’Estocolm, acull el catàleg de literatura multilingüe més gran de Suècia i un dels més grans d’Europa, amb 200.000 llibres en més de 120 llengües. La biblioteca tancarà les portes el 2 de setembre i traslladarà part de la col·lecció i del seu personal a un altre edifici de menor mida, la biblioteca de Kungsholmen, un fet que els crítics asseguren que suposarà la “desaparició” d’una gran quantitat de llibres escrits o traduïts a llengües estrangeres, entre ells, el català. Per evitar-ho, animen a fer aquests préstecs massius –recorden que cada un pot agafar fins a 50 llibres– especialment durant accions de protesta convocades per als dissabtes de juliol, i recorden que els llibres més vulnerables són els que fa més de cinc anys que no deixen perquè es poden descatalogar.

En els dos primers caps de setmana van participar unes 2.200 persones, explica una de les portaveus de la iniciativa, Viola Bao, crítica literària del diari Dagens Nyheter. Ella mateixa ha impulsat també una petició de firmes que ha rebut el suport de més de 5.000 persones, entre qui destaquen un centenar de personalitats del món cultural, incloent quatre membres de l’Acadèmia Sueca, altres nombrosos escriptors, professors d’universitat, crítics culturals i editors.

“Intentem salvar els llibres de la Biblioteca Internacional que estan en risc de ser eliminats, i protestem contra el tancament i les retallades de pressupost en cultura”, explica Bao. Segons el seu parer, el tancament d’aquesta biblioteca és especialment greu al ser l’única a Estocolm directament dirigida a la gran població immigrant de la ciutat, que ha estat important per a molts refugiats nouvinguts. Assegura que les biblioteques públiques han suposat un acalorat tema de discussió els últims anys, “amb partits de la dreta que en volen reduir la mida, mentre que el principal partit antiimmigrant (Demòcrates de Suècia) ha proposat de reduir el nombre de llibres estrangers”. “Per a nosaltres, aquest tancament és part d’una gran i deplorable tendència política”, afirma. Retreu que l’Ajuntament d’Estocolm –format pels quatre partits suecs de centredreta (conservadors, democristians, liberals i centristes) i els verds– ha aprovat retallades pressupostàries de 47 milions de corones (uns 4,4 milions d’euros) per a aquest any al sector cultural i que pretén camuflar el tancament de la Biblioteca Internacional amb un trasllat que, assegura, no serà tal, ja que les dimensions de l’edifici són “significativament” inferiors i els llibres seran eliminats o escampats en diferents biblioteques, així com el personal, especialitzat i amb domini de més de 20 idiomes.

Una de les bibliotecàries a l’Annexet és Matilda Wallin, que lamenta que ja fa tres anys que s’està intentant “asfixiar” la Biblioteca Internacional, de la qual cosa culpa els polítics al capdavant del Consistori. Segons una portaveu de l’Ajuntament de la capital sueca, el trasllat respon a una reducció en el nombre de visitants i de préstecs en els últims anys, i assegura que la racionalització de l’espai amb la fusió de dues biblioteques suposarà una retallada de les despeses de lloguer en 5,8 milions de corones (uns 550.000 euros) anuals. Tot i això, per a Wallin, el descens en el nombre de visitants es deu a la falta de promoció intencionada per part del Consistori. “Molta gent ve aquests dies a la biblioteca perquè ha vist les notícies i ens diu que no sabien que existia ni que podien trobar llibres en la seva llengua materna”, relata Wallin, que detalla que en la primera setmana de protestes, els préstecs es van multiplicar per quatre en comparació amb el mateix període de l’any passat. Una de les persones que hi ha contribuït ha estat Núria Fuertes, que després de veure la convocatòria a Facebook va decidir participar demanant una dotzena de llibres infantils en català. “Les mateixes - bibliotecàries ens van dir que no volen que el català desaparegui, però que és molt probable que passi”, relata. A la biblioteca hi ha 466 llibres en català, una “gran col·lecció que està en perill”, segons Wallin, malgrat l’increment dels préstecs que assegura que s’ha registrat en els últims dos o tres anys.