divendres, 19 de juliol de 2019

viatjar (i llegir) per viure


JORDI NADAL
Viatjar (i llegir) per viure
La Vanguardia
15|7|2019

Mark Twain, després de recórrer tota la Mediterrània en un viatge finançat per un diari local dels Estats Units, fa ara 150 anys, va escriure que viatjar era “fatal per als prejudicis, la intolerància i l’estretor mental”.
Avui sabem que la flexibilitat cognitiva augmenta si viatgem a l’estranger, perquè el que és nou i el que és diferent ens estimulen i ens enriqueixen. Viure és intentar aprendre contínuament connexions profundes entre coses dispars. Comprendre els altres. O, si no és possible, intentar entendre’ls, almenys. Empatitzar amb el que és nou.
Viatjar físicament és bo, sempre que no es viatgi com aquelles persones que ho fan per veure confirmats els seus prejudicis.
Viatjar és com llegir. Cal ser en ciutats, paisatges, pobles, països que ens convidin –i exigeixin– una comprensió més àmplia. Cal estar davant de persones que signifiquen el que és diferent. Hauríem de viatjar –i viure– amb aquesta frase de Spinoza impresa al passaport “no riure, no plorar, no odiar, sinó comprendre”.
Quan llegeixes en un diari o un altre mitjà escrit una entrevista o article, et trobes, en els millors casos, amb realitats poderoses, que amplien el nostre ésser. Fer més ampla, profunda i vasta la nostra cultura és eixamplar la nostra identitat, la nostra humanitat. Dic llegir perquè l’escrit es resisteix una mica millor a la manipulació dels nostres sentiments. Hi ha alguna cosa en la velocitat de les pantalles que ens fa baixar el nivell. Hi ha molt de trampa en la velocitat. I el digital és el regne de la velocitat. A més velocitat, menys pensament reposat, territori en el qual la lectura floreix i alimenta. La caiguda de la lectura té una correlació real amb la qualitat de les nostres societats democràtiques. Crec que comencem a notar-ho clarament d’una manera creixent. I la tendència no és precisament tranquil·litzadora.
I aprendre no només es fa viatjant. S’aprèn de moltes maneres. Llegint, per exemple. O veient bon cinema. Aprenem en confrontar-nos amb formes de pensament i creació riques en matisos. Sigui passejar i notar el traçat de la ciutat de Torí, sigui sorprendre’ns davant el Grand Canyon del Colorado, sigui l’efecte que un riu provoca sobre qui hi viu al costat, sigui sobre el mar... S’aprèn en educar la mirada. El que és proper i el que és llunyà. Per a qui en tingui ganes, sensibilitat i capacitat, tant el que és habitual i proper com el que és inusual i llunyà són bons mestres.
Thalassa, Thalassa (el mar, el mar), van saludar en albirar el vast blau els guerrers de Xenofont. Per a qui vulgui i pugui, aquest moment d’Anàbasi pot estremir-nos fins a la medul·la, com el discurs, magnífic, d’Enric V just abans de la batalla d’Azincourt el 1415. Encara avui, veure la versió de la pel·lícula dirigida i protagonitzada per Kenneth Branagh en el paper del rei de l’obra de Shakespeare emociona. El seu famós discurs “we few, we happy few, we band of brothers” ens pot estremir. Spielberg, que busca sempre en gran, va titular significativament Germans de sang la seva impressionant sèrie sobre la Segona Guerra Mundial, bevent centralment d’aquesta imatge.
Què tenen en comú el sensual i provocador Henry Miller i el grandíssim sant Agustí? Segurament algunes coses, més enllà de la hilarant frase del bisbe d’Hipona quan li demanava a Déu: “Senyor, fes-me cast, però no encara”. Com va dir Henry Miller, “la nostra destinació de viatge no és mai un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”. I al costat d’aquesta frase, una altra, no menys magnífica, de sant Agustí: “El món és un llibre, i els que no viatgen en llegeixen només una pàgina”.
Viatjar és una realitat en creixement constant, perquè moure’s és una cosa així com inherent al nostre temps. No és el cas de llegir, activitat habitualment més reservada per als que tenen una vida interior més intensa. No són bons temps per a la vida interior. I així ens va.
Per què llegim? Llegim per moltes raons. Però la més important és que llegim per créixer. Per ser més. Llegim per viure més. Ens ho va dir un dels grans de la literatura, Gustave Flaubert, en una carta a una amiga el 1857: “No llegeixi com els nens, per divertir-se. Ni com els ambiciosos, per instruir-se. No, llegeixi per viure”. De totes les possibilitats que tenim, seria una llàstima quedar-nos en el radi mínim de grandesa a què hauríem d’aspirar. Ho va dir, magistralment, una persona a qui vaig regalar fa poc un llibre: “Si hagués sabut que em podia emocionar tant llegint un llibre, hauria començat a llegir abans”.
Viatjar i llegir per ser al món real, aquesta és la fórmula per créixer més enllà del lloc en el qual, encongits, podríem autocondemnar-nos a viure.

1 comentari:

  1. Sabia que no feia gaire havia sortit el discurs de sant Crispinià, n'aquesta santa casa. Va ser en Zaca, aquí. M'ha costat, però al final l'he trobat.

    ResponElimina