paraula de traductor

XAVIER PÀMIES
El Philip Roth canadenc
Núvol
13|6|2013

Mordecai Richler era un autor controvertit i satíric, que en la seva prolífica carrera va alternar diversos gèneres, des de la narrativa i l’articulisme fins a l’assaig i el guió cinematogràfic. També va conrear la literatura infantil. El seu traductor català, Xavier Pàmies, fa una lectura personal d’El cas d’en Barney Panofsky.

Em vaig llegir Barney’s Version, del novel·lista canadenc jueu Mordecai Richler, submergint-m’hi cada vegada més i llegint-lo cada vegada més de pressa, deixant-me posseir pel personatge i la humanitat que desprenia. En Mordecai Richler traspua indignació amb el món, com en Philip Roth, un autor amb qui estic familiaritzat com a traductor; però, també com ell, desborda d’unes ganes de viure on el desig sexual i l’alta cultura literària s’eleven com a puntals destacats.

Una característica essencial d’aquesta novel·la és la versemblança de la seva passió. Et creus el que explica; et creus les situacions, les converses entre els personatges, els diàlegs interiors del protagonista, els sentiments que hi afloren. En un altre article que s’ha escrit sobre aquesta novel·la arran de l’aparició de la traducció catalana, es diu (amb altres paraules) que per poder escriure s’ha d’haver viscut. A El cas d’en Barney Panofsky, l’autor hi ha abocat moltes vivències personals, i les ha plasmat amb una agudesa i amb una ironia que fa que t’arribin a l’ànima. Amb un estil arrauxat, volgudament desordenat, amb pinzellades més gruixudes o més primes però sempre ràpides, es va descabdellant el fil d’una vida que té molt de la vida del mateix autor, i de la qual no diré res perquè no m’agraden gens les ressenyes amb spoilers.

El cas d’en Barney Panofsky és el relat de la vida d’una persona; i, com en tot gran relat d’aquesta mena, s’hi retrata amb vivesa l’època en què transcorre aquesta vida, les relacions amb les persones pròximes, les il·lusions, l’amor i la mort. En Barney Panofsky, com tothom qui és persona, té virtuts i defectes; llegint-me’l m’ha fet riure i plorar i me n’he acabat enamorant, i a l’hora de traduir-lo he intentat reflectir totes aquestes gradacions del sentiment perquè al lector català també li arribin. Potser el fet que rellegint-ne la traducció se m’escapés alguna vegada el riure i alguna llàgrima és un bon senyal. Bona lectura!