dimecres, 15 de gener de 2020

epistolari jordi arbonès & matthew tree


Bernal, 24 d'agost de 1992
Estimat Matthew,
Ja et devies pensar que m'havia mort! Ara em toca a mi de disculpar-me pel retard a escriure't. Veig que la teva darrera és del 23 de juny, que déu n'hi do el temps que ha passat. El que passa és que, des que vaig tornar, m'he dedicat a traduir com un bastaix: al matí Middlemarch, i a la tarda he enllestit Notícies del paradís de David Lodge, per a Eumo, i a fi de mes penso acabar Tot casant la mare i d'altres històries de Gerald Durrell; després, em queda una antologia de contes de Rudyard Kypling que em donaran feina, ja que hi surten molts personatges indis, i ell mira de reflectir la seva manera de parlar, cosa que en dificulta la comprensió i, per tant, fa més lenta la traducció. Tot això em té malament, perquè aquí el cost de la vida s'eleva cada dia, però, en canvi, el dòlar el mantenen planxat, de manera que el canvi no m'afavoreix gens i cada vegada he de treballar més per tal de poder fer bullir l'olla, de tal manera que no tinc temps ni per llegir (ja no parlem d'escriure!)...
*

Barcelona, 8 de desembre de 1992
Estimat Jordi,
Com va això? Espero que hagis rebut la meva última carta (la que acompanyava les fotocòpies de les pàgines del llibre d'en Ferguson).
[...] Com va Middlemarch? Igualment he ficat la pota, i la cosa que més t'agradaria del món seria fotre el totxo sencer per la finestra i obrir-te tres ampolles de cava seguides. Jo el recordo com un llibre immensament plàcid i parsimoniós. Preferia Silas Marner, que em va fer plorar com una magdalena. Però fa molt de temps de tot allò, de fet, gairebé no he tocat els clàssics anglesos des de Bleak House fa tres o quatre anys...

*

Bernal, 12 de desembre de 1992
Estimat Matthew,
Ara, en rellegir la teva estimada carta, veig que és del 22 de setembre!!!
Gairebé no em puc creure que hagi passat tant de temps sense haver-te contestat, però és que realment he anat de cul des que vaig tornar de Barcelona: vaig traduir Tot casant la mare i d'altres històries d'en Gerald Durrell; Notícies del paradís de David Lodge; una selecció de contes de Kipling i, last but not least, uns 300 fulls del Middlemarch! N'hi ha per acabar boig, t'ho asseguro. No sé si ja t'ho havia comentat, però he estat traduint dos llibres alhora, tu. El Middlemarch al matí i successivament els altres a la tarda, com si hagués volgut dur a la pràctica el Successimultani d'en Pedrolo!

*

Bernal, 22 de febrer de 1993
Estimat Matthew,
El cas és que les dues últimes cartes nostres es van encreuar i jo ni tan sols sé si vas rebre la meva, car el dia que vam enraonar per telèfon encara no havia arribat...

*

Barcelona, 2 d'abril de 1993
Estimat Jordi,
Mira la data de l'encapçalament...quina vergonya! De fet, t'acabo d'escriure una carta de sis pàgines però havent-la llegit per enèsima vegada no m'ha acabat de fer el pes ni molt menys —sembla tan anglesa—...
[...] I com tens Middlemarch? Uf!...

*

Bernal, 16 de maig de 1993
Estimat Matthew,
La teva última carta és del 2 d'abril, així que déu n'hi do, també, com trigo jo a contestar-te, oi?
Per fi, ja vaig acabar Middlemarch. Visca! Tanmateix, si bé m'he tret un pes de sobre, ara se'm va plantejar, com sol passar de tant en tant, el problema d'aconseguir noves traduccions per fer, i la cosa no és fàcil...

Jordi Arbonès & Matthew Tree: epistolari. Edició a cura de Josefina Caball. Punctum, 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada