dijous, 16 de gener de 2020

#salvemelmercatmunicipal



TONI COROMINA
Agonia del Mercat Municipal
Elter
Cinquanta anys enrere, els usuaris del mític mercat setmanal del dissabte a la plaça Major de Vic acostumaven a ser els osonencs amb poca capacitat monetària, els pagesos i els immigrants andalusos. Avui, a la impossible sortida del túnel d’una crisi que s’eternitza,  la situació no ha variat massa: els clients habituals del mercat són persones amb dificultats econòmiques, aturats, petits pagesos i els nous immigrants, sobretot magribins, subsaharians, xinesos, indis, romanesos i sud-americans. Una aglomeració de gent que ven i compra a l’aire lliure i conforma una gegantina superfície comercial, amb carrerons i seccions plenes de productes de tota mena.           
En plena Transició, ja fa prop de 40 anys, els vigatans vam celebrar l’obertura d’un Mercat Municipal que tots pensàvem que era ‘municipal’, és a dir, un mercat al servei de la ciutadania amb poc poder adquisitiu que hi acudia per complementar els mercats del dimarts i el dissabte a la Plaça Major.
Sense entrar en consideracions jurídiques sobre la seva titularitat, un mercat municipal és, per definició, un conglomerat de botigues i comerços oberts al públic, amb uns productes a la venda a preus populars. Desgraciadament, els últims anys estem assistint a una lenta agonia d’aquest servei i no seria d’estranyar que ben aviat haguem d’assistir al seu enterrament.
Les campanyes promocionals de l’Ajuntament de la capital osonenca presenten  Vic com una “ciutat de fires i mercats”. Més enllà del Mercat del Ram, el Mercat Medieval i diverses fires sectorials que funcionen més o menys bé, la deriva lamentable del Mercat Municipal, és una espina clavada al cor de la ciutat. A mitjans de gener d’enguany, els regidors de l’oposició i dos de l’equip de govern van votar  a favor d’una moció per arribar a un compromís polític en defensa d’aquest equipament de cara la propera legislatura, però el govern de Vic es va desentendre del Mercat Municipal.
Les discussions i controvèrsies entre els paradistes del Mercat Municipal i l’Ajuntament ja fa temps que han bloquejat un projecte de remodelació que fa temps que està en via morta. Inaugurat el 1980 (amb Tarradellas de President, fa 15 anys que les dues parts havien consensuat que s’havia de renovar o traslladar en un altre indret de la ciutat a causa del deteriorament d’unes instal·lacions obsoletes.
Per rellevar l’actual equipament, l’any 2009 l’Ajuntament va redactar un avantprojecte de construcció d’un nou edifici a la zona del Sucre, amb un pressupost de 10 milions d’euros, que al final no va prosperar. Sis anys després, el 2015, en un ple de l’ajuntament es va aprovar el projecte inicial de remodelació del mercat, que consistia a traslladar les parades situades en un primer pis als baixos de l’actual edifici, cosa que suposava un 40% de reducció de la superfície de cada parada.
Però des de llavors la societat que explota el mercat (constituïda pels mateixos paradistes a través de l’empresa Mermuvic), i l’Ajuntament (el propietari de l’edifici), no s’han posat d’acord en la qüestió econòmica. Fa un temps, Antoni Serrat, regidor d’Economia i Serveis, deia que calia “un lideratge del propi mercat”, i que l’Ajuntament es faria càrrec de la direcció de les obres, però que havien de ser els comerciants “els que fixin acords en els temes comercials. La concessió és purament administrativa. La resolució del cas ja no està en mans polítiques”, deia.
Temps enrere, Pilar Molist, presidenta del grup de paradistes, tot i reconèixer que l’Ajuntament els havia ajudat a solucionar el finançament, deia que era l’Ajuntament qui havia de “liderar el projecte i millorar la seva inversió. Nosaltres no som competitius; el projecte ens sobrepassa i ens fa por haver de tornar tants diners pel poc temps de concessió”. De fet, amb el preu per metre lineal proposat, cada paradista hauria d’assumir un cost d’entre 60.000 i 70.000 euros de mitjana, una suma que es podria duplicar en el cas de la parada de producte fresc. Per això, els comerciants estaven considerant la possibilitat de renunciar a l’antiga concessió i començar-ne una de nova per un període de 20 o 25 anys. Però, com que en aquest cas les sol·li­cituds de places del mercat s’haurien de fer per concurs, temien que bona part dels paradistes no podrien optar-hi.
Coincidint amb la campanya “Salvem el Mercat!”, fa un parell d’anys els paradistes van aconseguir 2.000 firmes de suport dels usuaris, un gest que Molist agraïa: “Estem contents pel suport de tanta gent. Això demostra que estan satisfets amb el servei que els hem donat durant 37 anys”.
Tal com s’apuntava més amunt, el Mercat Municipal va ser el gran protagonista d’un ple de l’ajuntament a principis d’any. ERC-Som Vic, per boca de Maria Balasch,  va presentar una moció per arribar a un compromís polític en defensa de l’equipament, que va obtenir un “no” contundent de resposta de la majoria de l’equip de govern de Vic. Balasch defensava, amb tot el sentit comú del món, que Vic necessita un Mercat Municipal,  “un espai de proximitat de producte quilòmetre 0, que generi punts de trobada i d’integració social”. Per ella, la supervivència del mercat suposaria un benefici per als comerciants i la ciutat, i actuaria com un motor econòmic, urbà i social. Tal com explicava a osona.com al seu dia, Balasch també remarcava que no tenia cap sentit anomenar Vic “ciutat de fires i mercats” si no s’hi apostava; i fent referència al lema de l’actual Ajuntament de Vic, afegia que “sense mercat com podem dir que Vic és una ciutat ‘a la mesura humana’?”. Tota l’oposició va votar a favor de la moció, així com dos membres de l’equip de govern.
En aquell ple, el regidor Toni Serrat va dir que “tothom qui opta a un concurs té els seus drets i obligacions” en referència al “mal anomenat Mercat Municipal”. I va fer un repàs de les accions que s’han portat a terme des de l’Ajuntament per intentar revitalitzar el mercat, com ara estudis, projectes executius i la iniciativa de baixar a la planta baixa amb les condicions que hi havia sobre la taula. Segons ell, mentre els paradistes tinguin la concessió vigent, “els hi respectarem els drets i els exigirem els deures que té tota concessió”. Però no va estar de criticar la gestió dels paradistes, que per ell no és “la més idònia. Si no es renuncia a l’actual concessió, no es pot pas pensar com s’ha remodelar el mercat (...). Hi hem esmerçat molts recursos i esforços, però aquesta concessió no fa ni deixa fer”. El cas és que el regidor es va desentendre del projecte i va remarcar que hi havia altres projectes prioritaris com la nova biblioteca o les Adoberies.
Contestant les paraules de Serrat, Balasch va considerar que el regidor els havia deixat “esmaperduts” i que l’única pregunta era: “Volem que la ciutat tingui un mercat municipal?. Si no es creu en un mercat municipal, ja no podem fer-hi res més”, va concloure. La regidora va agrair el vot dels partits a favor de la moció i va lamentar profundament que l’equip de govern no hi donés suport. Si a última hora no es produeix un miracle inesperat, molt em temo que aviat les campanes del comerç popular tocaran a difunts.



1 comentari:

  1. Total, en espera de l'ensorrada definitiva, algunes de les parades abandonades han esdevingut punts de bookcrossing. Queda dit.

    ResponElimina