diumenge, 12 de gener de 2020

hi ha qui


Hi ha qui només llegeix llibres quan s'avorreix i hi ha qui només s'avorreix quan llegeix un llibre.

Valentí Puig. Dones que dormen. Dietari 1986-1990. Proa, 2015. P. 248.

7 comentaris:

  1. He de dir que això últim que ha escrit de la memòria i el caos m'ha semblat horripilant.

    ResponElimina
  2. En primer lloc, més que conservador, em sembla reaccionari. L'única part amb una mica de cohesió i ordre és el pròleg, després del qual ja podries estalviar-te la resta: és repetitiu i, massa sovint, inconnex. Crítica les famílies de classe mitjana, el Twitter, els cambrers sense corbatí, l'autoajuda... coses criticables, suposo, si hi hagués algun argument, i no només (pretès) enginy, mala bava i classisme.
    Pel que fa a això de Twitter, el crítica (com tothom ara), perquè simplifica el pensament i tal, però de vegades que busqui més aviat la frase enginyosa i l'enfanterribilisme (quan de fet fa anys que no és cap enfant).
    Em sembla un llibre avorrit i desordenat.
    Però qui soc jo?
    (Sort que no hi ha cap diari global que em pugui fulminar.)

    ResponElimina
  3. Haig de dir que ara mateix escric amb el dit gros, i em costa una mica.

    ResponElimina
  4. Tant em costa que ara veig que m'he deixat un 'sembla' després de 'de vegades'.

    ResponElimina
  5. No pateixis, Zaca, se t'ha entès tot perfectament. Merci per la franquesa. I sobre això de 'qui soc jo?'...Suposo que ningú, com tothom, però sembles un lector amb criteri propi. Un altre cop, gràcies.

    ResponElimina