Així que coneixia algú, em feia l'efecte que m'hi havia apropat massa, així que algú se m'atansava, començava a distanciar-me'n. Al final l'únic que em lligava a les persones eren certes formes de cortesia que portava a l'extrem i que avui sé, va dir l'Austerlitz, que observava no tant en atenció als interlocutors, sinó perquè em permetien ignorar el fet que tota la meva vida reposava, d'ençà que tenia memòria, sobre una desesperació inevitable. P.144.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada