el rebuig

 

La novel·la que jo havia estat escrivint, Anys llum, no va tenir èxit. Es va publicar, però en van fer una ressenya demolidora, seguida d'una altra d'indiferent, al Times, i ja no hi va haver ningú que estigués interessat a defensar-la. El meu editor a Random House em va trucar per comunicar-me la notícia. Era una crítica desfavorable, em va dir. «¿De veritat? ¿Com de desfavorable?», vaig preguntar. «Molt». Però, ¿no hi havia res, alguna frase o un parell de paraules, que se'n poguessin aprofitar per fer-ne publicitat? «No», em va dir.

És molt estrany que un escriptor no hagi experimentat mai el rebuig d'una obra seva, i el llibre en qüestió, per més sagrat que hagués estat per a mi, en el fons no ho era. Però aquí ens movem en el discurs de la filosofia i en aquell moment no em va servir de res. La filosofia és un remei d'efectes lents.

Evidentment, el llibre també va agradar a unes quantes persones; sempre n'hi ha, i potser tenen raó, però per a mi el rebuig d'aquesta novel·la va ser el més dolorós. M'imagino que per refer-me hauria pogut començar un règim intensiu de feina. M'hauria pogut posar a escriure un altre llibre, però el fet és que se m'havia exhaurit la passió. Havia esmerçat cinc anys en aquell llibre. M'havia consumit.

James Salter. L'art de la ficció. Sobre llegir i escriure. Traducció d'Albert Torrescasana. L'Altra, 2017. P. 63-64.