dimecres, 7 d’octubre de 2020

se fa saber


Com que tinc un lot de vint-i-cinc exemplars de Canto jo i la muntanya balla, de la Irene Solà, i com que teníem prevista, d'aviat farà un any, la visita de l'autora el 24 de novembre, gentilesa de l'Institut Ramon Llull, doncs re, que si esteu interessats en llegir-lo, ja el podeu passar a recollir per la biblioteca. Jo, per la part que em toca, em comprometo a anar penjant apunts sobre el llibre en aquesta santa casa. I pel que fa a la presència de l'autora, ni parlar-ne, tret que us avingueu a fer un sarau virtual. Queda dit.


23 comentaris:

  1. A poc que pugui, convidaré també a en Narcís Garolera, que és del Remei ^^

    ResponElimina
  2. Digui el que digui el Dr. Garolera, això de la muntanya balladora és prodigiós, enlluernador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara m’haig d’estrenar, amb la Solà, que no li he llegit mai re. Només la conec com a clienta de la casa, i molt, que ve molt sovint i és un encant: sempre m’alegro de veure-la.
      Tant de bo m’enlluerni la muntanya!

      Elimina
    2. I pel que fa a en Garolera, espero amb candeletes que m’argumenti una mica per què troba que la muntanya aquesta és una mè. Al tuiter la va liar, però sense oferir raons i això és lamentable en qualsevol cas, però molt més si ets catedràtic emèrit. Va amenaçar amb una crítica escrita, però jo no l’he vista enlloc.

      Elimina
  3. De fet, l'única raó que va oferir va ser precisament que era catedràtic emèrit. Ah, i que la Solà havia escrit una cosa així com "va dormir tota la son". Anatema!

    ResponElimina
  4. (Cinquè intent i definitiu). Suposo que és bona la novel.la, però no m'agrada el títol (i no gaire la coberta). Em suggereix una cosa una mica carrinclona, com de llibre amb il.lustracions de rondalles orientals, o una cosa així, amb un cd on s'inclouen mantres i música new age. Perdoneu el prejudici. I no vol dir que no la llegeixi. Us aniré seguint. A mi m'espera un Thomas Wolfe de 700 pàgines, lletra no gaire gran, avidesa adolescent de lectura desapareguda del tot, ritme lector de poques pàgines per sessió i sessions lectores de tres cops per setmana.
    Miquel V

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cinquè intent? Mi no entender...

      Elimina
    2. Jo fa sis mesos que no llegeixo novel·les. Se m’entravessen de mala manera. Continuo amb l’Odissea, un cant per setmana, el de la Vallejo, una mica de tant en tant, i tot el que se’m posa pel davant i em crida. Fullejo, més aviat.

      Elimina
    3. Si, que era la cinquena vegada que el ditxos verificador no em deixava públicar el text. Per a mi és un rollo tàrtar aquest sistema....Quant a això de les novel.les, a mi no em passa ben bé el mateix, només que vaig.molt lent. I sobre l'Odissea casualment amb el grup de teatre muntem un recital amb poemes de Kavafis, Bartra i K100 que té l'Ulissea com a nexe comú. La redescobreixo ara en la versió de Carles Riba, i ara que no ens llegeix ningú, prefereixo la peli de Kirk Douglas, la veritat.
      Miquel V

      Elimina
    4. Sap greu, Miquel, però si trec el vigilant, se m’omple tot de porqueria.
      Jo faig córrer tres versions, Alberich, Mira i Riba. És lleig que jo ho digui, però el club de lectura virtual de l’Odissea al Tellfy és la millor feina que he fet mai, amb diferència. No, no tinc àvia, fa dies que no me’n queda cap.

      Elimina
    5. Em farà molta gràcIa veure el vostre espectacle. Estic borratxa d’Odissea. M’encanta.

      Elimina
    6. Matilde, pensa que l'Odissea és només el nexe d'unió dels poemes, no sé ben bé si serà el que esperes. Si no hi ha res de nou, ho estrenem el 21 de novembre a Taradell.
      Miquel V

      Elimina
    7. I això que dius que s'entrevessen les novel.les ? És per com estàs de concentrada amb l'Odissea ? Et passa amb totes ? O només - com a mi - amb aquestes obres recents que tothom diur que s'han de llegir, que són el llibre de l'any, etc però que tu intueixes que no n'hi ha per tant ? O, simplement, com em deia un conegit ja fa molts anys, que totes les novel.les l'avorreixen, que la bona literatura està en la poesia i l'assaig ?
      Miquel V

      Elimina
    8. Potser m'estic fent gran, Vilardell i ja n'he llegides moltes, de novel·les, algunes de molt bones, per cert, i és clar. Em passa amb les noves.

      Elimina
    9. I mira, ahir vaig pensar en tu, mentre llegia el cant XVII de l'Odissea, en versió Riba. La mare que el va, no hi ha qui l'entengui, sembla klingon. Ja sé que a casa meva, a banda de pobres, sempre hem set molt ignorants, però et juro que si se'm posa en Riba pel davant, li foto una nata, quina manera d'embolicar la troca. Doncs serà un monument a la catalanesca llengua, però no m'imagino l'Odissea d'en Riba cantada en una plaça, per a tots els públics, que és el seu origen. L'Odissea d'en Riba és d'una impertinència supina.

      Elimina
    10. Exemple:

      ¿On duus aquest golafràs, porquerol que a ningú fas enveja,
      aquest gallòfol ronser, aquest empastifa-dinades?
      Que n’estantolarà de brancals, pelant-s’hi els dos muscles,
      pidolant rosegons, no pas calderes ni mosses!

      Riba

      _________________

      On condueixes aquest mort de gana, porquer miserable,
      un captaire molest i insolent, dels que espatllen les festes?
      Quants pilars i muntants rascarà, gastant-se l’esquena,
      mentre demana només rosegons, no calderes ni espases!

      Mira

      __________________


      Porquerol miserable, ¿on portes aquest paràsit, aquest pidolaire molest, aquest espatlla-banquets? Es passarà el dia fregant-se les espatlles als bancals de les portes demanant rosegons de pa, no pas espases ni calderes.

      Alberich

      Elimina
    11. Justament llegeixo un fragment de l'Odissa en la versió de Riba - impossible recitar-lo de memòria...de fet, tot ho llegim- , quan apareix Tirèssies, que m'ha costat una feinada enorme. Ara, també et diria, entre tu i jo, que encara que agafem les altres traduccions, no sé jo si m'aturaria a escoltar algú amb un text així. Jo crec que és més per llegir-lo un a la seva bola, que no pas per un espectacle. Suposo que entre els antics grecs els codis rapsòdics, o com en vulguis dir, estaven molt assimilats i tota poesia i relat estaven pensats i acceptats per ser orals. Jo, contradient-me amb el que estic fent en teatre, mai he estat gaire partícip dels recitals ni lectures en veu alta, potser perqyè estic massa acostumat al meu propi ritme de lectura mental. Amb excepcions, poques vegades he escoltat un text escrit que em commogui com quan me l'he llegit "per a mi", com se sol dir, en silenci i al meu aire.
      Miquel V

      Elimina
    12. No ho deia per l'oralitat, sinó pel fet que havia de ser per a tots els públics i no per a uns quants elegits. És l'Odissea d'en Riba, no la d'Homer.

      Elimina
    13. En Riba va a buscar el registre culte: troba clus.

      Elimina
  5. La coberta és horripilant, sí, però...

    https://youtu.be/Lch0o4wwGyw

    ResponElimina