trenta o trenta-cinc llibres i prou

En Robert Phelps i la seva dona, la Rosemary Beck, que era pintora, vivien en un petit pis de dues habitacions connectades a través de la cuina. Hi havia el dormitori, amb una tauleta on de vegades menjaven, i l'altra habitació era un estudi, una meitat del qual era d'ella i l'altra, escrupolosament delimitada, d'ell. Només hi havia una prestatgeria per als llibres, que resulta que era a la meitat de la Rosemary i, per si no fos prou, una part dels prestatges també era d'ella. En conseqüència, ell posseïa un nombre molt reduït de llibres, trenta o trenta-cinc —la quantitat exacta d'exemplars que contenia cada lleixa de la infinita biblioteca de Babel que Borges descriu com a metàfora de l'univers—, i potser cada vegada que en Phelps s'encaterinava d'algun llibre o li atorgava un gran valor, hi havia un canvi d'exemplars a les lleixes. I els llibres desplaçats i tots els exemplars de premsa i els volums que ni tan sols havien tingut l'oportunitat de ser candidats a ocupar els prestatges anaven a la llibreria Strand que tenien a prop o acabaven amuntegats al passadís per a qualsevol persona que se'ls volgués endur.

 

James Salter. L'art de la ficció. Sobre llegir i escriure. Traducció d'Albert Torrescasana. L'Altra, 2017. P. 59-60.