dimarts, 20 d’octubre de 2020

trenta o trenta-cinc llibres i prou


En Robert Phelps i la seva dona, la Rosemary Beck, que era pintora, vivien en un petit pis de dues habitacions connectades a través de la cuina. Hi havia el dormitori, amb una tauleta on de vegades menjaven, i l'altra habitació era un estudi, una meitat del qual era d'ella i l'altra, escrupolosament delimitada, d'ell. Només hi havia una prestatgeria per als llibres, que resulta que era a la meitat de la Rosemary i, per si no fos prou, una part dels prestatges també era d'ella. En conseqüència, ell posseïa un nombre molt reduït de llibres, trenta o trenta-cinc —la quantitat exacta d'exemplars que contenia cada lleixa de la infinita biblioteca de Babel que Borges descriu com a metàfora de l'univers—, i potser cada vegada que en Phelps s'encaterinava d'algun llibre o li atorgava un gran valor, hi havia un canvi d'exemplars a les lleixes. I els llibres desplaçats i tots els exemplars de premsa i els volums que ni tan sols havien tingut l'oportunitat de ser candidats a ocupar els prestatges anaven a la llibreria Strand que tenien a prop o acabaven amuntegats al passadís per a qualsevol persona que se'ls volgués endur.

 

James Salter. L'art de la ficció. Sobre llegir i escriure. Traducció d'Albert Torrescasana. L'Altra, 2017. P. 59-60.

 

4 comentaris:

  1. Això resoldria molts problemes d'espai a ca meu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt fort, Zaca, però la quantitat de llibres coincideix amb les recomanacions de la Marie Kondo, sant diògenes (el de la síndrome) l'hagi perdonada! De fet, vindria a ser el que cap en una lleixa d'una prestatgeria 'normal'. Un prestatge i prou.

      Elimina
  2. Es veritat, només fem que acumular. I en el meu cas, llibres. Sort de s'han de tornar a les biblioteques ...

    ResponElimina