dissabte, 7 de novembre de 2020

janis joplin en el sans


QUIM MONZÓ
Janis Joplin en el Sans
La Vanguardia
3|11|2020


Hi ha hotels que han decidit que, tal com està la cosa, val més llogar habitacions per temps indefinit que no pas tenir-les buides perquè no hi ha turistes. No hi ha turistes però hi ha indígenes que necessiten un lloc on viure. A Barcelona, l’hotel Gallery ofereix habitació doble amb desdejuni, neteja i bugaderia, a més de gimnàs i piscina, per 700 euros al mes. Una ganga, vistos els preus de lloguer. És al carrer Rosselló 249, a tocar del passeig de Gràcia. Fa anys, al bar preparaven uns còctels interessants, i sovint a primera hora de la tarda hi havia una tertúlia de cinèfils. A prop, també a Rosselló però al número 231, el Mihlton ofereix habitacions per 590 euros mensuals. El propietari explica a ElDiario.es que ara necessita un mes sencer per guanyar el que abans s’embutxacava en quatre dies.

En general, en aquest país nostre hi ha certa prevenció a adoptar aquesta forma de vida. En canvi, arreu del món moltes persones viuen en hotels, la mar de felices. Pots trucar al servei d’habitacions sempre que vulguis, sigui de dia o de nit. L’hotel Chelsea de Nova York se n’emporta la palma: a part de persones anònimes, hi van viure Dylan Thomas, Bob Dylan, Patti Smith, Stanley Kubrick... És el mateix hotel on Arthur C. Clarke va escriure 2001: una odissea de l’espai, que després Kubrick va portar a la pantalla. També en aquest lloc hi va haver l’embolic entre Janis Joplin i Leonard Cohen, que el quebequès va glossar en una cançó: “I remember you well in the Chelsea Hotel / you were talking so brave and so sweet / giving me head on the unmade bed...”.

Sovint l’hotel acaba per convertir-se en l’autèntica casa de l’inquilí. Hemingway a l’hotel Ambos Mundos de l’Havana. O Mourinho quan el van fitxar com a entrenador del Manchester United: es va instal·lar al Lowry. Oscar Wilde va viure i va morir a L’Hôtel de París. Tennessee Williams es va estar a l’Elysée de Manhattan quinze anys, i hi va morir, després que durant tot aquell temps els clients es queixessin del soroll de la seva màquina d’escriure, que teclejava tothora. Cole Porter es va estar al Waldorf Astoria durant un quart de segle.

Jaume Sisa, que va viure un temps en un pis del carrer Miracle de Sants, va anar (abans o després, no ho recordo) a l’hostal Sans, a prop d’això que ara en diuen Can Vies. A l’hora de dinar sovint me’l trobava amb Carles Flavià en un restaurant a tocar del Mercat Nou. Sempre m’explicava que –si vius tot sol– és una delícia instal·lar-te en un hotel i no haver de fregar ni rentar roba. Llàstima que Janis Joplin no visqués en aquest hostal.

 

4 comentaris:

  1. jordi casals10/11/20 13:26

    Màgradaria haver conegut l Janis i poder dir-li a en Leonard que hi hha coses que no està béfer-les, El que passa entre un home i una dona n un hotel ha de quedar entre ells.Tot i que Encara va ser pitjor amb la Suzanne. Una mica cabronàs aqueat Leonard. Està bé això dels hotels. n'hi ha un al port d'Aiguadolç de Sitges n l que no h3m desagradaria viure. Un altre que m'agrada es el Trias e Palamós, De tan en tn hi vaig, per si seno la presènciA D'en Truman cAPOTE teclejant A sang freda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo estic plantejant-me anar a viure a Ca la Manyana, o al Ciutat de Vic. 700 €, tot fet i amb güifi...qualsevol s'està a casa i paga els rebuts que s'han de pagar.

      Elimina
    2. M'alegro molt de llegir-te, Jordi! Però molt.

      Elimina
  2. jordi casals12/11/20 10:02

    Hola Rosa,i jo saber que estàs aqui. Saps? He canviat el text de presentació al whatsssp, abans, fatuosament deia Ik?; ara, amb humilitat hi diu Obstinadament optimistes

    ResponElimina