llegir els clàssics

Llegir els clàssics és un club de lectura virtual de la Biblioteca Joan Triadú de Vic. Va néixer, per casualitat, el passat mes d'abril, en ple confinament covid, quan la biblioteca (l'edifici) va haver de tancar portes. A l'espai físic del carrer Arquebisbe Alemany, 5 no s'hi podia accedir, no, però la biblioteca obria per confinament a la xarxa. Els clubs de lectura presencials van parar en sec, és clar. Ens quedava De casa al club, en format blog, on es va poder celebrar la trobada per comentar Claus i Lucas i encara faltaven uns mesos per iniciar les sessions virtuals, via Jitsi Meet, del Club de lectura Dones i Literatura, per exemple. Llavors, cap a finals d'abril, va aparèixer Tellfy, una app de comunicació instantània per a dispositius mòbils, que permetia traslladar a la xarxa l'activitat de les comunitats de lectors. I ara entra en escena la casualitat. No la menystingueu mai. Resulta que, una tarda de finals d'abril, em vaig descarregar l'aplicació Tellfy a la tauleta per fer el xafarder. Vaig començar a fer provatures, per pura curiositat, insisteixo. Vaig triar un llibre, l'Odissea, que era el que estava llegint, en això no em vaig trencar gaire les banyes, i vaig començar de rumiar com carai m'ho faria, posat per cas que en volgués crear un club de lectura virtual amb aquell estri nou. Que si això que si allò, que tomba que gira. Però com que els meus experiments eren públics —estava emetent en obert— em vaig trobar, de sobte, que dues persones s'havien afegit a la comunitat lectora que acabava de crear. Ara pla, amb això no hi comptava.  I així és com el simulacre va acabar en una lectura compartida de l'Odissea, al Tellfy.

Vaig acceptar el repte de bon grat perquè estic convençuda que els clàssics són els grans abandonats de les biblioteques públiques. Dediquem molts esforços a les novetats i als llibres que puguin acontentar els lectors. La majoria dels lectors, si més no. Així ho crec. Llegiríem, doncs, l'Odissea, tal i com diu el Senyor dolent en aquest apunt: a poc a poc (un cant per setmana) i trigant el que s'hagi de trigar.

Amb el pas dels mesos i l'arribada d'allò que en diuen la nova normalitat (ecs!), la part participativa, d'interacció, de la comunitat Tellfy anava perdent pistonada fins a pràcticament desaparèixer i, per contra, la informació que anava penjant de cada cant agafava gruix, per acumulació, és clar. L'única pega és que aquests continguts quedaven absolutament enterrats en l'aplicació, sense accés obert des de la xarxa. Per aquest motiu m'he decidit a traslladar-los a un blog. Aquí el teniu: Llegir els clàssics. I com podeu apreciar, el títol —que no és Llegir l'Odissea— apunta —ara que estem a quatre cants del final— que tinc tota la intenció de donar-li continuïtat. Amb covid o sense.