 |
| The Coleoptera of the British islands. |
dimarts, 29 de desembre del 2020
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
maig
caro diario
galeria de lectors
miles hyman
·
alex russell flint
·
gustav adolph henning
·
alison bechdel
·
calderara
·
reginald higgins
·
rebecca campbell
.
georges lepape
tomine
j.d. salinger
andré kertész
|sim| sadurní vergés
vittorio matteo corcos
jack vettriano
raquel marín
dennis hopper
nazif topçuoglu
manolo
manolo
bogdanov-belsky
beryl cook
març rabal
magritte
rebecca miller
david hockney
francis bacon
ricardo daniel silva
jahaziel minor
iman maleki
elizabeth peyton
théodore roussel
corto maltés
balthus
antonio lópez
hammershøi
pène du bois
picasso
tony soprano
botero
matisse
maurice askenazy
edward hopper
edward hopper
edward hopper
edward hopper
franz eybl
vermeer
norman rockwell
fragonard
Hola de nou a tots! I espero que bé!!!
ResponEliminaIgnot m’agradat, comença suau, fàcil i a mitja novel·la .... embolica que fa fort... uns personatges ben estranys, fent honor a la definició del diccionari als “artistes” i molt solitaris.
Jo no sé fer ressenyes, per tant em quedo amb unes frases que m’han agradat molt.
“ La traducció d’un llibre és un llibre de la persona que l’ha traduït “ que també sabem perquè la diu el que la diu .....
“Al canviar d’autor, la mateixa obra es llegeix de manera diferent” (no en tinc cap dubte)
“La literatura no s’escriu es camina” no tinc ni idea del que vol dir, però sona bé!!!!!
La vida és un plagi (tema principal de la novel.la ) I aquí ho deixo.
Bon any! SALUT!!!
Hola a tots,
ResponEliminaTinc ganes de saber que us ha semblat el llibre, personalment no m’ha agradat.
Vaig començar el llibre i crec que vaig poder seguir el fil dels personatges i del relat.
Capítols curts i concisos.
Però quan vaig arribar a Tinta Negra, em va costar continuar amb la lectura, l’he acabat i crec que no l’he pogut gaudir ni comprendre del tot.
Reconec que hi ha originalitat, personatges curiosos i està ben escrit.
Esperant llegir els vostres comentaris,
El principi anava bastant bé, el final un garbuix...
ResponEliminaIgnot és un llibre que parla del desconegut, però per la meva sorpresa m'ha agradat i he quedat enganxat, principalment el capítol de la Cosmina Ionescu, sobre els escarabats.
ResponEliminaBONES FESTES a tothom i que el proper sigui millor.
ResponEliminaSegons la meva opinió d'IGNOT
Al començar a llegir el llibre, se'm feia més interessant i a mesura que el vas llegint, perd l'encant del principi.
Crisòstom el personatge principal de l'obra, el que hauria de ser, el que destaca més, és ben bé el contrari:
Personatge no conegut, sense destacar-se massa, no es deixa a conèixer i passa desapercebut i acaba seguint... IGNOT
ja en parlarem a la trobada
Una abraçada
IGNOT de Manuel Baixauli- Premi Llibreter
ResponEliminaPrimera pista per saber que els llibreters han valorat la novel.la, fins a fer-la guayadora
Una estructura d´aparença complexa ens parla del talent, la creació en el món de l´rt, sobretot literària i pictòrica. Mons per on es mou l´autot.
L´eterna dualitat de l´èxit i el fracàs.
Aquesta dualitat l´anem veient en els diferents personatges i per tots els llocs que aquests van passant.
Bona lectura!
Imma
Ja m'en havia oblidat que era avui!!!!
ResponEliminaMolt ràpidament el meu comentari.
Trama laberíntica de final obert, no he perdut el fil narratiu, tot i que he estat a punt més d'un cop. Faré esment d'algunes coses que m'han cridat més l'atenció, així com dels dubtes que m'han sorgit.
El plagi literal, amb totes les seves connotacions, per part de Don, amb pseudònim Ivor, que fa de l'obra de Crisòstom i tot el que això significa, és per mi el més destacable de la novel·la. També el perfil psicològic del plagiador. Segons l'editora de Don, per ell "la traducció d'un llibre és un llibre de la persona que l'ha traduït" (pàg. 207). La meva opinió és que Don li ha robat l'obra a Crisòstom. El traductor no és creador, el traductor ha de transmetre cap a una altra llengua tot el sentit que el creador ha volgut donar a la seva creació.
Dins aquest mateix bloc, hi posaria la relació de Mateu - mestre – Caterina – Crisòstom –Don. Aquest bloc sencer ja desencadena una discussió sobre ètica, narcisisme, fracàs... i també del plagi.
El capítol sobre Cosmina Ionescu. No sé veure com és que l'autor li ha posat. És un personatge que no forma part del fil o trama de la novel.la. M'ha agradat que esmentés que Cosmina sap com guanyar premis perquè sap què li agrada al jurat encara que per ella siguin obres insignificants. En canvi quan ella arriba a la seva, diguem, plenitud, el que fa no interessa ningú. Un bon dilema!
Menys interessant per mi, és tota la història d'Artur Bosch i el seu fill Edmund (hauria de dir C també, que deu ser Crisòstom) sembla una altra història imaginada dins la novel·la i els personatges m'han semblat, algú ha dit sinistres, estranys.
I això és tot, però crec que es pot parlar de molt més.
De final obert res, pel meu gust, Maria. Tancat i ben tancat. Quan acabes de llegir Ignot, acabes de llegir la segona novel·la que ha escrit Crisòstom.
EliminaI pel que fa al capítol de la Cosmina, el que estàs llegint és una entrada del Diccionari universal de genis desconeguts que l'Aureli passa a C.
EliminaEl text diu:
«Ja sol, abans de reiniciar la cerca dels seus papers, C va seure al matalàs amb el Diccionari i va posar el dit, a l'atzar, en una de les incomptables pàgines. Va obrir el volum on hi havia un article amb un dibuix sintètic, estilitzat, d'un insecte» (p. 217)
I, en girar full, trobes:
COSMINA IONESCU, artista
(Otopeni, 1963 - Bucarest, 2005)
Ergo, ara estàs llegint el Diccionari.
Fent la resta, la Cosmina va morir amb 42. Així que el més probable és que trobés el seu primer dibuix als 40 i no als 50, com diu el diccionari.
En tot cas, si les dades del diccionari d'ignots no quadren, s'ha de reclamar a l'Edmund Bosch, que n'és l'autor.
L'he mal interpretat veig. Gràcies Rosa. La veritat és que Ignot no era un llibre per llegir quan vas a dormir.
EliminaÉs un llibre difícil. Força difícil, insisteixo, per la temàtica, per la construcció i per l’idioma, que m’ha encantat que estigui escrit en Valencià, però al capdavall és una dificultat afegida. L’he llegit en pocs dies, em tenia una mica intrigat al començament i volia saber, o esperava, a veure què passaria amb la història, i cap a la meitat ja vaig afluixar veient que no em duria enlloc. Parla molt de pintura, segurament perquè ell es pintor, i de la creativitat i de la fama i tot plegat em dóna la sensació que es un assaig disfressat de novel·la, personalment definiria l’obra com un relat de ficció assentat sobre una base de reflexions i pensaments molt reals. Escriu molt bé, s’ha de dir, però crec que aboca a raig tot el flux d’idees que pugnen desesperadament per sortir del seu cap, com si pintés un quadre abstracte, fent pinzellades ara aquí, ara allà. De fet aquesta novel·la, si fos una pintura, seria una pintura abstracte. La prova d’això, a falta d’un bon corrector, és el petit error de la Cosmina Ionescu, que a la pàgina 223, troba al 50 anys el primer dibuix que va fer, i a la pàgina 224 diu que mor als 42 anys....
ResponEliminaResumint, m’ha agradat com escriu, no el que escriu ni com ho presenta, com tampoc compraria, si pogués econòmicament, un Miró o un Tàpies, per reconeguts que siguin. Si compraria, en canvi, un Dalí.
Bé, molts records a tots i totes, confio que estigueu bé i a veure si podem encetar un any nou que sigui...normal.
Au, tots cap a la pàgina 223..
EliminaJa hi he anat, tens raó, és un miracle: Mor vuit anys més jove!
EliminaDevia voler dir cinquanta-dos.
En cinema, d'això se'n diu una errada de ràcord, de continuïtat.
Ara n'acabo de recordar una de molt cèlebre, al Robinson Crusoe. Demà us la penjaré, va.
EliminaHola,
ResponEliminaAquí la tocatardana.
Espero que estigueu tothom bé.
Bé parlem d'Ignot, un llibre sorprenent, ja em va encuriosir el títol, ben escrit, en València, això tb em va agradar, uns personatges amb unes històries particulars i peculiars, fins aquí molt bé. Però quan arriba l'etapa de la tinta negre, aquí em va deixar d'interessar.
De totes maneres, contenta d'haver-lo llegit.
Gràcies Rosa, per aquesta iniciativa, i per mantenir el caliu del Club
Una abraçada a tothom i us desitjo una bona entrada d'any !!!! Ens veiem el 2021
.
Ens viem
La tinta negra ha ennuegat uns quants, veig!
ResponElimina