23 de maig [1912]
Ahir: darrera nostre, un home s'avorria tant que va caure de la butaca.— Un símil de Rachilde: Els qui frueixen del sol i demanen que els altres també ho facin són com aquells embriacs que a la nit, de retorn d'una festa de noces, demanen a qualsevol passant que els surt a l'encontre que beguin a la salut d'una núvia inconeguda.
Carta a en Weltsch, li he proposat de tutejar-nos. Ahir, una carta assenyada a l'oncle Alfred sobre la fàbrica. Abans-d'ahir, carta a en Löwry.
Aquest vespre m'avorreixo tant que he anat tres vegades consecutives a rentar-me les mans a la cambra de bany.
Aquella nena de les dues trenes, cap nu, vestidet balder, de color vermell amb puntets blancs, cama nua, peus nus, que ha travessat la calçada del Landestheater amb un cistellet en una mà i una capseta a l'altra.
Franz Kafka. Diaris: 1910-1923. Traducció de Francesca Martínez. Ed. 62, 1988. P. 173.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada