dissabte, 8 de gener de 2022

els llibres que hem oblidat


«Entre un llibre «llegit» i un de fullejat no hi ha gaire diferència, si és que aquesta categoria té algun sentit. Com que qualsevol lectura, per més seriosa i completa que sigui, ben aviat sembla que només hagi consistit a fer una ullada al text, les actituds de Valéry i Baskerville, que parlen dels llibres que fullegen o dels quals han sentit a parlar, encara queden més justificades. Per prendre'n consciència només hem d'afegir a la lectura el factor del temps, encara que molts teòrics el menystinguin. I és que la lectura no només és el coneixement d'un text o l'adquisició d'uns continguts. Llegir també implica oblidar i això es produeix des del precís moment que encetem la lectura d'un llibre.

Comencem a oblidar des del moment que comencem a llegir. És inevitable. Ara bé, aquest procés no s'acaba amb la lectura: l'oblit s'allarga fins que ens trobem en la mateixa situació que un no-lector, com si mai no haguéssim llegit el llibre. Un no-lector que, diguem-ho de passada, hauríem pogut ser nosaltres mateixos si haguéssim estat més ben informats. Per tant, afirmar que hem llegit un llibre s'acaba convertint en una metonímia. Dels llibres, només en llegim una part, més extensa o menys, que està condemnada a desaparèixer a curt o a llarg termini. Així doncs, quan parlem de llibres amb nosaltres mateixos o amb els altres, en el fons parlem de records aproximats que hem remodelat en funció de les circumstàncies actuals.» 

 

Pierre Bayard. Com parlar dels llibres que no hem llegit. Traducció de David Clusellas. Empúries, 2008. P. 61.


4 comentaris:

  1. jordi casals9/1/22 13:15

    llegit o no llegit.Potser en aquesta qüestió rau una de les diferències importants entre novel.les i poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Jordi, que no et segueixo. M'ho hauries de desenvolupar una miqueta més, que, en general, soc obtusa i avui estic particularment espessa!

      Elimina
  2. Jo crec que la forma en que llegeix una novel.la o un poema es diferent (al menys en el meu cas), En la novel.la em sento més espectador-receptor. En la poesia em sento més partícep, crec que necessita més de la meva comprensió o enteniment i, d'alguna manera passo a formar part d'alguna cosa que necessita la meva acció per ompartir el sentiment de l'autor. Crec que es per això que recordo amb més minuciositat i em costa més oblidar el poema que la novel.la. Com passa també amb les cançons, en aquest cas, peró, la musica serveix de pont.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sia que no ets pas sempre el mateix lector. Que llegeixes diferent, en funció del gènere. Que ets més passiu, si llegeixes novel·la, per exemple. Ah, vale, d'acord.

      Elimina