dilluns, 7 de febrer del 2022

en tomàs


QUIM MONZÓ
En Tomàs
La Vanguardia
22|1|2022

Dilluns vaig sentir a El món a RAC1 que Jordi Basté parlava del “lladre de llibres”. Com que era molt d’hora i estava mig adormit (jo, no pas ell) no vaig acabar d’entendre de què anava la cosa. Però sí que vaig computar el concepte Ciutat de la Justícia, de manera que suposo que finalment el jutjaran.
El “lladre de llibres” és un home del qual es va parlar força a començaments d’estiu. Es diu Tomás (el cognom no consta), és de l’Hospitalet de Llobregat i té una cinquantena d’anys. Es dedica a robar llibres. Proveït de butxaques fondes a la jaqueta i els pantalons, d’una tacada se’n pot endur fins i tot deu. De qualsevol temàtica, des de novel·les clàssiques fins a llibres de cuina. Roba a llibreries de Barcelona, de Girona, de Tarragona... Va a una llibreria diverses vegades, fins que detecta que els llibrers comencen a malfiar-se’n o directament l’enxampen. Llavors deixa d’anar-hi i va a una altra. Fa més d’una dècada que s’hi dedica. Les llibreries petites tenen un marge de beneficis minso i que, de cop, un dia els robin una desena de llibres és un cop econòmic fort. La sospita és que no ho fa per gaudi personal, sinó per revendre’ls, a les parades dominicals del mercat de Sant Antoni o a portals d’internet.
Res a veure, doncs, amb John Charles Gilkey, aquell famós lladre americà de llibres –també d’una cinquantena d’anys– que en els seus bons temps va arribar a robar-ne per un valor de 200.000 dòlars, i que feia servir la Llista de les cent millors novel·les, la de la Modern Library, com a guia per saber quins volums valia la pena pispar. Un cop robats no els venia. Els afegia a la seva biblioteca. Era de l’opinió que tenir una bona biblioteca és un senyal de prestigi personal. Tot li anava bé fins que el 2004 el van ficar a la presó. S’hi va estar un any i mig. En Tomás se la mirarà des de la vorera del davant.


4 comentaris:

  1. Abstenerse de entrar a las librerías de proximidad debería ser una norma de obligado cumplimiento para los ladrones de libros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un seguro de amplia cobertura y considerar la inutilización de  sistemas de alarma de libros como delito de robo con fuerza en las cosas y no como delito leve de hurto, podría ser un buen método disuasorio para los intrusos. En las bibliotecas el tema me parece más peliagudo, pero ayudaría, por ejemplo, adoptar un sistema de fianzas obligatorias y recuperables para responder de posibles fallos de memoria a la hora de devolver los libros (daños y perjuicios). Los usuarios insolventes (tras la justificación de falta de recursos), quedarían eximidos de tal requisito.

      Elimina
  2. Desengany, i jo que creia que els lladres de llibres eren cleoptòmans il.lustrats!.

    ResponElimina