la màgia de rellegir

ANNA GUITART
La màgia de rellegir
Arallegim
11|2|2022

Aquesta setmana, curiosament, he tingut a les mans dos llibres que em conviden al mateix, a rellegir. D’una banda, per fi he pogut agafar Comptes pendents, de la Vivian Gornick (Trad. Martí Sales, L’Altra), una autora que adoro des que la vaig descobrir, no fa gaire. De l’altra, acabo de rebre un llibre que em dosificaré, perquè vull que em duri: Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir, de l’escriptor i crític literari Ponç Puigdevall (La Magrana). L’autor ha recopilat 99 ressenyes seves, però, de manera metafòrica, de seguida ens diu que són “un inventari d’experiències de lector”. S’ha deixat portar pel seu gust personal, no hi ha cap voluntat de fer un cànon, explica. Totes admeten, això sí, l’experiència de la relectura.

Mirant l’índex, s’hi intueix una passejada molt inspiradora per la literatura catalana des de l’any 1991 i fins ara (els textos estan ordenats cronològicament). Només n'he llegit alguns capítols, però de seguida veus que està molt ben escrit. Això, que hauria de ser “normal” (sic), ho destaco com a excusa per parlar d’una altra cosa: a la introducció del llibre, Puigdevall fa unes observacions molt pertinents sobre la crítica literària. La necessitat d’escriure bé és només un dels requisits que destaca. Val la pena recuperar els altres, que es veuen reflectits, o “posats en pràctica”, a les ressenyes del llibre.

Gornick també comparteix relectures amb nosaltres, d’una manera més personal, i aprofundint més en el que significa recuperar llibres. Escriu que li sembla que rellegir un llibre important és una mica com estirar-se al divan del psicoanalista: coses que recordaves d’una manera, en realitat eren d’una altra, la història és posada en qüestió. Això no la desanima, segueix llegint, meravellada. De fet, es pregunta en alguns casos: ¿com pot ser que no veiés això? Però la resposta no és lluny, més endavant parla del coneixement que ens donen els anys viscuts. Que pertinent! Els llibres, segurament, són els mateixos, però nosaltres ja no. Ens transformem, també com a lectors, però per a mi rellegir té una cosa preciosa: quan recupero un llibre, per un moment, torno a ser la persona que era la primera vegada, en la primera lectura. Com és possible? Pura màgia, això dels llibres.