dimarts, 15 de març de 2022

què compren les biblioteques?


XAVI AYÉN
Què compren les biblioteques?
La Vanguardia
14|3|2022

Quan anem a una biblioteca, potser no trobem el llibre que busquem però, en l’eficaç sistema públic català, és molt difícil que ens quedem sense el llibre en qüestió: tota la xarxa de centres de lectura està connectada i la nostra petició posa en marxa un mecanisme que fa que l’obra ens arribi –tret de casos rars– al cap de menys d’una setmana.
Tot i això, és més fàcil trobar certs llibres que d’altres. El sistema de compres i les estretors
pressupostàries tenen la seva influència en l’oferta final. Però com funciona exactament?
La majoria dels diners que es destinen a compra de llibres procedeix de la Generalitat de Catalunya (en concret, 5.916.861 euros, segons dades del 2021, és a dir, un 56% del total), cosa que es complementa amb les aportacions de les diputacions i els ajuntaments. Aquest any hi ha una aportació especial del ministeri de 916.394 dels fons Next Generation. Les sales de lectura de les zones de Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida compren bàsicament a través dels fons del Govern, 532.412 euros en el primer cas, 338.175 en el segon i 434.609 en el tercer. A Girona, aquesta és també la font majoritària (842.530 euros) tot i que existeixen més aportacions d’altres administracions. Només a la província de Barcelona –a la qual la Generalitat destina 3.769.135 euros– pot parlar-se d’equilibri entre la Generalitat i els poders locals. Així, per exemple, només les biblioteques de Barcelona ciutat han comptat el 2021 amb 1.381.441 euros per a compres, sumant totes les aportacions.
No hi ha una gran transparència sobre les llistes de compres, que decideixen sobretot càrrecs tècnics dels diferents serveis de biblioteques, que han de tenir en compte la coherència del catàleg, l’interès general i el majoritari. En alguns casos, els directors de biblioteques atenen les peticions dels seus usuaris. Tots han de seguir les normes. Sobre els fons de la Generalitat, hi ha una clara: s’han de destinar únicament a compres en català o en occità. Això motiva que, a determinats territoris, les noves adquisicions siguin gairebé exclusivament en català. No passa el mateix a Barcelona pel contrapès dels fons de la diputació i els ajuntaments.
Una anàlisi dels títols que s’incorporen recentment a les biblioteques assenyala un domini dels supervendes. Amb ells, també són presents les ofertes més literàries. En general, es dona una presència molt més gran a aquelles obres publicades en llengua catalana. Alguns exemples són vistosos: Dilluns ens estimaran, el premi Nadal de Najat El Hachmi, compta amb exemplars en castellà en 82 centres i en català en 243. L’última novel·la d’Elizabeth Strout, Ai, William!, té 13 centres amb exemplars en castellà i 44 en català (en el cas del títol anterior seu, Llum de febrer, n’hi ha 195 en català i 42 en castellà).
Segons un bibliotecari crític consultat per aquest diari, “sembla que Catalunya sigui una única biblioteca perquè trobes els mateixos títols a tot arreu, caldria atorgar més autonomia de gestió, s’està anant molt pel carril, no s’arrisca gens, aviat podrà fer les compres un algoritme”. Una col·lega seva barcelonina opina que “tenim edificis espectaculars però els nostres fons deixen a desitjar, les col·leccions bàsiques són escasses. Gastem diners a comprar màquines d’autopréstec, que són caríssimes i a més perjudiquen el coneixement del bibliotecari dels interessos dels usuaris, i eliminen l’imprescindible contacte personal”. Sobre el predomini idiomàtic en les noves adquisicions, hi ha opinions per a tots els gustos. “No té sentit que les compres no reflecteixin les demandes i necessitats reals dels nostres lectors”, apunta un tècnic. “És normal que la Generalitat protegeixi el català, em sembla bé mentre continuïn existint en tots els idiomes, com així passa”, replica una altra.
Preguntats sobre per què els gustos del mercat tenen un reflex tan clar en les compres del sistema públic de lectura, els professionals consultats opinen que “és molt arriscat decidir no comprar els supervendes, com per exemple els premis Planeta, perquè són els que et garanteixen un trànsit de gent pel teu centre”.
Un altre tema és: a qui es compren els llibres? Tot i que en alguns casos, sobretot en compres municipals, s’adquireixen a llibreries de proximitat, la legislació obliga, a partir de determinat volum de despesa, a convocar concursos, que acostumen a guanyar les grans cadenes de llibreries o distribuïdores. Tampoc no existeix cap directriu per protegir els segells independents.
Un altre element que explica el funcionament del sistema de compra de llibres a Catalunya és el SAB (Sistema d’Adquisició Bibliogràfica) de la Generalitat, la base de dades on els editors aboquen tota la informació sobre els seus catàlegs, donant a conèixer les novetats imminents. Les biblioteques hi fan les compres, per assegurar-se tenir les novetats a les sales el dia que surten a la venda. I el SAB només inclou títols en català.
El veredicte del públic és clar. La Diputació de Barcelona diu que els seus cinc llibres més prestats són Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, Reina roja de Juan Gómez-Jurado, Aquitania d’Eva García Sáenz de Urturi, i Rey blanco i Loba negra, tots dos de Juan Gómez Jurado. Als centres les compres dels quals finança la Generalitat (biblioteques municipals de Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre, així com l’eBiblioCat) són Viatges i flors i La meva Cristina i altres contes de Mercè Rodoreda, Restaurant caníbal de Gabriel Magalhaes, Lluny de l’Àfrica d’Isak Dinesen i El genet nu de Joan Giné-Masdeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada