una crònica de la solitud

DIARI DE BARCELONA
Carlota Gurt: "'Sola és una crònica de la solitud"
1|9|2021

L'escriptora Carlota Gurt publica la seva primera novel·la, 'Sola' (Proa), un llibre que com ella mateixa explica en una entrevista amb l'ACN, és "una crònica de la solitud". Una història protagonitzada per la Mei qui, després de perdre la feina, es trasllada a una casa que forma part de la seva infantesa, enmig d'un bosc, per escriure. Allí haurà de fer front al seu passat i al seu present familiar en un ambient de màxima soledat. Va debutar com a escriptora amb el recull de contes 'Cavalcarem tota la nit', que va guanyar el premi Mercè Rodoreda 2019 i està publicat també en castellà.

L'obra escrita en primera persona narra la solitud de la protagonista, la Mei. L'autora ho fa en un compte enrere de 185 dies, en el qual en cada capítol Gurt assenyala el temps que falta per arribar al dia 1. L'escriptora explica que 'Sola' és una crònica de la solitud, la història de com una persona es va quedant sola: des de la parella i la família a la solitud sexual. "És una mena de suma de solituds i de veure què li passa o li pot passar a una persona quan es queda sola, perquè la solitud tothom se l'agafa de manera diferent". Una característica "important" de 'Sola' és que només s'ensenya la visió de la Mei: "Aquesta és una de les apostes; es mostra una visió molt retallada de la realitat".

Gurt admet que no tenia cap idea que valgués la pena per tirar endavant la novel·la i va agafar el clàssic 'Solitud' de Víctor Català i ho "va empeltar amb una idea" que tenia, i a partir d'aquí va decidir escriure sobre la solitud i sobre com afectar a les persones.

La novel·la, explica, té coses de 'Solitud', que és un llibre que li agrada perquè té "una feminitat molt violenta" que li interessa. "Té una cosa molt intensa i com que jo també soc intensa, embafadora i emfàtica vaig pensar que aniria en el meu estil la temàtica". Reconeix que 'Sola' té aspectes d'estructura similars a 'Solitud' i que la protagonista també ho és, afegeix.

De fet, defineix a la protagonista com una persona "molt tossuda, endreçada, molt poc afectuosa, una mica freda, ressentida amb el món, molt intel·ligent i una autoestima justeta, però és una dona amb molta força vital i que es retroba a partir de perdre la feina". Viu, indica, un procés de destrucció i de construcció.

La cronologia del llibre és un compte enrere. "Al ser un compte enrere sabem que anem cap algun lloc i tenim sis mesos per davant i després d'aquest temps passarà alguna cosa. Això genera tensió narrativa. Tota la novel·la és una llarga explicació de com una persona pot arribar a aquell dia".

'Cavalcarem tota la nit'

Gurt va escriure la novel·la 'Sola' simultàniament amb els contes que conformen 'Cavalcarem tota la nit'. Considera que són llibres que podrien ser cosins i que neixen del mateix lloc i del mateix moment vital. "És una cosa que es nota", diu. "No tinc la sensació que abans escrivia contes i després novel·la perquè ho vaig fer a la vegada. Estava a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i em vaig proposar fer una novel·la perquè no sabia si en seria capaç".

"Tota la novel·la és molt emfàtica perquè jo soc així i escrius com ets i perquè estic acostumada a escriure a ritme de conte". Assenyala que el conte sempre és més intens i que 'Sola' és "una novel·la escrita a ritme de conte" amb "un nivell de tensió que no deixa respirar gaire".