un western crepuscular, diuen

 

Ferran Garcia publica un western crepuscular ambientat als boscos de les Guilleries

Osona.com
12|2|2022

L'escriptor osonenc Ferran Garcia acaba de publicar la seva tercera novel·la sota el títol Guilleries (Males Herbes, 2022). Després de Recorda que moriràs i Blasfèmia, arriba a les llibreries un western crepuscular ambientat als boscos de les Guilleries, un entorn que li és molt propi, durant la darreria del s.XIX. El paisatge li serveix a Garcia per ubicar-hi una història d'aprenentatge a través d'en Boi, el protagonista, un preadolescent que descobreix l'amor, la crueltat i el dolor. 

Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang que l'acompanyarà tota la novel·la. Aquest fet és l'inici d'una aventura que obligarà el jove a deixar la seva família, amagar-se pels boscos de les Guilleries i sortejar els bandolers que volten per la Plana durant la darrera Guerra Carlina. Aquest viatge li permetrà la descoberta de l'amor, l'amistat, la crueltat o el dolor.

A Garcia li interessava les Guilleries com a escenari perquè és un lloc on anava de petit, que coneixia bé i li encaixava sobretot l'aura de lloc mitològic i màgic on ubicar la història amb bandolers i gent armada voltant pel bosc que tenia al cap. "Aquesta mena de perill soterrat que hi ha constantment, em quadrava tot", ha explicat. "En aquella època sorties d'un mas i anaves cap a un altre, però et podies trobar bandolers, animals o follets, vés a saber", ha dit.

El món on viu en Boi és un món que s'acaba, el natural i més mitològic, però a la vegada s'encavalca amb un altre que tot just comença, el de la revolució industrial, les fàbriques tèxtils del costat del riu i ferrocarril que s'està construint . "Aquest trànsit entre un món que no ha acabat de morir i un món que no ha acabat de néixer em semblava un marc interessant", ha destacat Ferran Garcia.

Una novel·la "marginal"

La seva idea era explicar una història de formació clàssica. Ferran Garcia ha explicat que l'adolescència sempre li ha cridat l'atenció: "Penso que és l'edat més meravellosa que hi ha, justament per la descoberta, tot sembla màgic, però poc a poc vas descobrint que la vida és com és". Precisament, en Boi, el protagonista, es troba en aquest punt i el relat del llibre li servirà de recorregut per descobrir qui és i també per veure com funciona el món on li ha tocat viure.

Paral·lelament, hi ha un altre personatge que l'acompanya, una espècie de coprotagonista que és el bandoler Joan Tur. En aquest cas el personatge fa el recorregut invers. Es tracta d'un viatge de redempció i expiació on apareix també la culpa. "Els dos funcionaven molt bé junts i la novel·la juga amb això", ha dit.

Per Garcia, tota la novel·la és "marginal" en el sentit que passa en els marges. "La història és marginal com també ho són els contextos històric i geogràfic". "La puresa em sembla avorridíssima", ha dit l'autor, "però quan hi ha barreja, moments que situen els personatges amb un peu aquí i un altre allà, crec que és on rau l'interès, on passen les coses xules a explorar". 

Per primer cop una novel·la seva es tradueix al castellà

Per primera vegada, una de les novel·les de Ferran Garcia també es traduirà al castellà. El volum en castellà es titula Maleza i ha anat a càrrec d'Olga Jornet. L'escriptor ha explicat que al principi se li feia una mica estrany veure parlar els seus personatges en un altre idioma. "Saps com són, saps com parlen i els primers cops que llegia les traduccions se'm feia curiós", ha dit.

De fet, ha expressat que, en un principi, quan li van proposar de traduir la novel·la al castellà va pensar que una història tan "localista" potser no interessaria a un lector de Salamanca, per exemple. Però el fet que passi a les Guilleries, tractant temes molt universals, és justament allò que la fa interessant per un lector de qualsevol lloc.

L'autor ha explicat que cada paraula que s'escull transmet una imatge, i no és sempre igual en un idioma o en un altre. "Amb l'Olga vam haver de prendre moltes decisions en aquest sentit". Segons ha explicat, ha estat un procés "molt interessant" perquè el llibre "no només sona diferent, sinó que la història és lleugerament diferent".  "Triem aquesta paraula en comptes d'aquesta altra, que no és igual i canvia la frase o el matís. I llavors el paràgraf també té un toc lleugerament diferent", ha afegit.

És en aquest context, ha reflexionat Garcia, la desaparició d'una llengua esdevé "dramàtica". "No només perquè deixa d'existir, sinó perquè desapareix una manera de veure el món, i cap altre idioma l'explicarà de la mateix manera"...