tanmateix

VÍCTOR SUNYOL
Tanmateix
El9nou
30|10|2022

Encara no s’han sentit públicament alguns “però” relacionats amb la nova biblioteca que van circulant en veu baixa. I potser el més oportú seria que des de la mateixa biblioteca i des del consistori s’incentivés aquesta reflexió crítica

No puc dir que conegui encara la nova (i única) biblioteca de Vic; només he estat a la secció infantil. (Tot arribarà.) De tota manera, hi ha consideracions que val la pena de plantejar. El “però”, el “tanmateix”, el “no obstant això”, les frases adversatives (les que expressen oposició o antítesi a la frase principal, que hi introdueixen matisos o idees contràries), són útils i necessàries d’incloure en qualsevol discurs laudatori; o, almenys, cal plantejar-se d’introduir-les-hi, i amb quin contingut. El cofoisme és una malaltia sovint mortal.

Passa que quan hi ha un predomini absolut de llaors i celebracions sol semblar que la raó crítica és un atac, quan justament no busca altra cosa que col·laborar i enfortir.

Segurament és per això que encara no s’han sentit públicament alguns “però” relacionats amb la nova biblioteca que van circulant en veu baixa. I potser el més oportú seria que des de la mateixa biblioteca i des del consistori s’incentivés aquesta reflexió crítica. No només sobre la biblioteca en si, sinó sobre les transformacions que suposa per a la ciutat. No sé si es van fer consultes sobre el projecte, però no seria sobrer fer-ne un cop obert l’equipament.

Com deia algú, “els ‘però’ són més importants que els ‘molt bé’”.