la vida al carrer

 

«Vaig quedar-me a viure a l'estació de Sants. Podia fer-ho perquè sabia que no era una condemna, només havia de resistir uns dies, fins que la Trudi m'acollís. Així va ser com vaig descobrir que la vida al carrer també podia tenir rutina. Els matins i les tardes que no treballava recorria biblioteques. En valorava el silenci i la tranquil·litat. Llegia llibres, fullejava revistes, de tant en tant feia una capcinada en una butaca. Allà dins les hores eren dolces i toves com el pa. De bon matí els lavabos de les biblioteques solen estar nets i tranquils. Treia el necesser de la motxilla i em rentava la cara i les dents. Em tancava en un vàter. Em despullava i em passava una tovalloleta desodorant per les aixelles i una altra pel cony. M'escampava una mica de crema hidratant pel cos i si calia em rentava els cabells amb l'aigua d'una ampolla de litre i mig. La tassa del vàter em servia d'aigüera...»

Eva Baltasar. Ocàs i fascinació. Club editor, 2024. P. 62.