L'important pastisset anomenat
magdalena va ser inventat per un rei destituït de Polònia, que tenia una cap de pastisseria que es deia Magdalena. Més tard, una orde de monges va elaborar les
magdalenes fent servir la recepta original, fins que la Revolució Francesa va abolir els convents. Avui dia podeu aconseguir-ne
la recepta per internet al web de Julia Child. És un fet estrany i segurament fortuït que l'altra Magdalena famosa de la nostra herència cultural, la protagonista de
Vertigen, de Hitchcock, es precipiti cap a la mort des de la torre d'una església al final de la pel·lícula, en ser sorpresa per una monja. Podem, en general, preguntar-nos fins a quin punt Hitchcock estava familiaritzat amb la novel·la de Proust; certament, la pel·lícula ens submergeix en problemes de memòria i temps, atès que la protagonista mor dues vegades i el seu atractiu està assegurat per mentides constants, o més aviat per un engany enorme. A la vegada, estaria bé pensar que Proust havia vist d'alguna manera
Vertigen, perquè els moments finals de la seva novel·la estan molt subjectats a aquesta sensació. A l'última pàgina, Marcel contempla la tasca d'escriure que té al davant i confessa: «Sentia el vertigen de veure, a sota meu, en mi, tanmateix, com si tingués llegües d'altura, tants anys».
Parlant de magdalenes, l altre dia la meva mare en va fer una fornada i estava tant capficada en la lectura de l home ilustrat de Ray Bradbury que va confondre el sucre amb la sal i va fabricar magdalenes salades. Les va regalar a un veí que anava al Primavera Sound perquè a casa no les va voler tastar ningú.
ResponElimina