L'ésser humà és un animal lector?
Llegim des d'abans de l'alfabet: llegim les formes de les muntanyes, arbres, núvols...hem llegit la natura sencera.
Des de quan llegim?
Llegíem símbols i dibuixos de figures i pintures parietals: els interpretàvem, que és una manera de llegir.
I des de quan escrivim?
Tenim escriptura cuneïforme en tauletes de fang sumèries des de 4.000 anys abans de Crist. Són símbols fonètics. L'alfabet arribarà algun temps després: el cananeu, divulgat pels fenicis.
Què escrivien amb aquell alfabet?
Contes, comptes, llistes i cartes, lleis i sentències, poemes i documents...
Quin és el primer conte conservat per escrit?
L'Epopeia de Gilgamesh, un rei guerrer a la recerca del secret de la immortalitat.
I vostè, quan va començar a llegir?
Va ser a l'escola. És que a casa meva no hi havia llibres.
No?
El meu pare era tapisser, la meva mare cosia corbates de seda. No llegie. Però per Nadal sí que em portaven algun llibre.
Els recorda?
Molt. Em va agradar molt un sobre nens holandesos que patinaven.
Des de quan existeixen els llibre?
Durant el segle II de la nostra era, a Roma, va començar a imposar-se el còdex (llibre) al volum (rotlle).
Fulls relligats i enquadernats.
L'expansió cristiana hi va ajudar: el llibre era, com a objecte, més còmode que el rotlle per als seus devots cristians clandestins, i per acarar millor textos de l'Antic i del Nou Testament.
El poeta Marcial es va queixar del llibre, vaig llegir.
"La literatura ha mort", sembla que va dir, ja que sempre ens costen una mica els canvis. També Sòcrates es va alarmar...
Al segle V a.C.?
Per la popularització de l'ús de l'alfabet i la lectoescriptura, sí, que ell considerava un menyscapte de la memòria.
En benefici de la seva preservació col·lectiva.
Sens dubte. L'oblit, en tot cas, és condició de la memòria.
Ah, sí?
Recordar-ho tot seria paralitzant. Recordi Funes el memorioso...
El conte de Borges.
Funes, en recordar tots els detalls de tot en cada moment, no pot pensar! Oblidar ens regala el plaer del record sobtat, buscat, somiat o espontani.
El cas és que el llibre continua aquí.
És un objecte molt reeixit. Pots subratllar-lo, anotar, doblegar-lo, desar-hi fotos...
Estic començant a llegir en tauleta...
No és el mateix.
La vista: així puc ampliar la lletra.
Ja...però l'objecte llibre, com una catedral gòtica, és una arquitectura: cada element compleix una funció. Permet captar el conjunt, la jerarquia entre capítols i paràgrafs, i això enriqueix la lectura.
I això no passa amb la pantalla?
No. Mana l'enquadrament de la pantalla, que independitza i aïlla una porció de text, marginant el conjunt, el tot.
Morirà el llibre?
El món digital és la seva amenaça més gran, per aquest trossejament de la lectura. I hi ha avui un altre canvi: avui som wreader.
Wreader?
De l'anglès writer (escriptor) i reader (lector), perquè a llegir hi unim també escriure, siguin correus, watsaps, missatges...Tot i que es tracta d'escriptura fragmentària.
Escrivíem diferent sense computers?
Pensàvem més abans d'escriure, pel que costava esborrar. Amb la tecla "esborrar" avui escriure és...esborrar.
Qui sap com hauria sortit El Quixot...
El Quixot pren tots els gèneres existents, els actualitza i supera...i funda la novel·la moderna.
La IA permetrà llegir ara rotlles carbonitzats de Pompeia.
Tant de bo apareguin inèdits! Dels grecollatins en coneixem una centèsima part.
Quin libre desaparegut voldria llegir?
Cardenio, episodi del Quixot -amors i desamors- que Shakespeare -amb Fletcher- va abocar al teatre...I s'ha perdut.
Morirà el llibre un dia?
"Abans moriré jo", responia Umberto Eco, fart d'aquesta pregunta. Els joves s'allunyen del text imprès com a discurs, s'allunyen de l'arquitectura del llibre...
I l'audiollibre, què?
"Llegir és escoltar els morts amb els ulls", va dir Quevedo. O amb l'oïda, ara amb l'audiollibre, afegeixo.
Com fomentaria la lectura de llibres?
Prohibint-los!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada