era un estiu, al sud de rússia

ROBERT SALADRIGAS
Era un estiu, al sud de Rússia
La Vanguardia
28|3|2015

Vegin amb quina embranzida arrenca la novel·la de Gaito (Georgi Ivanovich) Gazdánov (Sant Petersburg, 1903-Munic, 1971) El espectro de Aleksandr Wolf: "De todos mis recuerdos. Del sinfín de sensaciones de mi vida, ninguno me resulta más amargo que el recuerdo del único asesinato que había cometido". A partir d'aquesta frase inicial, com venço l'ànsia de continuar llegint voraçment? L'instint em deia que no era el començament d'un clàssic relat policial en què la menció d'un assassinat serveix de cimbell. I és que el llibre de Gazdánov no ho és. Les tres o quatre pàgines següents em semblen excepcionals, no pas pel que expliquen sinó per la seva escriptura formidable. Però, a qui pertany la veu que tot d'una exposa les línies mestres d'una trama el desenvolupament de la qual es correspon amb una experiència de vida?

Era un estiu, al sud de Rússia, durant els temps de la guerra civil. El paisatge del quadre és un bosc afeixugat per la calorassa, enorme i groguenca, d'una poderosa bellesa que enlluerna i atordeix. Per un camí desert, sinuós i ardent, avança mort de cansament i assetjat per la son de dies, un adolescent de setze anys, membre d'un esquadró de russos blancs, que s'ha allunyat dels seus companys. De sobte topa amb l'enemic, un jove com ell que munta una euga blanca. Hi ha un encreuament de trets. L' adversari cau abatut. El narrador descobreix que el tel de la mort transfigura el seu rostre. Se'n va del lloc en el cavall blanc del moribund. En aquella clariana del bosc rus, quan emprèn la fugida perquè li arriben veus d'homes que estan a prop, justament allà, en aquell precís moment, reconeix que "l'assassinat va marcar el principi de la meva vida adulta". Així és com ell qualifica, d'assassinat -no una reacció de legítima defensa- aquell acte violent de guerra en una jornada sufocant d'estiu, al sud de Rússia. Una sensació ambigua tot i que dolorosa de culpa irreflexiva travessarà el llibre de principi a final com un corrent d'aire insà.

Al cap dels anys, ja instal·lat a París i exercint de periodista, l'atzar el porta fins al narrador un llibre amb el títol d'I'll come tomorrow constituït per tres relats escrits en anglès i firmats per un tal Aleksandr Wolf. A la tercera peça titulada La aventura en la estepa que porta com a epígraf una cita d'Edgar Allan Poe, llegeix sense alè la reconstrucció exacta de l'escena de l'"assassinat" que ell havia viscut d'adolescent; el protagonista de la història és així mateix qui la narra, de manera que, horroritzat, el narrador dedueix que Aleksandr Wolf, l'autor del relat, no pot ser ningú més que l'adversari que va matar i la mort del qual continua retreient-se... Des d'aleshores el seu propòsit és aclarir l'enigma costi el que costi. És, en realitat, Aleksandr Wolf un espectre?