dijous, 13 de novembre del 2025

feines absurdes


[Els apedaçadors són empleats la feina dels quals només existeix perquè l'empresa on treballen té algun error de funcionament, i ells han de resoldre problemes que no haurien de ser-hi.]

Mentre treballava com a professor en una important universitat britànica vaig trobar-me un exemple paradigmàtic d'una feina d'apedaçador. Un bon dia la prestatgeria que tenia al despatx es va desplomar: el terra va quedar tot ple de llibres escampats, i a la paret hi va quedar penjant un dels escaires metàl·lics que sostenien els prestatges. Una hora més tard va aparèixer el tècnic de manteniment per prendre nota dels desperfectes, però llavors en un to seriós va comunicar que, com que el terra era ple de llibres, les normes de seguretat li impedien entrar al despatx i fer el que havia de fer. Primer, jo havia d'apilar els llibres i no tocar res més, i després ell tornaria tan aviat com pogués per despenjar l'escaire de la paret.

Doncs bé, vaig apilar els llibres com m'havia dit, però el tècnic ja no va tornar a aparèixer. A partir d'aquí es van donar una sèrie de trucades d'Antropologia a Manteniment. Cada dia algú del meu departament trucava, a vegades diversos cops, per preguntar què se n'havia fet, del tècnic, però sempre deien que li havia sortit alguna urgència que calia atendre immediatament. Quan ja havia passat una setmana i jo ja m'havia acostumat a treballar a terra envoltat per les piles de llibres caiguts, com en una mena de niuet, vaig assabentar-me que al Departament de Manteniment hi tenien contractat un home amb l'única funció de disculpar-se perquè el tècnic no havia vingut. Semblava un bon home; era extremadament educat i respirava molta serenor, i sempre tenia aquell deix de melancolia que tan idoni el feia per ocupar aquell lloc de treball. Tot i així, em costa pensar que fos gaire feliç amb aquell ofici sobretot perquè, tenint en compte que no hi havia cap motiu aparent pel qual la universitat no suprimís aquell lloc de treball i fes servir els diners que s'estalviava per contractar un altre tècnic, la seva feina podria deixar de tenir sentit....

 

David Graeber. Feines absurdes. Una teoria. Traducció de Miquel Sorribas. Descontrol, 2019.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada