¿què fem amb el 'dark romance' per a joves?

ÁLEX SÀLMON
¿Què fem amb el 'dark romance' per a joves?
Abril
9|5|2026

Inspirant-me en Mark Thackeray, l'enginyer negre sense feina interpretat per Sidney Poitier a la pel·lícula To sir, with love, traduïda aquí com a Rebel·lió a les aules (1967) , recomanava als meus fills, poc lectors amb 10 anys, devorallibres amb 20, les novel·les que s'anaven publicant a la col·lecció La sonrisa vertical, ja desapareguda. L'erostisme sempre ha sigut una manera de seduir els lectors joves, i ho diu algú que va absorbir les 650 pàgines de Sexus, de Henry Miller, de la biblioteca de la meva tieta, gran lectora.

Fa pocs dies, en una conversa profunda amb una professora d'ESO sobre els hàbits lectors dels seus alumnes, va acabar concloent que estava molt preocupada per una tipologia de llibres que moltes de les seves alumnes llegien dins del gènere dark romance, que no té res a veure amb el reconegut adult romance. Si bé aquest persegueix el creixement personal de l'adolescent, el primer aprofundeix en les relacions tòxiques, de sometiment i violència. Com a professora de Literatura estava preocupada i començava un treball de camp. Li vaig explicar l'exemple de La sonrisa vertical i la seva resposta va ser: «Ja m'agradaria  que llegissin això».

I tenia raó. La llista de títols de La sonrisa té qualitat literària a dojo. Georges Bataille, Marguerite Duras, Camilo José Cela, Almudena Grandes, Mercedes Abad, Mario Vargas Llosa, Eduardo Mendicutti i el marquès de Sade són alguns dels que van formar part d'aquesta col·lecció que va desaparèixer el 2014. L'erotisme va deixar d'interessar, o de ser llegit. Ara el dubte de la mestra, i en general, és: ¿deixem que els adolescents llegeixin històries per a les quals no estan preparats, però que els acosten a la literatura, o hi posem un veto? Les rutines a les escoles han canviat, però també a les famílies. ¡Quin debat!