sobre l'edició física

PERE SUREDA
Sobre l'edició física
Abril
16|5|2026

Sabem que un llibre físic consta de diverses parts que, sumades, conformen el volum final que els lectors podran comprar o no. Però no està de més un repàs somer d'aquestes parts: tapa (dura o rústica, cartoné o amb sobrecoberta), guarda, solapa, tall de les pàgines, llom (rodó o quadrat), pàgina de respecte (en blanc), portadella, portada, cosit o fresat, ¿faixa?...Podríem dir que amb elles podem crear un llibre.

El que m'intriga cada vegada que tinc un llibre de novetat a les mans és la decisió (¿de l'editor?, ¿de màrqueting?, ¿de l'autor?) de com serà. He tingut a les mans llibres de la mateixa col·lecció amb poques pàgines cosits en plecs de 18 o 32, i amb moltes pàgines fresats i encolats. I aquest detall que pot semblar menor no ho és. Un llibre cosit dura pràcticament un segle. Un de fresat —i aquesta tècnica ha avançat molt— es pot desfullar al cap de poc temps o de molt temps, però finalment es deconstrueix i les fulles volen al seu aire.

Un llibre en tapa dura, amb sobrecoberta, cosit en plecs de 18 i amb un bon paper —no pasta mecànica— és conceptualment el llibre perfecte. És clar que també necessita els tipus de lletra adequats, un bon interlineat per facilitar la lectura i una caixa d'acord amb la mida de l'objecte. Ja hi ha editorials —poques, em sembla— que practiquen aquest mètode d'edició en tots els seus llibres, siguin en rústica amb solapes, siguin en cartoné, siguin en tapa dura amb sobrecoberta. Però la majoria, sigui quina sigui la seva mida en termes de mercat, simultaniegen tots els tipus de llibre. Sense —i no és cap secret— un criteri apreciable per als lectors, que —¡quin remei!— compren el llibre tal com el troben a les taules de les llibreries.

Som en un mercat lliure i cada editorial pot fer els llibres com li plagui. Òbviament, aquest supòsit és irrebatible. Però no estic intentant rebatre res, estic intentant entendre la lògica d'aquestes decisions. I no la trobo. Entendria que determinats autors sempre s'editessin d'una mateixa manera, però no és el cas. Entendria que determinades col·leccions sempre es publiquessin amb les mateixes característiques objectuals. Entendria que els llibres que sobrepassen un determinat nombre de pàgines es publiquessin sempre d'una determinada manera. Entenc la lògica de les decisions. I l'entenc dins d'una sola editorial. Una editorial que compon el seu catàleg de col·leccions és una estrella en l'univers editorial, per minúscula que sigui. I és un exemple del cosmos que és el sector globalment. Però si ni en una sola editorial es manté —llevat d'excepcions rares—, ¿com podem ordenar una mica el sector en aquest sentit? Potser no ho hem de fer i estic elucubrant sobre un tema sense interès. Crec que no.

La lògica em porta a intentar obrir aquest ¿debat? perquè tot allò que aporti valor i claredat als lectors em sembla determinant. Ells paguen l'objecte. El disfruten o el pateixen mentre el llegeixen. I ja tenim prou barreres per no donar importància als detalls ¿petits? Com a lector, em molesta no llegir a gust. No poder sostenir còmodament, en qualsevol lloc, el llibre. Això em resta plaer, em resta interès, em fastigueja la lectura. ¿Només a mi? No ho crec. Penso que, entre els que llegeixin aquesta nota, trobaré molts lectors que s'identifiquen amb les meves preguntes i preocupacions. Potser des del mateix moment que jo; potser no n'eren conscients. Però no em queda cap dubte que, si fem els llibres amb lògica, els beneficiats en seran els lectors, que són els únics destinataris de les nostres decisions, les encertades i les que acabarem lamentant.

Perquè el llibre en tota la seva amplitud és el que importa. No ho oblideu, editors: el llibre final que surt de les nostres decisions és el que importa. No em vull estendre amb exemples que ja sabem. No és d'això del que van els meus comentaris en aquesta columna horitzontal.