dimarts, 7 de juliol del 2026

llegir amb un llapis a la mà


LAURA SERRA
El fenomen editorial de l'estiu que s'ha de llegir amb un llapis a mà
Ara
27|6|2026


Una nova categoria editorial ha fet eclosió aquest estiu a les llibreries: els llibres per jugar en català. Les botigues fins i tot han habilitat una taula de novetats per encabir l’allau de publicacions de quaderns d’activitats il·lustrats, que ja s'enfilen a les llistes dels més venuts.

Blackie Books va ser el primer segell que va inventar una versió adulta dels Cuadernos Santillana que tota una generació va patir a l’estiu. "Volíem que el punt de partida fos nostàlgic, però també de superació d'aquell trauma que suposava fer-los, que fossin pensats per aprendre, però divertits. I d'aquí ve l'èxit", explica l’editor de Blackie Books, Jan Martí. El Cuaderno de Blackie Books, que tenia temàtica pop, es va expandir amb versions Golden i Kids, i des de fa cinc anys amb una edició catalana del Quadern: entre totes han venut mig milió d’exemplars.

L’èxit d’aquest format de quaderns culturals ha esperonat el sector editorial a seguir el filó, i aquest estiu n'hi ha una autèntica allau. A més de Blackie, s'hi han afegit Columna, Fanbooks i Rosa dels Vents. "Estem una mica superats per la quantitat d'editorials, majoritàriament grans grups, que han tret productes sospitosament similars al Quadern: mateix títol, mateixa mida, mateixa paginació, estructura i tipografia. Tot i que a vegades és una mica massa flagrant, és un honor que hàgim inspirat a tants altres editors", diu amb sornegueria Martí.

Identitat i llengua

Les sopes de lletres, els sudokus i, en general, els passatemps sempre han estat uns grans aliats estiuencs. Una de les singularitats del fenomen català és que els quaderns il·lustrats agafen una temàtica identitària, exploten l’imaginari català, els famosos nostrats i, per descomptat, la llengua. "És intrínsec a la idiosincràsia catalana –defensa l'editora de Columna, Glòria Gasch–. Ens encanta reivindicar la llengua, i la història també és un tema cabdal. Si comences a fer passatemps, tries dos temes que al públic segur que li agradaran; no ho hem dubtat ni un moment". Columna ha fitxat com a autors el periodista i guionista d’En guàrdia! Josep Maria Bunyol i el creador de contingut en català Marc Solé, per aprofitar la seva comunitat. A Rosa dels Vents ja havien fet quaderns amb La Punta de la Llengua (els creadors del Capficat setmanal de l’ARA) i ara han evolucionat cap a l’humor i la catalanor amb autors com Pol Mallafré (@mockudrames), Xavi Bach (@xavinoriguis) i el mag Jordi Pota, tots populars a les xarxes. "Ja tenim molta cultura de fora per molts canals. Hem de trobar espais per reivindicar la nostra cultura", defensa l'editora de Rosa dels Vents, Anna Bárcena.

Les xarxes socials són el principal canal de màrqueting dels quaderns, per on es mou el boca-orella d’aquestes propostes transgeneracionals, familiars i participatives, que poden atreure "lectors habituals, però també persones que no solen passar per les llibreries, perquè el component lúdic elimina barreres, tothom s'hi atreveix", opina Gasch. Segons l’editora de Rosa dels Vents, "a l’estiu la gent vol lectures menys denses i més dinàmiques, no tan passives" i també que tinguin un component social. "Socialitzar no és incompatible amb llegir –diu Bárcena–. I si jugues amb el català, a més, et sents productiu: jugues amb una finalitat, que és mantenir i millorar la llengua".

Per a Jan Martí, el secret de Blackie és la capacitat divulgativa: "Dediquem tot l'any a pensar les idees, documentar-les i sobretot convertir-les en passatemps, que és la part més complicada i que molt poca gent sap fer. El lector ens agraeix molt que els nostres passatemps no els generin frustració, sinó que gaudeixen fent-los, s'equivoquin o no. Sembla una ximpleria, però a Blackie pensem molt en no frustrar els lectors". "L'auge dels quaderns ve perquè a l'estiu volem una lectura que ens faci pensar una mica, però des de la diversió i la relaxació", diu l'editora d'Ara Llibres, Marta Moreno.

Jocs de taula en versió llibre

Però els llibres per jugar aquest estiu van més enllà del format de quadern. N’hi ha que entronquen amb la moda del true crime. Ara Llibres ha apostat per diferenciar-se dels quaderns traduint al català un gran èxit internacional com el Murdle, de l’enigmista nord-americà del Sunday Times, G.T. Karber: és un llibre de jocs de llengua i lògica en el qual el lector ha de resoldre un assassinat. Aquest any hi han sumat una nova versió més lingüística amb el Bordergrams, que proposa 80 trencaclosques d’espies.

En aquesta línia, Columna acaba de publicar dos volums de Murdoku, un fenomen viral del canadenc Manuel Garand, que és un híbrid entre passatemps i el joc de taula Cluedo: el lector és un detectiu que ha d’identificar l’assassí sobre un tauler que representa les habitacions d’una casa. Fins i tot han organitzat un torneig de Murdoku l’1 de juliol a la Fnac de la Rambla. "És una manera de convertir el llibre en un objecte interactiu. Ara hi ha una obsessió pels enigmes i els reptes mentals, però, de fet, la història editorial està plena de formats híbrids. Recordem el Tria la teva aventura", diu Gasch, que avança que ja preparen els seus jocs originals d’aquest estil en català. "M’agrada la competència, trobo que parla bé de nosaltres", afirma l’editora de Columna.

La febre dels jocs lingüístics digitals com el Wordle va escalar durant la pandèmia. La translació en llibre manté l'esperit lúdic, però alhora la desconnexió digital estiuenca. Per això Ara Llibres manté viva la flama del Paraulògic amb una nova edició mini a càrrec de Jordi Palou i Pau Vidal. Però encara hi ha un tercer format de llibres de joc: la novel·la Proves sense corregir, de Stefano Bartezzaghi (traduïda pel mateix Pau Vidal). L’argument tracta d’un suïcidi misteriós i d’un corrector que sap qui és el culpable i que va deixant errors com a pistes a cada capítol perquè el lector recompongui el crim. Veient la fascinació pels misteris criminals i pels llibres que es llegeixen amb un llapis a la mà, tot fa pensar que la tendència no ha fet més que començar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada