l'oxímoron de llegir a la platja

DAVID GUZMÁN
L'oxímoron de llegir a la platja
Quadern | El País
5|7|2026

Torna l’estiu i amb l’estiu torna també una de les desventures recurrents de la canícula: la temptativa de lectura a la platja. Si no supera la categoria de “temptativa”, és perquè vuit de cada deu vegades acaben sent intents ben­intencionats que ensopeguen amb la incomoditat ambiental. Diu el mantra de Beckett: “Has fracassat mai? No hi fa res. Torna-ho a intentar, fracassa una altra vegada, fracassa millor”, síntesi perfecta del meu esforç estèril per llegir amb normalitat en un context platgívol. I tanmateix, he conegut gent que se’n surt, individus supradotats que són capaços de vèncer l’adversitat sorrenca i cavalcar heroicament les dunes d’un llibre. En l’enèsima croada per estu­diar-ne els rudiments, m’he lliurat al treball de camp i aquestes són algunes de les coses que he vist, arran de mar, en matèria llibresca.

He vist una nena de quatre anys buidant un cubell d’aigua sobre una novel·la abandonada. He vist dos avis castigant-se les cervicals a la tovallola. He vist poemaris amarats de crema invisible 50 plus. He vist un llibre de Pérez Reverte que ha acabat dins l’aigua i m’ha semblat poètic. He vist un camí de formigues desfilant per una antologia de Salvat-Papasseit. He vist lectors contorsionats amb la mateixa pàgina perdent el temps entre postures. He vist un para-sol amb cites zen de Paulo Coe­lho. He quantificat dotze llibres tancats i seixanta telèfons oberts. He vist una noia amb ulleres de sol que es torçava de riure amb Terry Pratchett. He vist un novel·la sobre castells i un castell fet de novel·les. He vist un adolescent cantant Bad Bunny amb la perícia dels aedes. He vist un senyor que amagava el seu llibre amb paper de diari. He vist lectors en guerra contra l’altaveu de la tovallola veïna. He vist dos americans nostàlgics devorant les seleccions del Reader’s Digest. He vist tres quaderns d’activitats, dos reculls de sudokus i un mòbil que treia fum amb el Paraulògic. He vist l’aterratge precís d’una pilota de volei sobre el rostre impertèrrit d’un lector voraç. He vist un nen emocionat amb els encerts del Duolingo. He vist dos adolescents hiperventilant amb les pàgines més tòrrides d’Alice Kellen. He vist un corsari amb un llibre pirata. He vist una dona ancorada al primer capítol de Moby Dick. He vist un nen que es deia Nicolau perseguint un peix homònim. He vist un poeta que llegia només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. He vist un llop de mar amb actitud de Jack London. He vist un pescador buscant l’aurora i un vell mariner escrivint una balada. He vist una escriptora que ens deixa, amor, la mar com a penyora. He vist un príncep que jutjava més noble alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i eliminar-les combatent. He vist un vell que pescava tot sol i ja feia vuitanta-quatre dies que no agafava cap peix. He vist un nàufrag que semblava Odisseu però en realitat no era ningú. He vist un replicant replicant el monòleg final de Blade Runner. I he vist també, ça va sans dire, un escriptor que ballava breument la conga.