les coses invisibles que passen a les biblioteques

LAURA SERRA
Les coses invisibles que passen a les biblioteques
Arallegim
25|7|2026

Em pregunto qui deu agafar un llibre en una biblioplatja o bibliopiscina (i quin llibre) i m'entrego a la causa de descobrir-ho visitant el servei que cada estiu, des del 1992, obre a la platja de Castelldefels. No em vull fer la misteriosa, espòiler d'entrada: ningú. No vaig veure cap préstec de llibres, aquest dijous a la tarda. Ara bé, aquí hi passen totes les altres coses que també passen a les biblioteques i que sovint són invisibles i tan d'agrair com aquesta brisa que bufa de mar: coneixement, comunitat i català. Les tres ces que ens importen.

El paisatge us l'heu d'imaginar així: un mòdul prefabricat amb aire condicionat on hi ha diaris, revistes i una selecció de llibres, més de la meitat infantils i juvenils (aquest any, amb un focus dedicat a l'eclipsi i l'univers), i un xiringuito ombrívol a peu de duna on hi ha taules i cadires i un bon repertori de jocs de taula. Ara hi ha tres o quatre famílies jugant, i una parella de jubilats. Tots vestits. L'oferta és més lúdica que en una biblioteca convencional però no és una ludoteca, no hi ve gent regalimant després de banyar-se, ni hi ha nens escapats de pares que fan l'orni.

"No tenim l'Ulisses"

Aquesta tarda li toca baixar a la Biblioplatja Carme Romaní a Marc Martí, un dels bibliotecaris de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado. "Hi ha llibres, o no seria una biblioteca, però l'atractiu sobretot són els jocs, els diaris i les activitats culturals —confirma—. Dimarts, astronomia. Dimecres, contacontes i màgia. Dijous, medi ambient. La selecció de llibres és més informal, està encarada als nens, hi ha llibres il·lustrats de coneixements i cosetes llamineres. També novel·les per a adults, no diria lleugeres, però no tenim l'Ulisses de Joyce". Hi veig Anna Gavalda, Ken Follett, Jonas Jonasson, Casa en flames, Empar Moliner. Això sí, qui agafi un llibre aquí l'haurà de tornar al mateix lloc abans d'un mes, perquè no hi funciona el préstec interbibliotecari, cosa que condiciona els usuaris potencials, que són més gent del barri que estiuejants o espontanis que van a la sorra. Sorprèn que a sobre la taula hi tingui les obres completes del dramaturg Josep Maria Miró de l'editorial Arola. "Això és meu. A la tardor faré el club de lectura de Llegir el Teatre sobre l'obra El cadell [que es veurà al TNC] i m'estic llegint les altres obres", explica Martí. Això és diligència, penso. "Aquí tinc temps de fer de bibliotecari: puc llegir!", celebra.

A les set arriba pel passeig Marítim un dofí de metre i mig. Durant una bona estona el cel ens regala un rugit d'avió cada minut i mig, un soroll que apaga la veu de la veterinària del CRAM, la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, que està fent un taller sobre fauna i conservació marina. Té tanta traça amb la canalla que fins i tot atreu passavolants, i arribem a ser una seixantena de persones. Hi ha quatre amigues de Castelldefels que han quedat aquí amb els nens. Uns estiuejants de Berga. Una família de Madrid que té pis a la platja i que demana —"A ver si te entienden en castellano", diu la mare al nen, com avís al bibliotecari— si es presten els jocs. Una mare que necessita recursos per acabar de passar la tarda amb el fill després del casal. Com canta La Ludwig Band, "l'estiu és llarg com una tarda d'estiu, així de llarg és l'estiu".