el turisme perfecte

MIQUEL MOLINA
El turisme perfecte
La Vanguardia
15|8|2026

Qui ha viatjat alguna vegada per conèixer els escenaris on transcorre una determinada novel·la sap de sobres que no hi ha turisme més gratificant que el literari. La secció de Cultura constata avui l'auge d'aquest tipus de visites inspirades per la bona literatura. Planificar unes vacances en funció d'una lectura, o una lectura en funció d'unes vacances, genera una doble satisfacció, sobretot quan les destinacions elegides han resistit el pas del temps sense patir grans atemptats urbanístics. La Venècia de Mann o Brodsky; la Gènova de Byron o Mary Shelley; el Dublín de Joyce; l'Edimburg de Stevenson, el Rouen de Flaubert o el Cabourg de Proust són exemples de llocs on encara es poden evocar les pàgines que van inspirar sense haver de fer un extraordinari exercici d'imaginació.

Les ciutats amb un ric patrimoni literari solen treure partit d'aquesta circumstància. És a dir, atreuen un tipus de turisme cultural que, per definició, és més respectuós amb la destinació que visita que el que només busca sol i baixos preus. Entre altres avantatges, el turisme literari descentralitza el flux de visitants molt més que el monumental. Els barris del Raval, el Carmel, el Guinardó, Gràcia o Sarrià, on transcorren passatges molt rellevants de la literatura, tenen molt més interès per al turisme llibresc que la mateixa Sagrada Família. Per a algú que hagi gaudit de La plaça del diamant en alguna de les més de 40 llengües a què ha estat traduïda no hi pot haver millor regal literari que rellegir un capítol a la mateixa plaça que va inspirar Mercè Rodoreda. Llàstima que Barcelona no tingui encara un museu que exhibeixi el relat d'aquesta prodigiosa literatura que han creat autors propis, assimilats i passavolants. Aquest és un dèficit que es podria resoldre —s'hauria de resoldre— quan es construeixi la gran biblioteca pública al costat de l'estació de França.

El turisme literari no necessita, a més, grans infraestructures. A tot estirar, es pot col·locar alguna placa per orientar els més despistats. Però tot el que sigui dignificar el paisatge ajuda a millorar l'experiència. Els lectors que segueixen els passos de Sagarra, Vázquez Montalbán o Ruiz Zafón pels carrers de Ciutat Vella han de concentrar-se molt per no perdre el fil enmig de la sobredosi d'antres de souvenirs o la plaga bíblica de caganers gegants.