feu costat a les biblioteques públiques

SEBASTIÀ ALZAMORA
Feu costat a les biblioteques públiques
Ara
3|9|2026

Les biblioteques de Barcelona estan en vaga indefinida des del 26 de maig, tot i que les seves reivindicacions ja havien començat abans. Aquest dimarts, 1 de setembre, van tancar durant el matí 33 de les 41 biblioteques de la ciutat en una demostració de força del col·lectiu, que demana —exigeix— a l'Ajuntament de Barcelona i al Consorci de Biblioteques obrir una negociació. Des de l'Ajuntament i el Consorci asseguren que la negociació està oberta i van emetre un comunicat en què explicaven que s'han ofert un seguit de coses al personal de les biblioteques, però una de dues: o no és ben bé així o allò que s'ofereix no satisfà les demandes de les treballadores en vaga (la gran majoria de personal de les biblioteques, i del sector del llibre, són dones).

Quines són aquestes demandes? Millora dels horaris, millora salarial i reconeixement professional. Són reclamacions plenes de sentit: moltes bibliotecàries fan jornades dobles d'onze i més hores al dia que fan impossible la conciliació familiar i, per descomptat, la seva retribució està molt per sota de la importància de la seva tasca. D'aquí la necessitat del reconeixement professional, que naturalment s'ha de traduir en el sou que perceben.

Però també cal un reconeixement social ampli de la seva feina. Cal estendre entre la ciutadania, de manera molt més consistent que no ara, que les biblioteques donen un servei públic imprescindible per a una societat democràtica que vulgui facilitar l'accés a la lectura de tots els ciutadans —especialment dels infants i els joves, però de tots— amb independència de la seva procedència, classe social o poder adquisitiu. Cal Subratllar-ho. Facilitar l'accés dels ciutadans a la lectura: aquesta és la tasca de les biblioteques, i no és una feina fàcil. Es formen i s'actualitzen de forma altament exigent per poder fer-la. I cal insistir-hi, perquè la feina de les bibliotecàries no és d'assistentes socials, ni de dinamitzadores ni de tècniques en atenció a les famílies. Totes aquestes feines també són necessàries, però no són les feines que ha de fer una tècnica o tècnic de biblioteques. Una biblioteca pública tampoc ha de ser un refugi climàtic, ni tantes altres coses.

Una biblioteca promou la lectura entre els ciutadans. Això és d'una importància enorme. Per posar exemple, és infinitament més important la feina d'una bibliotecària que la de tots els futbolistes de Primera Divisió, o la de tots els "polítics" que no es dediquen a res més que a repetir el que els ordena el seu partit. L'accés a la lectura és un servei públic tan important com el que donen els docents i els professionals sanitaris, que, per cert, no és casualitat que estiguin lluitant també per la dignificació de la seva professió, en tots dos casos. Vivim dies en què es pretén negar la dignitat, la importància i la viabilitat dels serveis públics: per això mateix, cal defensar-los més que mai. Anar contra els serveis públics de primera necessitat —la biblioteca ho és— és anar contra nosaltres mateixos com a ciutadans.