agraiments

 

Bibliotecaris, merci per la part que us toca. 

De res. Ha estat un plaer.

 

parlem amb nickolas butler

 

 

L’autor conversa amb Llucia Ramis sobre la seva nova novel·la, "Buena suerte" / "Bona sort". Dijous 10 de març 2022. Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles.

 

xavier graset conversa amb nickolas butler

 

Més 324. 08/03/2022. Xavier Graset conversa amb Nickolas Butler.

amèrica és el poble del costat

SÍLVIA MARIMON MOLAS
Nickolas Butler: "El consum de metamfetamines és com una epidèmia a la Nord-amèrica rural"
Ara
16|3|2022

Nickolas Butler (Allentown, Pennsilvània, 1979) diu que el Somni Americà s’està esllanguint, però ell en part en podria ser un exemple. Amb Canciones de amor a quemarropa (Libros del Asteroide, 2014), la seva vida va fer un gir de 180 graus: la novel·la es va convertir en un bestseller internacional. Abans s’havia guanyat la vida amb múltiples feines. Va treballar a Burger King, a la indústria càrnica, venent frankfurts... Després van venir més llibres d’èxit: Al cor dels homes (Empúries/Asteroide, 2017) i Algo en lo que creer (Libros del Asteroide, 2020). Ara acaba de publicar Bona sort (en català publicat per Periscopi i traduït per Marc Rubió, i en castellà per Libros del Asteroide). Butler deixa Wisconsin, on ha crescut, viu i on situa la majoria de les seves novel·les, per traslladar-se a Jackson (Wyoming). Allà viuen el Bart, el Teddy i el Cole, tres amics que reben un encàrrec: acabar una luxosa casa de milions de dòlars, en un lloc pràcticament inaccessible, sobretot quan neva, en molt poc temps. És una salvatjada, però ho accepten perquè creuen que els diners els poden canviar la vida. Darrere l’encàrrec hi ha la Gretchen. El misteri és per què ella té tanta pressa.

La majoria de les seves novel·les passen a Wisconsin, on viu amb la seva família, però aquesta es trasllada a Wyoming.

— Fa uns quants anys vaig sentir la història que d’alguna manera és la inspiració de la novel·la. Aquesta història va passar a Eau Claire, on visc, però no vaig trobar adient situar allà la novel·la. La casa de la història original valia un milió de dòlars, però vaig pensar que per què no fer-la molt més perversament cara. I fer-la a Jackson, Wyoming, on el paisatge és brutal. A Jackson passa el mateix que en moltes comunitats dels Estats Units: hi va a viure gent rica que expulsa la població que fa anys que hi viu. I m’agradava la idea de posar el focus en una petita comunitat on hi ha grans diferències de riquesa. I parlar del conflicte que se’n pot derivar.

Hi ha una crítica implícita al capitalisme salvatge. Paletes donant-t'ho tot per construir una casa i una dona que té molts diners però que no té temps per gastar-los.

— Vivim una època interessant, a les xarxes socials veiem persones que es compren coses boniques, viatgen a llocs fantàstics, semblen felices, i pensem que tenir tot això ens farà més feliços. Però no funciona. I mentrestant destruïm el nostre entorn. Amb la meva dona ens vam construir una casa i això també em va fer reflexionar. Quan hi vam anar a viure no em vaig sentir pas més feliç.

Com va influir-lo aquesta experiència personal?

— Cada dia parlava amb els paletes. Molts eren excompanys d’escola, ens trobem als bars, coneixem la mateixa gent... Són bona gent i tenen una vida força dura. Molts s’han divorciat diverses vegades. Beuen i fumen molt i alguns consumeixen drogues. I hi ha una altra qüestió: quan algú de classe mitjana treballa al límit per una altra que té milions i milions.

Podem parlar de classe mitjana o està desapareixent?

— Bé, ara als Estats Units el més preocupant és que cada vegada és més difícil accedir a l’educació i al sistema sanitari i comprar-se una casa. Tot allò que els nostres avis es pensaven que era el Somni Americà s’està diluint. I la gent n’és cada vegada més conscient. Però també hi ha una certa negació, perquè si no existeix el Somni Americà, no som tan especials com ens pensàvem. Aleshores, quin sentit té tot plegat? Jo no diria que la classe mitjana està desapareixent, però sí que s’està encongint. Però hi insisteixo, molta gent no ho vol veure, perquè quan ets conscient que ja no pots accedir a aquest somni, què pots fer? Has de canviar-ho tot: el govern i el país. I és difícil d’imaginar.

L’altra cara és la Gretchen, que té moltíssims diners però no té temps de gastar-los.

— La meva dona és advocada i quan va començar treballava per a una firma molt exclusiva i veia com els socis més antics feien molts diners però no podien gastar-los. No crec que tinguessin gaire qualitat de vida i els seus matrimonis eren un desastre. No veien mai els fills i molts eren alcohòlics. I, aleshores, quan vaig sentir la història d’algú que oferia una recompensa si aconseguien acabar la casa en tres setmanes, em vaig preguntar per què hi havia tanta pressa. I va ser quan va néixer la història de la Gretchen. Ella és el motor de la història.

Hi ha l’amistat entre els tres paletes, que es cuiden els uns als altres. El Teddy és el que sembla més avorrit i menys espavilat però també el que se’n surt millor. És l’únic religiós i l’únic pare.

— És el que té xarxa, una comunitat en qui recolzar-se, pensa en altres coses a part dels diners.

Les drogues estan molt presents a la novel·la, en concret l’addicció a les metamfetamines.

— El consum de metamfetamina és com una epidèmia a la Nord-Amèrica rural. És un problema molt greu, també a Jackson. Hi ha molta gent addicta que s’està morint pel consum d’aquesta droga. Quan el meu amic em va dir que li havien ofert una recompensa de 15.000 dòlars si acabava la casa en tres setmanes em va dir que no l’haurien acabat ni amb l’ajuda de les metamfatemines. Qui diu una cosa així? ¿Pot ser que realment hagués considerat aquesta possibilitat? La gent diu que prendre’t aquesta droga és com viatjar en cotxe a més de mil quilòmetres per hora. Em vaig beure molts cafès per accelerar el meu cor, tancava els ulls i m’ho imaginava per poder recrear la sensació que tot estava fora de control.

 

metamfetamina i escapisme de classe

ADRIÀ PUÉRTOLAS
Metamfetamina i escapisme de classe: la 'Bona sort' de Nickolas Butler
El Nacional
10|5|2022

La novel·la de l’autor americà retrata l’atracció enverinada de l’ascensor social i la classe treballadora dels EUA

El Cole, el Teddy i el Bart, protagonistes de Bona Sort (Periscopi), són tres fills de Wyoming i de les Muntanyes Rocalloses de l’Oest dels Estats Units. Tres country boys que comparteixen l’estima per la vida rural amb el seu creador, l’escriptor Nickolas Butler, que també viu envoltat de naturalesa a un altre estat americà, Wisconsin. Però les seves vides, aparentment tranquil·les, es transformen amb un encàrrec inesperat: una milionària els demana construir una mansió enmig de les muntanyes en un termini de temps quasi impossible. Si són capaços de complir-lo, rebran una prima que els catapultarà a una vida diferent: la del gran somni americà.

Després de l’èxit de Canciones de amor a quemarropa (Libros del Asteroide), convertit el 2014 en un best-seller internacional, Butler torna a explorar un dels temes que coneix bé: el de la classe treballadora americana. En aquest cas, l’escenari ha canviat, però l’origen i les inquietuds dels seus protagonistes segueix sent similars. Són constructors, paletes, sense estudis superiors, uns personatges que l’autor sempre reclama que haurien de tenir més protagonisme en la literatura contemporània. Ciutadans que veuen al seu voltant una prosperitat que no els acaba d’arribar, tot i que això no altera el seu amor als orígens geogràfics.

Bona Sort és en realitat un testimoni dels processos de gentrificació que viuen els Estats Units i de les seves conseqüències per a aquest grup social. Però en aquest cas, no és un escenari urbà el que es veu transformat per l’arribada d’estrangers amb poder adquisitiu; és la petita població de Jackson, Wyoming, un enclavament turístic al peu de les Muntanyes Rocalloses i porta d’entrada al Parc Natural de Yellowstone.

Convertit en un destí ideal per esquiar i fer turisme de naturalesa, la novel·la retrata una comunitat en què viatgers i nouvinguts amb un gran poder adquisitiu conviuen amb una població local treballadora: un ecosistema de riquesa molt desigual, del que se’n deriven conflictes. El principal, el poder de la promesa enverinada d’una fortuna, que transforma els protagonistes, propietaris d’una petita constructora anomenada True Triangle. L’oportunitat de fer-se rics fent una mansió es convertirà primer en un horitzó però després en una maledicció per la qual estaran pràcticament disposats a entregar la vida.

Servir o convertir-se en l’1%?

“El Teddy estimava la seva dona. Però per molt bé que anessin les coses, ell albirava un futur encara més brillant. Era com una visió fugaç del paradís”. El Teddy, el Bart i el Cole somien en alguna cosa més. Són els integrants d’una Amèrica desesperada per tenir una part del que tenen els més rics i capaços de sacrificar la majoria del que tenen per aconseguir-ho. Fins i tot la salut, fumant metamfetamina com a estimulant laboral contra el cansament físic. Butler, que ha treballat en la indústria càrnica, en un Burger King o venent hot dogs, la coneix bé.

Bona sort retrata una classe consumida per una pulsió aspiracional, individualista i determinada a escapar a les limitacions de la identitat treballadora. Els seus referents són poder tenir un Rolex, amb el que el Cole somia per les nits, i poder ser propietaris d’una casa i no haver de llogar, el somni del Teddy. Recorda l’anàlisi del periodista Owen Jones a Chavs: la demonización de la classe obrera i la operació cultural del neoliberalisme per convertir l’èxit social o el fracàs en una qüestió d’esforç individual. És un punt de partida perfecte perquè la intervenció de la Gretchen, la rica advocada californiana que els encarrega la construcció de la mansió, provoqui un daltabaix. 

A partir de llavors, la seva rutina es converteix en una successió de llargues jornades a la muntanya, treballant en l’enclavament inaccessible on cal fer la casa. Es barallen amb les inclemències del temps i l’arribada de l’hivern i intenten salvar com poden els obstacles que els van apareixent durant el procés. No els fa res sacrificar el temps sempre que puguin rebre la recompensa en forma de prima que els van prometre. Però arribaran a dubtar que aconseguir-la sigui possible.

Si a Bona sort hi regna l’escapisme de classe és perquè en la societat que retrata la novel·la ningú vol ser treballador per sempre. El somni és l’èxit total, convertir-se en algú com la Gretchen, que viu una vida de luxe, a cavall entre Jackson i Califòrnia. Aquest també és, però, un còctel d’impulsos curiosos: els protagonistes odien els estrangers adinerats que arriben a Jackson i odien treballar per “satisfer una selecta desena part de l’u per cent de la població”. Per altra banda, volen convertir-se en ells.

Una família americana

Potser són les contradiccions de classe de Bona sort que recorden el que va ser un altre fenomen literari als EUA el 2016. És Una família americana (Ara Llibres), unes memòries en què l’escriptor J.D. Vance descriu magistralment una comunitat que no queda lluny a la del Teddy, el Cole i el Bart. Són dels treballadors dels Apalatxes, a l’est dels Estats Units. Ells són els receptors originals del hillbilly, un terme pejoratiu amb el qual es caricaturitza els habitants d’àrees remotes i rurals i sinònim d’altres com redneck o white trash. Sovint retratats com un grup social ignorant, de tradicions antiquades i amb predisposició a la violència, han estat un blanc mediàtic fàcil. I des de la dècada dels vuitanta, una comunitat en clar declivi.

Des de l’experiència personal com a hillbilly de naixement, Vance descriu el procés de desaparició del teixit industrial d’Ohio i del seu Kentucky natal de forma paral·lela al seu desarrelament infantil. La indústria del metall cohesionava i al voltant del qual s’estructurava la seva petita comunitat. La seva desaparició durant els vuitanta va deixar la comunitat orfe i a ell una herència d’inestabilitat familiar. I va desembocar en una generació diferent: “de petits volíem ser veterinaris o metges o homes de negocis. Però no obrers del metall”.

Amb una trajectòria completament fora del normal pel que fa el seu entorn, Vance va arribar a graduar-se a la prestigiosa Yale Law School. Com els protagonistes de Bona sort, Una família americana descriu una trajectòria marcada pel conflicte entre les limitacions dels seus orígens i els codis d’entorns socials exclusius com la mateixa Yale, en què sempre es va sentir un outsider. En altres paraules, s’endinsa en l’atracció de l’ascensor social però sense deixar de retratar com et fan sentir l’abundància material i la cúspide social quan has crescut molt lluny d’ells.  Com per als protagonistes de la novel·la de Butler, atènyer l’èxit a Amèrica sempre té un preu: “per aquells com jo amb la sort d’haver viscut el Somni Americà, els dimonis de la vida que vam deixar enrere continuen perseguint-nos”. I és que com el mateix Butler recorda, “viure en un món de milionaris quan tu no ho ets un pot acabar destruint-te”.

somni americà, o sobredosi de cristall?

Naia Terra
Somni Americà, o sobredosi de cristall?
Núvol
31|3|2022

Bona sort!, clama, esperançador, el títol de la nova novel·la de Nickolas Butler (Allentown, Pensilvània, 1979), publicada simultàniament en català per Periscopi i en castellà per Libros del Asteroide. I no podia ser una traducció més encertada de l’original anglès Godspeed.

El repte que planteja l’argument de la novel·la és el següent: el Bart, el Teddy i el Cole, tres amics íntims i socis de la constructora de Wyoming (True Triangle), han rebut l’encàrrec d’acabar l’aixecament d’una casa enmig del no res, d’un edifici que és, en ell mateix, una fortuna: un petit palau de finestres immenses i els millors materials del mercat. Fins aquí, tot correcte.

Els problemes comencen quan els tres companys han d’enfrontar-se a aquest desafiament contra rellotge i amb un hivern de grans nevades trepitjant-los els talons. I és que la Gretchen, la dona que els hi ha fet l’encàrrec, no cessa de recordar-los constantment que si no enllesteixen la casa abans del dia de Nadal, no veuran ni un cèntim de la prima que els ha promès, i tots tres necessiten els diners. Què s’hi amaga darrera tota aquesta pressa absurda? Butler no ens ho revela fins el final. I com ens atrapa, i com devorem les pàgines per esbrinar-ho!

A partir d’aquí, el temps comença a minvar, i els tres amics fan l’impossible per mirar d’atrapar-lo, per intentar complir el termini. Fins i tot quan s’adonen que només se’n sortiran si treballen durant jornades de vint hores seguides i consumint tot tipus de substàncies que afecten el sistema nerviós per mantenir l’energia, els nois, cada vegada més atrapats entre l’ambició, la necessitat i el contracte, decideixen que val la pena no dormir, i inverteixen bona part del sou en la compra de la metamfetamina (droga que els fa embogir fins a destrossar nervis, vincles d’amistat, i els records de la vida tranquil·la que duien abans que tot s’accelerés). La temptació d’una vida retirada nedant en l’abundància econòmica a l’estil de Scrooge McDuck, el personatge d’oncle garrepa de Carl Barks, és massa forta.

Al llarg de tota la novel·la, doncs, ressona aquesta pregunta: val la pena enviar-ho tot a pastar fang per una bona suma? Els diners contribueixen realment a l’assoliment de la felicitat (si és que no es tracta d’un estat de trànsit)? Ah, no hi ha temps per donar-hi voltes! La metamfetamina ja corre i pica sota la pell i dins les venes, i l’escriptura s’excita, impedint-ne tota reflexió possible. Fins i tot Nickolas Butler, des de la posició d’autor, inclou majúscules, negretes, exclamacions i vocals a la novel·la, en un intent de contagiar el lector d’aquest èxtasi de cristall.

La pregunta sobre si el Somni Americà és una cosa tangible, real, tampoc desapareix en tot el llibre. “Amèrica és el millor país del món […] sempre que no et quedis sense diners”, diu el camell d’aquesta novel·la. Sentència que comporta, inevitablement, una reflexió sobre quina és la situació en què els (ens) situa. Encara que tinguis (tinguem) diners, segueix sent un bon lloc per viure-hi, Amèrica? I per què desitgem aquestes cases enormes, si tots acabem vivint en una interioritat estreta i esmunyedissa, en la soledat més profunda de nosaltres mateixos? Què pretenem aparentar, amb tota aquesta indumentària?

Mentre els tres amics segueixen fent l’impossible per complir aquest encàrrec que els està robant la salut física i mental, els lectors no podem evitar establir un lligam amb la darrera novel·la de Carmen María Machado, En la casa de los sueños (Anagrama, 2021), en tant que un altre exemple de construcció material que no acaba de respondre als desitjos d’aquest somni inabastable d’epicureisme enganyós. I és que el tema central radica en el mateix, en un intent de superació de les capacitats personals per tal de resistir davant les situacions de maltractament confiant en una recompensa, en un demà utòpic.

La diferència és, tan sols, el fet que, a Bona sort, el patiment que apareix no es troba dins del marc d’una relació amorosa (i encara menys, lèsbica), sinó en el posar el cos al límit sent-ne conscient, en tensar les relacions d’una amistat com les que ja no trobem avui en dia. I seguir pressionant-ne totes les carns, tots els lligams, records, fins que aquestes diuen prou i peten: adéu, món cruel! És precisament dels extrems, dels límits, de la desfiguració del cos, que parla el llibre. Les degradacions, la mort, la tristesa crònica venen després, i nosaltres no podem allunyar el nas d’entre les pàgines de la novel·la fins al final.

Com a mínim, Bona sort és una droga més saludable que la metamfetamina, i, de lluny, també més gratificant.

la mansió dels embolics

XAVI AYÉN
La mansió dels embolics
La Vanguardia
30|4|2022

Edifica que fa fort. El nord-americà Nickolas Butler (Allentown, 1979) ha ideat un pervers repte, en què tres amics, en Cole, en Bart i en Teddy, propietaris d'una modesta empresa de construcció, reben l'encàrrec d'una multimilionària: si acaben abans de Nadal la sumptuosa mansió que es vol fer a un lloc paradisiac de Wyoming cobraran una xifra de diners que els canviarà (i molt) la vida. Fins on es pot arribar mogut per un impuls semblant? La ficció immobiliària —que va dels tres porquets a Richard Ford— assoleix una altra fita a Bona sort, la darrera novel·la de l'autor d'Al cor dels homes o Algo en lo que creer.

El llibre també pot ser vist com una novel·la de por en què el monstre és l'edificació. "És com una casa encantada", admet, a un hotel de Barcelona. "Ells s'estimen però hi ha uns racons foscos dels altres que no coneixen" i que van de la drogoaddicció a altres problemes. "Volia mostrar com la pressió dels altres o l'avarícia fan malbé les persones. Bec de la tradició del western, que inclou violència i redempció".

Sobre el trio protagonista, diu que té tirada a "escriure sobre l'amistat i grups d'homes" i es planteja preguntes com: "Fins a on algú és capaç de sacrificar-se per uns amics?

És una novel·la d'estil clàssic ("la meva joventut són Hemingway i Steinbeck"), tret dels moments que els personatges prenen substàncies i l'estil es torna postmodern. "No he provat mai la metamfetamina, però m'han dit que és estar assegut al sofà però movent-se a 200 km per hora. Jo prenia molt cafè i intentava fer-me'n una idea. La llavor d'aquesta idea ve d'un amic que treballa a la construcció; anaven curts de termini i la propietària els va dir que els primaria amb 15.000 dòlars cadascun si acabaven la casa en tres setmanes".

Per què té tanta pressa l'enigmàtica multimilionària? Quin Rosebud amaga? "Ha patit tanta tragèdia a la seva vida que l'enterra sota l'ambició i el desig de guanyar diners", però és tan víctima com els altres personatges: "És increïble la manera com la gent sacrifica la felicitat en pro de l'ambició o els diners".

En Teddy, l'amic que sembla menys espavilat, és qui menys problemes acabarà tenint: "És un pare de família, una mica religiós, senzill, i això l'ajuda en el tema dels diners". La classe social és molt present: "Ha estat a Jackson, a Wyoming? No? Era una terra de somnis, però ara els de classe mitjana-baixa estan sent expulsats de la comunitat. M'interessava un personatge que observés els rics i desitgés la seva vida".

L'obra és més autobiogràfica del que sembla: "Cinc anys abans d'escriure el llibre, en vam fer construir una casa, un procés molt estressant. Vist des de fora, sembla molt bonic però són un munt de baralles sobre diners, materials...". El lloc també existeix: "Un dia vam fer un viatge i vam acampar a aquest lloc, era un parc natural públic, no la finca privada d'algú molt ric". A més, on viu Butler, a Wisconsin, "també hi ha óssos lliures, com al llibre". Carai, i no són perillosos? "Oi tant!".

els diners sí que mouen muntanyes

ISABEL GÓMEZ MELENCHÓN
Els diners sí que mouen muntanyes
Cultura|s
La Vanguardia
19|3|2022

Jackson és una ciutat molt petita a l'estat de Wyoming, en una vall que va rebre fa dos-cents anys el nom de Jackson Hole per un paranyer que anava a caçar entre les altes muntanyes de la serralada Teton, a les Rocoses. També la ciutat de Jackson té la seva història, ja que va ser batejada així el 1893 per una de les seves escasses habitants a fi que li arribessin les cartes a aquell lloc sense nom. Durant les últimes dècades, però, la vall de Jackson ha perdut la seva condició de forat per convertir-se en centre de turistes, esquiadors i professionals de les ciutats, milionaris que per uns quants quilos compren la privacitat i la bellesa de les vistes sobre aquells cims dels quals el president Woodrow Wilson va dir que tenien "l'aspecte que ha de tenir una muntanya".

A Jackson viuen el tres protagonistes de Bona sort, l'última novel·la de Nickolas Butler (Pennsilvània, 1979), que es va donar a conèixer internacionalment per la seva Canciones de amor a quemarropa, i en la qual l'autor torna a explorar l'amistat masculina i les vides de la classe treballadora d'una petita localitat dels Estats Units, ara a través dels socis d'una modesta empresa de construcció; però aquesta primera part de la novel·la aviat fa un gir cap al thriller que podríem denominar social, quan ens planteja el que els diners poden fer amb nosaltres quan en necessitem, i què estem disposats a fer per aconseguir-los. Sobretot, què demanen aconseguir els qui els tenen per desprendre-se'n. El cop de sort, o això sembla, arriba amb la proposta de Gretchen, una advocada corporativa californiana representant dels townies que desembarquen a la vall amb els seus avions privats i les seves mansions de disseny. Una casa, això és el que justament vol la Gretchen, que l'empresa dels tres amics, True Triangle, acabi l'obra que altres constructors van deixar a mitges, i per a això està disposada a pagar una xifra de sis dígits com a prima; l'única qüestió és que la casa ha d'estar completament acabada el 24 de desembre, un termini completament impossible quan només falten quatre mesos i l'hivern amenaça. I l'hivern a les Rocoses significa neu i incomunicació. Els amics discuteixen si accepten l'encàrrec.

En Bart, addicte a les metamfetamines, és tot i això l'únic que expressa el seu recel. Per què va marxar l'anterior equip si hi ha tants diners pel mig? Per això, els diners, una quantitat de diners que no tornaran a tenir mai al seu abast, és el que inclina la balança. El Cole vol oblidar el seu divorci i en Teddy, amorós pare mormó de quatre nenes, està disposat a esllomar-se per elles. I la casa, la casa és el somni de qualsevol constructor, amagada entre els congostos i amb fonts termals pròpies, l'esquelet ja està fet, però hi falta la teulada, motllures, fusteria, terres...i tot ha de ser perfecte, altrament es poden acomiadar de la prima. A mesura que el temps corre i el clima es complica ja no aspiren a fer-ho tot ells sols per no compartir els guanys, però tampoc no troben treballadors que hi vulguin anar, tots tenen en ment el que va passar. I el que està passant, cada vegada més esgotats, contra rellotge, sacrificant els seus cossos i ànimes. Hi arribaran a temps?

La Gretchen té les seves raons. Hi arribarà a temps també ella? Butler descriu a la perfecció la gent de les Rocoses, el paisatge estremidor de les muntanyes, la relació entre els socis/amics, però sobretot construeix una convincent faula sobre l'ambició, que aquí obté la recompensa que es mereix mentre cau la neu sobre la vall i les muntanyes, sobre els vius i sobre els morts, però també sobre els pobres i sobre els rics. I sobre les cases de tots ells.

la llibretera recomana

 

«Hi ha autors que, un cop els has llegit una vegada, es converteixen en imprescindibles i no et perds cap més llibre seu.

Em passa, entre altres, amb Maggie O'Farrell i Nickolas Butler —explica Marta Simón, des de Muntanya de Llibres, a Vic—. Bona sort és una novel·la que t'enganxa. Primer, pel ritme, que és frenètic. També perquè presenta personatges amb moltes cares i arestes, gens arquetípics. I perquè et fa viatjar a l'Amèrica rural per explicar-te un thriller singular. Els protagonistes del llibre es comprometen a construir una casa en un temps rècord. Si compleixen el termini, rebran una prima molt generosa de la propietària.»

 

Marta Simón. A: Els llibres imprescindibles d’aquestes vacances. Ara llegim. 22|7|2022