divendres, 17 de març del 2023

metamfetamina i escapisme de classe


ADRIÀ PUÉRTOLAS
Metamfetamina i escapisme de classe: la 'Bona sort' de Nickolas Butler
El Nacional
10|5|2022


La novel·la de l’autor americà retrata l’atracció enverinada de l’ascensor social i la classe treballadora dels EUA

El Cole, el Teddy i el Bart, protagonistes de Bona Sort (Periscopi), són tres fills de Wyoming i de les Muntanyes Rocalloses de l’Oest dels Estats Units. Tres country boys que comparteixen l’estima per la vida rural amb el seu creador, l’escriptor Nickolas Butler, que també viu envoltat de naturalesa a un altre estat americà, Wisconsin. Però les seves vides, aparentment tranquil·les, es transformen amb un encàrrec inesperat: una milionària els demana construir una mansió enmig de les muntanyes en un termini de temps quasi impossible. Si són capaços de complir-lo, rebran una prima que els catapultarà a una vida diferent: la del gran somni americà.

Després de l’èxit de Canciones de amor a quemarropa (Libros del Asteroide), convertit el 2014 en un best-seller internacional, Butler torna a explorar un dels temes que coneix bé: el de la classe treballadora americana. En aquest cas, l’escenari ha canviat, però l’origen i les inquietuds dels seus protagonistes segueix sent similars. Són constructors, paletes, sense estudis superiors, uns personatges que l’autor sempre reclama que haurien de tenir més protagonisme en la literatura contemporània. Ciutadans que veuen al seu voltant una prosperitat que no els acaba d’arribar, tot i que això no altera el seu amor als orígens geogràfics.

Bona Sort és en realitat un testimoni dels processos de gentrificació que viuen els Estats Units i de les seves conseqüències per a aquest grup social. Però en aquest cas, no és un escenari urbà el que es veu transformat per l’arribada d’estrangers amb poder adquisitiu; és la petita població de Jackson, Wyoming, un enclavament turístic al peu de les Muntanyes Rocalloses i porta d’entrada al Parc Natural de Yellowstone.

Convertit en un destí ideal per esquiar i fer turisme de naturalesa, la novel·la retrata una comunitat en què viatgers i nouvinguts amb un gran poder adquisitiu conviuen amb una població local treballadora: un ecosistema de riquesa molt desigual, del que se’n deriven conflictes. El principal, el poder de la promesa enverinada d’una fortuna, que transforma els protagonistes, propietaris d’una petita constructora anomenada True Triangle. L’oportunitat de fer-se rics fent una mansió es convertirà primer en un horitzó però després en una maledicció per la qual estaran pràcticament disposats a entregar la vida.

Servir o convertir-se en l’1%?

“El Teddy estimava la seva dona. Però per molt bé que anessin les coses, ell albirava un futur encara més brillant. Era com una visió fugaç del paradís”. El Teddy, el Bart i el Cole somien en alguna cosa més. Són els integrants d’una Amèrica desesperada per tenir una part del que tenen els més rics i capaços de sacrificar la majoria del que tenen per aconseguir-ho. Fins i tot la salut, fumant metamfetamina com a estimulant laboral contra el cansament físic. Butler, que ha treballat en la indústria càrnica, en un Burger King o venent hot dogs, la coneix bé.

Bona sort retrata una classe consumida per una pulsió aspiracional, individualista i determinada a escapar a les limitacions de la identitat treballadora. Els seus referents són poder tenir un Rolex, amb el que el Cole somia per les nits, i poder ser propietaris d’una casa i no haver de llogar, el somni del Teddy. Recorda l’anàlisi del periodista Owen Jones a Chavs: la demonización de la classe obrera i la operació cultural del neoliberalisme per convertir l’èxit social o el fracàs en una qüestió d’esforç individual. És un punt de partida perfecte perquè la intervenció de la Gretchen, la rica advocada californiana que els encarrega la construcció de la mansió, provoqui un daltabaix. 

A partir de llavors, la seva rutina es converteix en una successió de llargues jornades a la muntanya, treballant en l’enclavament inaccessible on cal fer la casa. Es barallen amb les inclemències del temps i l’arribada de l’hivern i intenten salvar com poden els obstacles que els van apareixent durant el procés. No els fa res sacrificar el temps sempre que puguin rebre la recompensa en forma de prima que els van prometre. Però arribaran a dubtar que aconseguir-la sigui possible.

Si a Bona sort hi regna l’escapisme de classe és perquè en la societat que retrata la novel·la ningú vol ser treballador per sempre. El somni és l’èxit total, convertir-se en algú com la Gretchen, que viu una vida de luxe, a cavall entre Jackson i Califòrnia. Aquest també és, però, un còctel d’impulsos curiosos: els protagonistes odien els estrangers adinerats que arriben a Jackson i odien treballar per “satisfer una selecta desena part de l’u per cent de la població”. Per altra banda, volen convertir-se en ells.

Una família americana

Potser són les contradiccions de classe de Bona sort que recorden el que va ser un altre fenomen literari als EUA el 2016. És Una família americana (Ara Llibres), unes memòries en què l’escriptor J.D. Vance descriu magistralment una comunitat que no queda lluny a la del Teddy, el Cole i el Bart. Són dels treballadors dels Apalatxes, a l’est dels Estats Units. Ells són els receptors originals del hillbilly, un terme pejoratiu amb el qual es caricaturitza els habitants d’àrees remotes i rurals i sinònim d’altres com redneck o white trash. Sovint retratats com un grup social ignorant, de tradicions antiquades i amb predisposició a la violència, han estat un blanc mediàtic fàcil. I des de la dècada dels vuitanta, una comunitat en clar declivi.

Des de l’experiència personal com a hillbilly de naixement, Vance descriu el procés de desaparició del teixit industrial d’Ohio i del seu Kentucky natal de forma paral·lela al seu desarrelament infantil. La indústria del metall cohesionava i al voltant del qual s’estructurava la seva petita comunitat. La seva desaparició durant els vuitanta va deixar la comunitat orfe i a ell una herència d’inestabilitat familiar. I va desembocar en una generació diferent: “de petits volíem ser veterinaris o metges o homes de negocis. Però no obrers del metall”.

Amb una trajectòria completament fora del normal pel que fa el seu entorn, Vance va arribar a graduar-se a la prestigiosa Yale Law School. Com els protagonistes de Bona sort, Una família americana descriu una trajectòria marcada pel conflicte entre les limitacions dels seus orígens i els codis d’entorns socials exclusius com la mateixa Yale, en què sempre es va sentir un outsider. En altres paraules, s’endinsa en l’atracció de l’ascensor social però sense deixar de retratar com et fan sentir l’abundància material i la cúspide social quan has crescut molt lluny d’ells.  Com per als protagonistes de la novel·la de Butler, atènyer l’èxit a Amèrica sempre té un preu: “per aquells com jo amb la sort d’haver viscut el Somni Americà, els dimonis de la vida que vam deixar enrere continuen perseguint-nos”. I és que com el mateix Butler recorda, “viure en un món de milionaris quan tu no ho ets un pot acabar destruint-te”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada