Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ivan Ilic Mosjukine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ivan Ilic Mosjukine. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de març del 2014

el nét d'ivan ilic mosjukine



Font de les imatges: In & Out Barcelona.

«Lletraferit és segons el diccionari, un amant de conrear les lletres. Lletraferit, segons els carrers de Barcelona, és una cafeteria-llibreria que es troba al carrer de Joaquin Costa. Aquest petit racó literari ofereix llibres per comprar i llegir, sofàs i butaques còmodes i un ambient relaxat a base de bons còctels, una gran varietat de tés i una oferta deliciosa de cupcakes.
La història del Lletraferit és ben curiosa. El seu amo, el senyor Alexandre Diego Gary és el fruit del matrimoni de dos grans artistes, el novelista Romain Gary i l'actriu d' À bout de souffle, Jean Seberg. I el bar, el regal que Gary li va fer a la seva mare, que al final de la seva vida havia estat fantasejant amb la idea d'obrir un restaurant a Barcelona. Partint d'aquesta base, la cafeteria no ens pot defraudar, tot en ella té un aire bohemi, peculiar, i potser el toc especial el posa la flaire a llibres i a paper que es respira en l'ambient. Un lloc tranquil per fer una copa, per tenir una plàcida conversa o per refugiar-se de la realitat en móns literaris.
No és estrany trobar-se fragments de novel·les a les taules, com el que està a sobre de la nostra, del llibre Nuestra necesidad de consuelo es insaciable...d'Stig Dagerman, un títol que dóna què pensar. Al nostre costat hi ha una parella de turistes que segurament no tenen ni idea de tota la literatura que amaga aquest bar, ja que estan a la entrada i els llibres no es troben fins que no t'endinses una mica i baixes uns quants esglaons. Potser s'han sentit atrets per les butaques de cuir, buscant un descans però sigui com sigui han entrat perque el Lletraferit té una gràcia especial que convida a tothom a obrir la porta.»

Barcelona Cultura. Racons literaris: El Lletraferit.


Apunts relacionats:
El tercer rus.
El pare de Romain Gary.




dilluns, 24 de febrer del 2014

el pare de roman gary



A propósito de identidad. Leonardo Sciascia en su Alfabeto Pirandelliano, dedica una de las «voces» a Ivan Ilic Mosjukine, el actor ruso nacionalizado francés, que en la adaptación cinematográfica de El difunto Matías Pascal, dirigida por Marcel L’Herbier en 1925, supo interpretar al personaje protagonista de forma inolvidable, hasta el punto de que «todos los lectores de la novela que habían visto la película, tal vez incluso el mismo Pirandello, no fueron ya capaces de recordar al personaje más que con la figura, los movimientos y las expresiones de Mosjoukine». Y añade: «Después de esta película, la vida de Mosjoukine, ya suficientemente pirandelliana, se vuelve pirandelliana del todo». Pero ¿en qué sentido? Sciascia habla de problemas de identidad y, casi como evidencia, enumera las interpretaciones del actor; desde Cadáver viviente de Tolstoi hasta Casanova. Pero, en esta misma línea, habría que añadir el Kean de Dumas y la Danza Macabra de Volkoff, historia de un director de orquesta que de tanto ensimismarse con la Danza Macabra de Saint-Saëns se vuelve loco. Pero creemos que la vida de Mosjoukine puede ser definida como pirandelliana precisamente por haber sido él también un hijo cambiado: nacido en una noble y rica familia de terratenientes, después de haber estudiado en el colegio y en el instituto, fue obligado por el padre a matricularse en Derecho. Estudió durante dos años, luego se escapó y se dedicó a la carrera de actor. Tuvo un hijo natural, el escritor francés Romain Gary, que heredó del padre, agravándolos, los problemas de identidad hasta morir suicida.

Andrea Camilleri. Biografía del hijo cambiado. La novela de la vida de Luigi Pirandello. Traducció de Francisco Julio Carrobles. Gadir, 2006. P. 188-189.