Ramon Masats [amb dues introduccions de:] Antonio Muñoz Molina i Laura Terré. Lunwerg, 2009
Es tracta d’una antologia de les millors fotografies de Ramon Masats un dels grans fotògrafs catalans dels anys cinquanta que va saber capturar com ningú l’evolució del poble espanyol en la segona meitat del segle XX. El llibre conté un centenar de magnífiques reproduccions de fotografies, un petita biografia de l’autor, una selecció bibliogràfica i una llista d’exposicions.
Tots tenim espais, racons estimats que portem amb nosaltres anem on anem, llocs que més que geografia són estats mentals; m’imagino en Girben en algun cim de montanya, la Matilde prenen el sol en una cala gallega, et all. Si em permeteu us confessaré el meu: el Mercat de Sant Antoni. Per això m’identifico amb el sagal de la foto. Cada diumenge que hi baixo, només d’aparcar el cotxe ja sento papallones a l’estómac, m’inunda una joia indescriptible quan començo a endinsar-me pel bosc de relíquies de paper, fins i tot trobo l’olor de resclosit d’algunes parades més seductor que la fragància de Lancôme (Chanel ja és diferent). El mercat de Sant Antoni és una mena d’abocador, on, generacions de lectors han anat bescanviant les seves propietats, és on jauen, a l’espera de nous amos, antigues col·leccions incompletes, tebeos, revistes de l’any de la picor i qualsevol objecte digne de ser col·leccionat.
Això és el que em passa quan contemplo fotografies com les d’aquest llibre, que em provoquen atacs de nostàlgia i recordo una lluita de marrecs en calces curtes per la possessió d’un enorme llibre en blanc, enquadernat en pell i completament vuit de lletres tant per dins com per fora. No recordo qui es va endur el llibre però si sé que l’he estat buscant tots aquests anys de forma infructuosa per les parades del Mercat de Sant Antoni, s’ha convertit en el meu Rosebud particular.
Per cert, us heu fixat que ara hi ha tantes parades de videojocs com de llibres?, jo tinc una teoria però us l’explicaré un altre dia
Es tracta d’una antologia de les millors fotografies de Ramon Masats un dels grans fotògrafs catalans dels anys cinquanta que va saber capturar com ningú l’evolució del poble espanyol en la segona meitat del segle XX. El llibre conté un centenar de magnífiques reproduccions de fotografies, un petita biografia de l’autor, una selecció bibliogràfica i una llista d’exposicions.
Tots tenim espais, racons estimats que portem amb nosaltres anem on anem, llocs que més que geografia són estats mentals; m’imagino en Girben en algun cim de montanya, la Matilde prenen el sol en una cala gallega, et all. Si em permeteu us confessaré el meu: el Mercat de Sant Antoni. Per això m’identifico amb el sagal de la foto. Cada diumenge que hi baixo, només d’aparcar el cotxe ja sento papallones a l’estómac, m’inunda una joia indescriptible quan començo a endinsar-me pel bosc de relíquies de paper, fins i tot trobo l’olor de resclosit d’algunes parades més seductor que la fragància de Lancôme (Chanel ja és diferent). El mercat de Sant Antoni és una mena d’abocador, on, generacions de lectors han anat bescanviant les seves propietats, és on jauen, a l’espera de nous amos, antigues col·leccions incompletes, tebeos, revistes de l’any de la picor i qualsevol objecte digne de ser col·leccionat.
Això és el que em passa quan contemplo fotografies com les d’aquest llibre, que em provoquen atacs de nostàlgia i recordo una lluita de marrecs en calces curtes per la possessió d’un enorme llibre en blanc, enquadernat en pell i completament vuit de lletres tant per dins com per fora. No recordo qui es va endur el llibre però si sé que l’he estat buscant tots aquests anys de forma infructuosa per les parades del Mercat de Sant Antoni, s’ha convertit en el meu Rosebud particular.
Per cert, us heu fixat que ara hi ha tantes parades de videojocs com de llibres?, jo tinc una teoria però us l’explicaré un altre dia
