Ramon Masats [amb dues introduccions de:] Antonio Muñoz Molina i Laura Terré. Lunwerg, 2009
Es tracta d’una antologia de les millors fotografies de Ramon Masats un dels grans fotògrafs catalans dels anys cinquanta que va saber capturar com ningú l’evolució del poble espanyol en la segona meitat del segle XX. El llibre conté un centenar de magnífiques reproduccions de fotografies, un petita biografia de l’autor, una selecció bibliogràfica i una llista d’exposicions.
Tots tenim espais, racons estimats que portem amb nosaltres anem on anem, llocs que més que geografia són estats mentals; m’imagino en Girben en algun cim de montanya, la Matilde prenen el sol en una cala gallega, et all. Si em permeteu us confessaré el meu: el Mercat de Sant Antoni. Per això m’identifico amb el sagal de la foto. Cada diumenge que hi baixo, només d’aparcar el cotxe ja sento papallones a l’estómac, m’inunda una joia indescriptible quan començo a endinsar-me pel bosc de relíquies de paper, fins i tot trobo l’olor de resclosit d’algunes parades més seductor que la fragància de Lancôme (Chanel ja és diferent). El mercat de Sant Antoni és una mena d’abocador, on, generacions de lectors han anat bescanviant les seves propietats, és on jauen, a l’espera de nous amos, antigues col·leccions incompletes, tebeos, revistes de l’any de la picor i qualsevol objecte digne de ser col·leccionat.
Això és el que em passa quan contemplo fotografies com les d’aquest llibre, que em provoquen atacs de nostàlgia i recordo una lluita de marrecs en calces curtes per la possessió d’un enorme llibre en blanc, enquadernat en pell i completament vuit de lletres tant per dins com per fora. No recordo qui es va endur el llibre però si sé que l’he estat buscant tots aquests anys de forma infructuosa per les parades del Mercat de Sant Antoni, s’ha convertit en el meu Rosebud particular.
Per cert, us heu fixat que ara hi ha tantes parades de videojocs com de llibres?, jo tinc una teoria però us l’explicaré un altre dia
Es tracta d’una antologia de les millors fotografies de Ramon Masats un dels grans fotògrafs catalans dels anys cinquanta que va saber capturar com ningú l’evolució del poble espanyol en la segona meitat del segle XX. El llibre conté un centenar de magnífiques reproduccions de fotografies, un petita biografia de l’autor, una selecció bibliogràfica i una llista d’exposicions.
Tots tenim espais, racons estimats que portem amb nosaltres anem on anem, llocs que més que geografia són estats mentals; m’imagino en Girben en algun cim de montanya, la Matilde prenen el sol en una cala gallega, et all. Si em permeteu us confessaré el meu: el Mercat de Sant Antoni. Per això m’identifico amb el sagal de la foto. Cada diumenge que hi baixo, només d’aparcar el cotxe ja sento papallones a l’estómac, m’inunda una joia indescriptible quan començo a endinsar-me pel bosc de relíquies de paper, fins i tot trobo l’olor de resclosit d’algunes parades més seductor que la fragància de Lancôme (Chanel ja és diferent). El mercat de Sant Antoni és una mena d’abocador, on, generacions de lectors han anat bescanviant les seves propietats, és on jauen, a l’espera de nous amos, antigues col·leccions incompletes, tebeos, revistes de l’any de la picor i qualsevol objecte digne de ser col·leccionat.
Això és el que em passa quan contemplo fotografies com les d’aquest llibre, que em provoquen atacs de nostàlgia i recordo una lluita de marrecs en calces curtes per la possessió d’un enorme llibre en blanc, enquadernat en pell i completament vuit de lletres tant per dins com per fora. No recordo qui es va endur el llibre però si sé que l’he estat buscant tots aquests anys de forma infructuosa per les parades del Mercat de Sant Antoni, s’ha convertit en el meu Rosebud particular.
Per cert, us heu fixat que ara hi ha tantes parades de videojocs com de llibres?, jo tinc una teoria però us l’explicaré un altre dia
Ja és, Robert, que, just avui, sigui jo qui corri per cales gallegues. Pot resultar incomprensiu però crec que la contradicció ens confirma.
ResponEliminaDels teus preuats llibres en blanc en tinc quatre; més ben dit: en tenia quatre, perquè tres d'ells ja els tinc mig plens.
...Rosebud....rosebud...rosebud...
ResponEliminano ho diguis gaire alt, no ho diguis gaire alt...
em costa entendre això de les parades de video-jocs, amb la facilitat amb què es pirategen ... ui! això no ho havia d'haver dit oi? però és que sempre m'ho pregunto. Ei! que jo pago tots els cànons haguts i per haver, a vegades fins i tot hi afegeixo propina, perquè pobrets es paguin un talladet ^^
ResponElimina...doncs pensa Clídice que ara està farcit d'aquestes parades...jocs de segona mà, de primera, de totes les consoles fins i tot de la GBA d'abans de la guerra, etc...i si, també posen xips a les cònsoles perquè hi puguis jugar amb backups....però jo no crec que això sigui piratejar res, són simples còpies de seguretat que fas per si un dia s'espatlla l'original o bé si ets tant fetixiste que no vols gastar-lo...:)
ResponEliminauf Robert! sort que m'ho has aclarit, no se m'havia acudit el perquè i ja patia :P
ResponEliminaAra em mirava la foto, Mitchum, i déu n'hi do les calces de l'homenet. Moooolt curtes, no? Els altres retratats porten abric i gavardina i el nano amb la corbateta i el pulover, però ensenyant l'engonal, pobret.
ResponEliminaVes que no sigui després de diumenge de rams. Ho dic perquè a casa meva passava que estrenaves modelet de primavera encara que caiguessin chuzos del cielo.
...només l'hi has de canviar el paraigues per una guitarra elèctrica i és el prototípus de rocker puber, la postura del marrec és sencillament espectacular, se li nota actitut...jo trobo la foto una obra d'art sense cap tara.
ResponElimina...i avans, Matilde, els nens petits duiem calces curtes tot l'any...
Calces curtes tot l'any? A Osona? La setmana dels barbuts, també? Pos no et dic res, que seria groller. Va d'arronsar-se.
ResponEliminaLa foto m'agrada molt, sí.
A mi també m'agrada molt la foto. I sobre el mercat de Sant Antoni, en soc fidel des que tenia sis o set anys i hi anava a bescanviar cromos de bàsquet. Ara els llibres potser ja no són els protagonistes com ho eren abans, però encara s'hi poden trobar coses interessants. I l'ambientillu és molt agradable.
ResponEliminaAi... quantes hores que he perdut al Mercat de Sant Antoni...! Tot i que ja no duia calça curta.
ResponEliminaI lligant-ho amb Pedrolo, el senyor Manuelde n'era un assidu; hi comprava llibres a grapats. Per cert, Robert, em sembla recordar que una vegada el vam veure allà. Si no era amb tu i la Dolors, havia de ser amb una amiga meva que també és bibliotecària.
ResponElimina...recordo molt bé la teva amiga bibliotecaria M. però no el senyor Manuelde...., per això que ara que ho dius....
ResponElimina