L’Imma ens acusa (no sense raó) de programar poques novel·les escrites per dones. No voldria que aquest post semblés una excusa però avui m’agradaria esmentar algunes de les meves escriptores preferides. Quan programem les lectures del club tenim en conte dues coses, els nostres gustos i els dels assistents al club. Llegim moltes novel·les proposades pels assistents al club, per exemple la Imma ens va aconsellar una novel·la de Jordi Lara, que tampoc és pas una dona. Si hagués de fer una llista amb les cinc novel·les de la meva vida, n’hi hauria dues escrites per dones (
La Balada del cafè trist i
Cumbres borrascosas), i estic segur que d’aquí vint anys quan contemplem amb nostàlgia les fantabuloses guies de lectura que fem (una més que altre) hi veurem un pilot de cares femenines, ara mateix en portem 6 de 20.

Carson McCullers (1917-1967) Columbus, Geòrgia, la més gran (pel que això escriu) de tots els temps. Els seus contes són poesia pura, personatges inoblidables. Envejo els que encara no la coneguin. Va tenir una vida delicada i marcada pel dolor i això es veu a les seves obres. Hi ha una biografia molt maca:
Carson McCullers un corazón juvenil de Josyane Savigneau publicada per Circe. La pàgina de les pàgines és
aquí. Actualment, si no totes, hi ha la majoria de les seves obres traduïdes al català, a mi m'agrada especialment
Franky Adams (Empúries, 2009)en traducció de Jordi Martin Lloret. I pel que fa als títols, què me'n dieu de
el cor és un caçador solitari....
Flannery O’Connor (1925-1964) Savannah, Georgia, un altra que deu n’hi do. Atormentada i gòtica com l’altra però potser més preocupada per la societat, no ho sé.
Té un conte que es titula profèticament “
un hombre bueno es dificil de encontrar”
....
Tant l’una com l’altra tenen els contes complets publicats en castellà.
La Senyora O’Connor va escriure una novel·la sobre el fonamentalisme religiós del Sud titulada
Sangre Sabia i portada al cinema per John Huston,
aquí en trobareu informació del film.
Willa Cather (1873-1947) Red Cloud Nebraska. Novel·lista.
A mi m’agrada molt més
Pioneros que
la mort s’adreça al arquebisbe o
My Antonia les seves proclamades obres mestres, exquisita en l’escriptura les seves novel·les tant parlen de la gent del camp de Nebraska com la de les ciutats (
mi enemigo mortal) retrata amb igual mestratge les tasques i personatges del camp com les sofisticades criatures de la ciutat, però sempre amb una visió molt més optimista que les anteriors escriptores. La pàgina de les pàgines és
aquí.
L'editorial Alba ha publicat bona part de la seva obra, darrerament ha aparegut un volum amb tots els contes, també té un delicat volum d'assagis titulat para mayores de cuarenta.